Un rostre desdibuixat pronuncia el meu nom sense timidesa.
Un pessigolleig entra pel timpà i recorre tot el meu ésser.
Algun dia, dibuixaré les línies del teu rostre.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Ens agrada el teu blog, i ens l'emportem al nostre. Compartim amb tu el desig per trobar la paraula justa i l'adicció a portar la vida dins del puny tancat.
2 comentaris:
Ens agrada el teu blog, i ens l'emportem al nostre.
Compartim amb tu el desig per trobar la paraula justa i l'adicció a portar la vida dins del puny tancat.
Moltes gràcies Vidapervida!
Publica un comentari a l'entrada