El post més difícil: a reveure




Des de fa un temps, he estat rumiant i després de molt rumiar, he arribat a una decisió, l'Arlequí i el bloc Antaviana s'acomiaden. Tot té un principi i un final. L'agost 2007 vaig començar aquesta aventura, arran de descobrir el bloc del David Madueño. Al principi, era un espai per publicar escrits antics, però van néixer seccions com el Qüestionari, paisatges literaris, jocs literaris, homenatges blocaires a escriptors/res com el de Salvador Espriu, gràcies al Víctor Pàmies... He participat en les primeres catosferes, i d'aquí va sorgir La primera antologia de blocs en català, a càrrec de Cossetània Edicions. Tot i així, ara ve una època en què necessito dedicar temps a nous projectes literaris que encara són simples idees apuntades en una llibreta. Necessito reprendre l'escriure per a mi, per a després escriure per als i les lectors/lectores. Sincerament, el què ha fet que aquest bloc hagi perdurat 12 anys heu estat vosaltres lectores i lectores. Els escriptors/res tots tenim una part d'ego en què volem ser llegits, però el més important no és aquest ego, no ens que algú ens digui que bé que escrius... en realitat, sense els lectors/lectores els escriptors no som res, no som ningú. Tan si les vostres opinions sobre els nostres escrits són bones com no tan bones, vosaltres sou els qui ens feu créixer i continuar escrivint. Així que si he trigat a prendre aquesta decisió, ha sigut perquè sé que molts heu estat constants post rere post, alguns deixant la vostra veu, d'altres, llegint, en silenci, però tots sou LECTORS I LECTORES, i també AUTORS/AUTORES d'aquest bloc. Però avui, sí ha arribat el dia en què he d'escriure el post més difícil, i dir adéu. No és un adéu per sempre, però sí que aquest projecte ha arribat al seu final. Potser alguna dia em decideixo a aplegar alguns dels posts i treure'n una antologia.  Ja dic que no és un adéu definitiu, simplement l'Arlequí ja és vell i necessita fer un altre viatge. Així doncs, estimats lectors i lectores, us envio una abraçada i a reveure.

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
El meu primer blog, Anticànons, és del mes d'agost del 2007. Jo encara no vull deixar els blogs de banda, encara que no m'hi dediqui com abans.

Que et vagi molt bé!
Roser Caño Valls ha dit…
Moltes gràcies, Helena!

Que et vagi molt bé!