Crea, inventa, escriu: Un poema, conte...

-


A partir d'aquesta imatge podeu crear contes, poemes.... Animeu-vos a escriure,i compartiu les vostres creacions.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
És buida, l'espera. El món s'allargassa cel amunt, mentre la claror verda ens cau com una pluja brillant damunt de cada absència.
11 de març de 2017 a les 17:52
Roser Caño Valls ha dit…
És preciós, Carme Rosanas. Moltes gràcies per ser-hi! Una abraçada!
11 de març de 2017 a les 18:56
Helena Bonals ha dit…
Improvisation 7

Gòtica arcada
on et sents engrapat
i alçat amunt,
talment en un Kandinsky.
Verdor tot i el banc buit.
2 d’abril de 2017 a les 16:51
Roser Caño Valls ha dit…
Molt bonic, Helena Bonals.

Gràcies a totes dues per regalar-nos aquestes joies poètiques!
Una abraçada.
2 d’abril de 2017 a les 16:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

4t Aniversari bloc Antaviana: Inventa

-
Imatge
un micrconte per aquesta imatge, penja-la el teu bloc, i deixa un comentari amb l'enllaç perquè el pugui enllaçant en aquest post. Moltes gràcies per la vostra participació!


Microconte d'Aurembaix:

La llum dels fanals del carrer es fonia sota la claror del nou dia. Caminava a pas decidit i de pressa. El fred li gratava les galtes i se li enfilava columna amunt, fins a la nuca. Si no fos pel so del retruc dels talons, semblaria una ciutat mig morta.


Microconte d'en Rafel:

Tenia el cap boirós, la nit abans era a Salou en un tot inclós amb paella, sol, sangria i altres detalls que no cal anomenar. Quan era arrossegat pel seu amic cap a casa, pels carrers de Londres, s’anava preguntant què li havien posat a la sangria que no veia més enllà d’un pam.



Microconte d'Elfreelang:

Agafats de bracet s'allunyaven de la boira i caminaven feliços cap a la llum, més enllà de la fotografia en la que havíem viscut, sense adonar-se, els darrers anys....ara fugirien plegats. Ara e…
Més informació

Gràcies

-
Imatge
Des de divendres, tenia pendent escriure un post en homenatge a Carles Capdevila. Divendres passat, estava mirant les xarxes socials com Facebook, i twitter. Quan vaig assabentar-me de la mort de'n Carles Capdevila, el cor se'm va encongir, i el meu pensament deia: "no, no pot ser!".I és que malgrat que era sabut que estava malalt perquè ell mateix ho havia dit, en els seus darrers escrits, i aparicions sempre va transmetre una vitalitat, humanitat i alegria encomanadisses, que feien pensar que s'estava curant de la malaltia. Maleït, càncer, maleït!  Tot i que no el coneixia personalment,  he llegit molts dels seus articles, i  he seguit els seus consells per a pares, mares i mestres a Eduqueu les criatures. És una de les persones, que essent periodista actiu, va entendre que l'educació no només és l'escola, o els pares i mares, sinó que és tot això i també, la societat. És per això, que fa tant de mal la seva pèrdua, que sap tant de greu que el càncer l…
Més informació