Cercar en aquest blog

dijous, 31 de desembre de 2009

No faré balanç









Avui no faré cap balanç de final d'any. No recordaré tots els bons moments i els records amargs que he viscut. Tampoc repassaré cadascun dels posts que he anat penjant en aquest espai, meu i vostre. Res de mencionar totes les vegades que heu entrat, silenciosament o deixant alguna petjada escrita. No, no esmentarem el munt de comentaris anònims que han deixat de ser-ho per uns instants. Tampoc recordaré que enguany és l'any que he publicat el meu primer fill en paper: A l'altra banda del riu, i que des d'aquell moment la meva vida ha canviat i flueix com el riu dels relats que he escrit durant gairebé una dècada. I clar tampoc hem de parlar de la multitud de persones que s'han deixat entrevistar per l'Arlequí, per cert una de les tasques que més li agraden, tot i que és un secret. Res d'esmentar tampoc la infinitat de gent que he conegut, i que han trepitjat per primera vegada el bloc, i que després han tornat a caure en la temptació. No, no esmentaré quants jocs literaris us ha plantejat l'Arlequí i quants de vosaltres els heu encertat a la primera. No, no us agrairé la vostra constància al bloc, perquè els lectors/lectores no li donen cap vida. Així doncs, tampoc us donaré la benvinguda al nou any, ni us desitjaré que els vostres somnis es facin realitat, i que la realitat superi la ficció per bé. I tampoc us enviaré un petonàs.

dimecres, 30 de desembre de 2009

Adéu o potser, a reveure






Les nostres nines caminen per rutes antagòniques. La llunyania i els silencis han creat un mur d'acer entre tu i jo. Tendres records, silencis còmplices, paraules tallades o mai pronunciades...

Tal vegada aquell idil·li platònic fou un somni o potser no. Les portes s'obren i es tanquen... Potser aquesta no es tanqui del tot. Ara se m'obren tantes portes. Adéu o potser, a reveure.

Tria l'editorial de l'any 2009
















Quin editorial t'ha agradat més:

L'editorial: Revisar l'obra

L'editorial: El be s'ha menjat la flor o no


L'editorial: el moviment literari català 2.0

L'editorial: l'ull crític genuí del llunàtic


L'editorial especial: dedicat als poetes amics/als amics poetes

dimarts, 29 de desembre de 2009

1a edició de premis a la millor entrada
















El bloc Opinalia ha creat el concurs 1a edició de premis a la millor entrada.
Animeu-vos a participar-hi. L'Arlequí ja hi participa.

Editorial especial: dedicat als poetes amics/als amics poetes








Aquest post està dedicat als poetes amics i als amics poetes que tinguin instants de tristesa:

Si tens núvols negres al teu voltant,
te'ls allunyaré.

Si caus dins d'un pou,
els meus braços seran cordes.

Si plores,
seré el sol.

Si camines per un asfalt d'espines,
seré una manta.

Si et perds,
seré una brúixola.

Esborraré les teves penes,
i tornaré a dibuixar-te el somriure.


I quan tornin els núvols negres,
recorda "la cançó" que he escrit per a tu.

Joan Brossa: Què et suggereix...


















aquest poema visual?

dilluns, 28 de desembre de 2009

Nou joc literari: Troba les errades










Avui és el dia de les bromes i és per això que se m'acudit encetar un nou joc literari: Troba les errades. Us posaré algunes dades biogràfiques d'escriptors i obres literàries, i heu de trobar quines són les incorrecta. Ben segur que les trobareu de seguida.


Aquí teniu les dades:

1. En Rodolf Sirera va néixer a València, i és dramaturg i traductor.
2. De l'obra de Jordi de Sant Jordi es conserven 18 poemes.
3. Emili Teixidor escriu guions aplegats sota el títol En veu baixa: escrits a la ràdio (1978).
4. Mercè Rodoreda va guanyar el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes al 1958.
5. Gabriel Alomar va rebre la influència del poeta italià Giacomo Leopardi aplegada a La columna de gel (1911).
6. El darrer llibre de contes d'en Jesús M. Tibau es titula Una sortida digna.

On són les errades?


diumenge, 27 de desembre de 2009

El Qüestionari: Oriol Izquierdo












1.Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Em costa recordar-ne només un. Si reculo fins a la infantesa em tornen sempre a la memòria el viatge meravellós de Nils Holgersson i les aventures d'en Massagran. Després, sobretot, la poesia de Palau i Fabre, Màrius Torres, Machado i Salvat.

2.Quan et vas adonar que t’agradava escriure?
Potser m'hi vaig començar a fer il·lusions als dotze anys, i els primers temptejos deuen ser dels quinze o setze.

3.Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?
Si no treballes la inspiració només t'ajudarà a perdre't en l'autocomplaença més estèril.

4.Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?
Potser el Faust de Goethe o la solitud de Robinson Crusoe. O no, ben mirat, em sembla que qui més ha pesat ha estat Kafka.

5.Digues una cita literària.
Últimament trobo i retrobo unes paraules que podem atribuir a Vinyoli i a Hölderlin, i que no sabria desmentir: "El que perdura ho funden els poetes."

La incògnita: Qui són? Tercera pista i quarta pista








Avui faré un joc especial per acabar bé l'any 2009. Haureu de descobrir dos personatges incògnites. Començaré amb la primera pista:

1. Són dos personatges masculins.
2. No són Don Quixot ni Sancho Panza.
3. Un dels dos viatja damunt d'una cabra negra.
4. Tenen uns amics que tenen un llenguatge peculiar.

El nostre Veí de dalt ja ha descobert els dos personatges incògnites: En Jan i en Trencapins. Moltes felicitats i gràcies per visitar el meu replà.

dissabte, 26 de desembre de 2009

Parlem de literatura: desembre del 2009








Avui enceto un nou espai de debat a partir d'una notícia cultural actual i una reflexió:

Una exposició mostra les noves estratègies dels petits editors

És possible una alternativa editorial o creieu que el peix gros es menja el peix petit?

Dies per a recordar i reflexionar: Cinc anys després del Tsunami










Avui es compleixen cinc anys del Tsunami que van patir milions d'éssers humans a l'Oceà Índic. Cal doncs aturar-se a recordar les incessants imatges d'onades gegantines i devastadores que van destruir llars i records de milers de dones, homes i nens. Aquell dia tots vam patir els efectes de tot aquell desastre, encara que fos des de la llunyania, però no des de la indiferència. Una munió de persones desvalgudes lluitaven per sobreviure i recuperar el poc que els quedava. Cinc anys després ben segur que tots els supervivents encara viuen dins les seves entranyes aquell temible instant, però també haurà nascut en ells i elles la fortalesa per continuar la lluita vital, i no oblidar allò que desem al nostre bagul. Des d'aquí enviem una abraçada de solidaritat a totes les persones que van patir aquella catàstrofe.

La incògnita: Qui són? Segona pista








Avui faré un joc especial per acabar bé l'any 2009. Haureu de descobrir dos personatges incògnites. Començaré amb la primera pista:

1. Són dos personatges masculins.
2. No són Don Quixot ni Sancho Panza.

divendres, 25 de desembre de 2009

La incògnita: Qui són?








Avui faré un joc especial per acabar bé l'any 2009. Haureu de descobrir dos personatges incògnites. Començaré amb la primera pista:

1. Són dos personatges masculins.

dijous, 24 de desembre de 2009

Bones Festes

L'Arlequí, és a dir, la Roser us desitja bones festes de la mà del rei, Elvis Presley:


Troba les paraules: les solucions








Aquí teniu deu paraules amagades i les deu pistes:


1. CATOSFERA
2. ÀGATHA CHRISTIE
3. LA GAVINA
4. EMMA (BOVARY)
5. BALADA
6. EL CAU FERRAT
7. ELS AMANTS
8. CAL·LIGRAMA
9. JOSEP M. FOLCH I TORRES.
10. HIPÈRBOLE

1. Nom que desgina la literatura escrita en català a la xarxa.
2. Nom i congom d'una escriptora britànica.
3. Títol d'una obra d'Anton Txèjov.
4. Nom d'un personatge femení d'una novel·la del segle XIX.
5. Subgènere de poesia conreat durant l'etapa del Romanticisme a Europa.
6. Lloc de reunió dels artistes modernistes a Catalunya.
7. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés.
8. Nom d'una tècnica poètica de les avantguardes.
9. Nom i cognom d'un dramaturg català que va popularitzar "Els pastorets.
10. Recurs literari.

Moltes gràcies a tots i totes els que heu participat amb les vostres aportacions.

Paisatges literaris: natura viva























Esclat de colors, milers de flors dansen al so de la musica de tots els cicles estacionals. Infinitat de campanes lil·les, vermelles, blanques, grogues són anhelades i creen disputes irreconciliables entre les papallones i les abelles. Incomptables fulles verdes banyades per l'aigua del cel, que nodreixen i embelleixen la sàlvia. Barreja de pensaments, sensacions, olors davant d'aquesta poesia. Natura viva, la teva resplandor encomanes aquells que cauen dins del teu parany.Tan sols ens quedarà un polsim del teu inoblidable perfum quan reprenem el nostre camí.

dimecres, 23 de desembre de 2009

Llegeixo...











Antología poética
de Miguel Hernández.

UP: L'aventura de reviure

Fa pocs dies, la tasca de tieta em va brindar l'oportunitat de veure una joia cinematogràfia: UP de Pixar. Es tracta de l'aventura d'un home des de la seva infantesa fins a la maduresa, quan es troba sol a la seva casa plena de records, enmig d'una constructora que fa pisos. L'home decideix emprendre un viatge pel cel amb la casa, transportat per milions de globus de colors. A partir d'aquí començarà una nova aventura, i coneixerà un nen explorador, un ocell gegant, un gos xerraire, en fi tornarà a viure. Una pel·lícula poèticament deliciosa tant per a adults com per a petits, que ens ensenya que quan se'ns tanca una porta, se n'obren d'altres per continuar vivint i explorant com nens i nenes.



diumenge, 13 de desembre de 2009

Gabrielle-Out of Reach

De vegades cal escoltar el nostre interior per trobar el nostre camí:

551 nueses









Aquest és el post número 551. M'he despullat 551 vegades, sense pudor. Perquè quan un/a escriptor/a escriu per als altres i sobretot a la xarxa, es despulla, deixa entreveure enmig d'un oasi de ficcions, aquella part que durant el dia resta pregona al fons de les entranyes. L'escriptura i el flux constant de la vida ens empeny a treure'ns la roba que ens sobra per dir coses al món, per comunicar-nos mitjançant paraules plenes de subtileses literàries que arriben als lectors i lectores i que ells fan seves d'una manera d'una altra. Quan allò que escrivim forma part dels lectors i lectores, aleshores és quan escriure pren un sentit, ningú sap si aquest sentit tindrà un record, perquè som al temps de la immediatesa, i on tot és efímer més que mai, i encara més a la xarxa, però sí que és cert que l'escriure no cessarà, i continuarà el seu trajecte acompanyats dels lectors i lectores que ens llegeixen.

dijous, 10 de desembre de 2009

L'altra noia









Miro enllà al fons d'aquell cristall que sempre ens mostra tot allò que no
volem/podem veure. A l'altre cantó hi ha aquella noia, sí, sí aquella noia que quan era petita i adolescent no s'atrevia a dir cap mot perquè la timidesa se la menjava per dins. Aquella noia es va topar amb innombrables obstacles que la van fer créixer de cop, i li van fer tastar el dolor i la crueltat dels éssers humans. Es pensava que duria sempre aquella cicatriu al cor, però amb el pas dels anys les ferides s'han clos, i aquella coïssor ha desaparegut. Ara, ja no tinc por de trepitjar amb fortalesa l'asfalt, perquè sé que si caic, sempre hi haurà una mà amiga que m'alçarà de nou. Ara, em retrobo novament amb l'altra noia, i ens intercanviem un somriure, perquè totes dues sabem que a partir d'aquest instant comença un nou camí i deixarem enrere el passat tenebrós allà on el cel i el mar es besen.

dimarts, 8 de desembre de 2009

Troba les paraules: pistes








Aquí teniu deu paraules amagades i les deu pistes:


1. CATOSFERA
2. ÀGATHA CHRISTIE
3. LA GAVINA
4. _ M _ A
5. B A_ _ D _
6. EL CAU FERRAT
7. ELS AMANTS
8. CAL·LIGRAMA
9. JOSEP M. FOLCH I TORRES.
10. _ _ P _ _ _ _ _ E

1. Nom que desgina la literatura escrita en català a la xarxa.
2. Nom i congom d'una escriptora britànica.
3. Títol d'una obra d'Anton Txèjov.
4. Nom d'un personatge femení d'una novel·la del segle XIX.
5. Subgènere de poesia conreat durant l'etapa del Romanticisme a Europa.
6. Lloc de reunió dels artistes modernistes a Catalunya.
7. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés.
8. Nom d'una tècnica poètica de les avantguardes.
9. Nom i cognom d'un dramaturg català que va popularitzar "Els pastorets.
10. Recurs literari.

El Veí de dalt ja ha trobat tres paraules amagades. Encara en queden 7 per a descobrir. El Veí de dalt ja ha descobert "El cau ferrat". Disculpeu perquè de vegades em menjo ratlles. Queden sis paraules! En Francesc Mompó ja ha encertat una altra paraula! Encara en queden 5 per a endevinar. En Francesc ha endevinat la número 7, i qui millor per a endevinar-la que un valencià! La Susana A. ha endevinat la paraula amagada número 2. Encara en queden 3!

dilluns, 7 de desembre de 2009

Llegir poesia









Feia temps que volia triar un llibre de poesia per a llegir.El gènere de la poesia demana un moment i un espai adequats per fer-ne una bona lectura. Sempre és més senzill decidir-se per una novel·la o per un llibre de relats, o inclús per una obreta teatral, però no és gens fàcil triar un llibre de versos, estrofes, rimes i ritmes. Si un poema no et captiva, ja és un indici per abandonar la lectura, així que quan un es decideix a llegir poesia té dues feines: triar un bon llibre i deixar-se seduir per la música poètica. El fet és que la tria que he fet ha sigut fruit del vint-i-cinquè aniversari de la mort d'un poeta poc conegut, i poc valorat: Joan Vinyoli. Des del primer poema, el seu estil ja em va eclipsar, i fins i tot, llegeixo dues vegades un mateix text per tornar-lo a fruir de nou. En una primera lectura se m'escapen molts detalls, però cadascuna de les paraules plenes de ritme i música s'endinsen dins del meu bagatge de lectora. Llegir poesia és una tasca bella que tots i totes hauríem d'aprendre i de practicar habitualment, sobretot per a descobrir aquells referents que han deixat un llegat en la literatura catalana, i que han hagut d'esperar 25 anys o més, un cop ja no hi són, perquè tornin no només a ser anomenats sinó per a ser redescoberts.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Llegim amb Guillem Terribas










1. Quin fou el teu primer llibre?

Difícil de concretar, però que recordi i sencer "Gerona" de Perez Galdos.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?
Molts, el d'en Vicenç Pages, Llavina, Paul Auster, Castellet...

3. Quin és el teu racó preferit per llegir?
Qualsevol que sigui comode.

4. Digues un llibre que no hagis llegit.
Mases llibres no he llegit.


5. Una lectura inoblidable…
Moltes, però una que sempre em torna es 100 años de Soledad.

Sentits: tacte












De bon matí, sento la carícia de la manta que em protegeix del fred. Després quan surto al carrer, un raig de llum solar es passeja pel meu rostre descaradament; i els dies de pluja, milers de gotes d'aigua regalimen dins meu. Enmig d'una confusió de mans, aquestes mans es toquen casualment i amb timidesa... Tacte de besades a les galtes plenes de passió no confessada. Aquest darrer sentit, desvetlla tots els altres en un instant, i aquell instant es converteix en un record que deso al meu bagul particular.

dissabte, 5 de desembre de 2009

El Qüestionari: Jordi Llavina











1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?
Ostres, francament no ho recordo. Potser les poesies de Salvat-Papasseit. Potser les memòries de Neruda. No, no t'ho puc dir.

2.Quan et vas adonar que t’agradava escriure?
Molt aviat: a tretze, catorze anys. Feia vuitè d'EGB, o setè. Escrivia algunes redaccions florides per al professor de llengua.

3.Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?
Totalment d'acord. Però hi ha alguna cosa més. Una mínima il·luminació. Mínima, però hi ha de ser. A molts, per molt que s'hi posessin i hi treballessin moltes hores, no els sortiria res.


4.Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?
Una infinitat: Txèkhov, Flaubert, Nabokov, March...


5.Digues una cita literària.
"Sempre hi ha algú de qui no és possible que prescindim. Potser gràcies a això vivim encara" (Joan Vinyoli).

Troba les paraules...








Aquí teniu deu paraules amagades i les deu pistes:


1. _ _ _ _ _ _ _ _ _
2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
3. _ _ _ _ _ _ _ _
4. _ _ _ _
5. _ _ _ _ _ _
6. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
7. _ _ _ _ _ _ _ _ _
8. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
9. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
10. _ _ _ _ _ _ _ _ _

1. Nom que desgina la literatura escrita en català a la xarxa.
2. Nom i congom d'una escriptora britànica.
3. Títol d'una obra d'Anton Txèjov.
4. Nom d'un personatge femení d'una novel·la del segle XIX.
5. Subgènere de poesia conreat durant l'etapa del Romanticisme a Europa.
6. Lloc de reunió dels artistes modernistes a Catalunya.
7. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés.
8. Nom d'un gènere de poesia de les avantguardes.
9. Nom i cognom d'un dramaturg català que va popularitzar "Els pastorets.
10. Recurs literari.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Llaços vermells












Llaços, unir, vitalitat, vermell, lluita, rebuig, humanitat, recordar, estimar,comprendre, empatitzar, prejudicis, intolerància, tolerància, jo, nosaltres, tu, solitud, dolor, metamorfosi, contacte, tacte, ànima, fortalesa, despertar i mirar els ulls dels altres sense por.

La identitat desconeguda: la solució





















La solució: Toni Ibáñez
Els encertants: Jesús M. Tibau i Mac Abeu

diumenge, 29 de novembre de 2009

La identitat desconeguda: més pistes























1. Ha estat guardonat amb el Premi Antonio Machado (2008).
2. Un dels llibres que ha publicat recentment porta el títol del nom del seu bloc.
3. "va passar de la penombra a l'entrellum, i ara s'està al bell mig d ela boira"

L'Editorial: L'ull crític genuí del Llunàtic










En el món blocaire hi ha el nom d'un bloc d'indiscutible referència: el Llunàtic. Ningú desconeix que en aquest espai des de fa cinc anys en David ens va oferint píndoles, que són apunts de crítiques d'infinites lectures i autors a través del seu ull crític genuí. Genuí perquè encara que la seva perspectiva no s'allunyi de la subjectivitat, està clar que ell és un bon lector i que mitjançant les seves lectures ens brinda ressenyes que ens fan créixer a nosaltres com a lectors/lectores. Potser hi hagi qui no estigui d'acord amb els seus comentaris, que no deixen indiferent a ningú, comentaris que barregen aspectes positius i millorables dins d'una harmonia sublim, però és innegable la vàlua dels seus escrits crítics.I és que certament, en la literatura 2.0 hi ha diversitat de blocs i blogs de literatura i sobre literatura, però allò que els caracteritza és la seva essència, allò que diuen i com ho diuen. En David és sincer i té ull literari, i tot allò que ell escriu, sempre des de la modèstia, ho escriu simplement perquè té coses a dir de llibres i autors, que encara que alguns se sentin potser ofesos, ben segur que aprenen alguna cosa: tots els escriptors/res poden/podem explorar i aprofundir en la seva/nostra tasca literària.
Gràcies al Llunàtic, la crítica literària ens ofereix una visió diferent de la literatura, clàssica i actual, catalana i internacional, però al cap i a la fi, literatura.

divendres, 27 de novembre de 2009

La incògnita: Qui és? Solucions i guanyadors









Les pistes:



1. És un home.

2. Té un final trist o feliç segons com es miri.

3. Viu una història d'amor impossible que acaba literalment en cendra.

4. Té una discapacitat: li falta una cama.

5. L'amor impossible d'aquest personatge era una ballarina.

La solució:

El soldadet de plom.

Els guanyadors:

McAbeu i Clidice. Moltes felicitats!

La incògnita: Qui és? La darrera pista










Aquí teniu la darrera pista:

5. L'amor impossible d'aquest personatge era una ballarina.

dijous, 26 de novembre de 2009

Llegim amb Gemma Pascual Escrivà










1. Quin fou el teu primer llibre?

Els dos primers llibres van ser Donetes Louisa May Alcott i un Capità de quinze anys de Jules Verne.
2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?
El Llibre dels Adéus, un llibre de poemes d’Isabel Robles, i a més a més hi ha dues piles de llibres, una amb els que m’han regalat i encara no he llegit, no diré títols. I una altra molt gran que com que m’agrada molt rellegir segons l’estat d’ànim podem trobar de tot, des de Júlia d’Isabel-Clara Simó, Vicent Andrés Estellés, Espriu, Virgina woolf, etc.
3. Quin és el teu racó preferit per llegir?
Qualsevol lloc és bo, el llit és el que menys m’agrada. Potser el que més és al menjador de casa, asseguda al silló.
4. Digues un llibre que no hagis llegit.
Els dos darrers premis Literaris de Gandia:
Francesc de Borja, el duc sant de Josep Piera i Allà no les grues nien d'Elies Barberà.
5. Una lectura inoblidable…
Dues lectures: Una cambra pròpia de la Virginia woolf i Mirall Trencat de Mercè Rodorera

dilluns, 23 de novembre de 2009

La identitat desconeguda






















Aquí teniu una altra identitat desconeguda per a descobrir.

La pista:

"De petit li agradava molt enfilar-se als arbres..."

diumenge, 22 de novembre de 2009

Llegim amb Montserrat M. Vilardosa








1. Quin fou el teu primer llibre?

No recordo el meu primer llibre. Em van ensenyar a llegir als 3 anys i vaig créixer entre llibres. Recordo amb molt de carinyo "Els viatges de Marco Polo".

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?

Ara en tinc uns quaranta (la meva tauleta de nit és molt gran ;P) i, a part d'alguna novel·la de lladres i serenos, la resta dels llibres no me'ls llegeixo mai "d'una tirada", pel que ara hi tinc: els Assaigs de Montaigne, La (des)educación de Chomsky, La búsqueda de la lengua perfecta d'Umberto Eco, Plantem cara de Joan Solà. També en tinc un parell de Balzac, de Simone de Beauvoir en francès, Faulkner i John Irving en català (que el meu anglès és molt patètic), Sóc vertical de Sylvia Plath, Antologia poética de Celso Emilio Ferreiro, en gallec i un parell de llibres, en francès també, sobre teoria política actual i la crisi econòmica. Ja ho sé, sembla un caos, però és un caos "controlat", tots estan començats i els vaig llegint a trossets :)


3. Quin és el teu racó preferit per llegir?

Tots els llocs del món són bons per llegir. He llegit molt a la cua del banc o a Hisenda :)

4. Digues un llibre que no hagis llegit.

No llegeixo mai cap llibre signat per la Maria Aurèlia Capmany. He arribat a llegir coses realment infumables, però l'únic llibre que em vaig veure incapaç de passar del primer capítol va ser d'aquesta autora. Això si no comptem els best-sellers, no llegiré mai en Larsson, per exemple, no m'interessa.



5. Una lectura inoblidable...

Depèn del que s'entengui per "inoblidable", tinc uns quants llibres que rellegeixo contínuament, que entenc que són imprescindibles per a mi i la meva existència. Des de la Ilíada, tota l'obra de Shakespeare, la Commedia de Dante, l'Eneida, l'obra de Ciceró, podria seguir fins a uns 500 més o menys. :-)

Rellotges de sorra









S'escolta la remor imparable dels milions de granets que cauen. Enmig d'aquella marea marronosa, se'n van els dies viscuts que demà es convertiran en els nostres records, aquells que desem a les golfes. Qui pot aturar-ho? Sovint ens preguntem perquè els instants feliços són tan efímers i paradoxalment, perquè aquells moments tacats per la tristor duren una eternitat. Acceptem, a desgrat, el pas de Keratos pel nostre camí, però ningú ens llevarà mai ni les alegries ni els plors que ens fan créixer dia a dia.

La incògnita: Qui és? Una altra pista










Aquí teniu la quarta pista:

4) Té una discapacitat: li falta una cama.

dissabte, 21 de novembre de 2009

La incògnita: Qui és? una altra pista









Aquí teniu la tercera pista:


3) Viu una història d'amor impossible que acaba literalment en cendra.

divendres, 20 de novembre de 2009

Paisatges literaris: El meu far




















Sóc la viatgera que navega a la deriva enmig de la infinitat marina, que es deixa seduir per l'aroma salada i pel moviment harmònic de les onades. Sota un cel de nuvolositats obscures diviso l'ull del meu far, aquell que m'ilumina en la foscor i em retorna al lloc d'origen, torno a la meva Ítaca estimada.

Blue Moon i The Marcels

Aquí teniu una altra versió de la mateixa cançó amb un to diferent, interpretada per The Marcels:

Blue Moon i Ella Fitzgerald

Aquí teniu la primera versió d'una de les cançons més clàssiques i belles que s'han escrit mai, interpretada per Ella Fitzgerald:


dijous, 19 de novembre de 2009

La incògnita: Qui és?: una nova pista








Aquí teniu la segona pista de la incògnita:

2. Té un final trist o feliç segons com es miri.

dimecres, 18 de novembre de 2009

La incògnita: Qui és?









Benvolguts i benvolgudes lectors/ del bloc, aquí teniu una nova incògnita amb un personatge literari per a descobrir. La novetat del joc literari és que començaré donant una pista. Recordeu que és un personatge literari no és un escriptor.

I aquí teniu la primera pista:

1. És un home.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Paisatges literaris: Salt d'aigua

























Em perdo, deliberadament, per camins boscosos i primaverals. Els meus peus em porten, amb decisió, cap un racó recòndit. Escales d'aigua dolça s'escapen dels meus ulls, envoltades d'una manta de molses que desprenen la seva aroma. Un paradís de miralls incolors em sedueixen i m'inviten a enfonsar-m'hi càndidament. Aleshores apareix la solitud que m'acompanya en aquest instant fugaç, però inoblidable. I de fons sento la suau música de l'escuma que es confon amb el llac com si els unís l'amor. Abandono d'esma aquest racó amagat, però no secret, i me'n duc el record d'uns instants entre jo i el paisatge que ningú pot trencar ni esborrar.

dijous, 12 de novembre de 2009

El Qüestionari: Xulio Ricardo Trigo












1.Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?


Podria dir molts, però va haver un en particular que em va fer anar un pas més enllà. Parlo de "Conversación en la Catedral", de Mario Vargas Llosa. Jo tenia 19 o 20 anys i em vaig quedar meravellat, de la seva estructura i de que, malgrat els prodigis formals de la novel·la, fos possible llegir-la amb la passió d'una història senzilla i linial. Aquest llibre em va fer pensar que només podia ser escriptor.

2.Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

De molt jove ja escrivia quaderns en cada viatge que feia amb els meus pares. Hi barrejava dibuixos i comentaris, petites històries, on explicava les etapes de la ruta. Van ser els primers passos, però d'aquí a convertir-se en un escriptor va un altre pas molt gran: adonar-te que hi ha un lector que fa l'esforç per entendre el que escrius i al qual no pots enganyar, li has d'oferir el millor de tu.


3.Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Hi ha unes quantes frases d'aquestes certament interessants. També Vargas Llosa deia allò molt semblant de... Cada dia em poso al davant de la màquina d'escriure, i tant fa si no tinc res a dir, si em ve de cop la inspiració ja em trobarà treballant.

Però potser també ho va agafar de Picasso perquè és molt semblant.
De normal no confio gaire en la inspiració. Treballo moltes hores i, de resultes de lectures o investigacions o troballes, sorgeixen les idees.


4.Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Sens dubte Gustave Flaubert. Jo vaig escriure molta poesia de jove i quan vaig llegir com Flaubert sortia a la llum de la lluna i ell recitava tot el que havia escrit, frase per frase, corregint fins que li sonava bé en veu alta, vaig entendre que també la prosa tenia un ritme i que era molt important trobar-lo per a un narrador.


5.Digues una cita literària.

Una d'Hesíode que encapçala la meva darrera novel·la, "El somni de Tàrraco" (Edicions 62): "L'amor és l'arquitecte de l'univers."

Joan Brossa: Què et suggereix...



















aquest poema visual?

dimecres, 11 de novembre de 2009

Dedicatòria









Aquell dia que ens vam topar per primera vegada semblava un dia qualsevol, cap de nosaltres no imaginava que allò seria el principi d'una gran amistat. Al llarg del trajecte vital coneixem un munt de persones i amb ben poques mantenim el contacte i encara menys una relació amistosa. Aquella coneixença, aquella noia tan tímida que semblava el meu reflex, però que d'altra banda era i és totalment oposada a mi, va començar a formar part del meu món, i enmig d'èpoques d'infern i dolces vivències sempre ha estat a prop meu. No hi ha res en aquesta vida que m'ompli més de joia que dedicar aquest post a una de les meves millors amigues que avui compleix anys. Desitjo que continuïs essent sempre la persona que ets avui; perquè hi ha ben poques persones que tinguin la bondat,la franquesa i la tendresa que tens tu amb tots aquells que formem part del teu entorn. Desitjo també que continuem compartint alegries i tristors perquè allò que les fa grans és el fet precisament de compartir-les. Et desitjo tota la felicitat i la fortuna de tot el món! Dedico aquest post a Susana A. Per molts anys!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Parèmies 300.000: Dites i refranys populars











Des de fa molt temps, en Víctor Pàmies ens ofereix dia a dia nombrosos refranys, dites i frases populars amb els seus orígens i usos ; i aquesta setmana al seu bloc arribarà a les 300.000 entrades!. Com podria començar parlant d'aquest tema que ens ocupa sense anar a cegues? Ara que hi penso, la cultura popular no és una qüestió per prendre's a la lleugera. Temps era temps, que avis, pares i fills s'han intercanviat sovint nombroses expressions provinents de la nostra cultura. Per posar un exemple, una mare podia i pot cantar la canya al fill, quan aquest no vol baixar del burro. I si és el cas que hom es troba en una situació ideal, podem dir que està com un peix al cove, perquè fins i tot, queda més poètic. I no podem oblidar l'expressió t'has quedat a la lluna de València que resulta més bonic que no dir algú que no estàs atent/a. I com no podíem pas bandejar tampoc els nostres sopars de duro, quan ens trobem entre amics i literaturitzem una mica algunes anècdotes. I com que molts de vosaltres ja us sabeu la lliçó posarem punt i final amb una de les meves dites preferides: fent i desfent aprèn l'aprenent.