Antaviana 6.0

Un poema, un conte, un aforisme que estigui inspirat en el  dibuix i en  la primavera . Espero les vostres participacions!

Avui és el Dia de la Poesia Catalana a Internet. Moltes veus m'han convidat a triar un poema per tuitejar-lo o penjar-lo al bloc. I és que sóc incapaç de decidir-me per un únic vers, una sola estrofa, i un sol nom. He crescut bevent dels autors des dels trobadors fins a la poesia contemporània, i encara n'hi ha molts que em queden per descobrir i redescobrir, que em criden perquè els llegeixi. Per a mi aquest dia és per a recordar que el meu bressol cultural és avui part de mi, i avancen amb mi, i em recorden que no estem sols, que tots ells i elles han deixat una trajectòria literària inesborrable. I és per això que avui dedico aquest dia a tots i totes els qui estimeu els versos, els escriviu, els busqueu, els llegiu, els seduïu... Feliç Dia de la Poesia Catalana!

No goso destrobar-te, del teu viatge, bressolat per Morfeu.

Ens embriagues amb la teva llum emergent d'oceans, rius i llacs emmirallats pel sol. Ens sedueixes amb  les llavors que mutes i vestim de verd la nostra pell.  Ens eclipses, quan ens descobreixes la mare Naturalesa;  el seu alè és el nostre oxigen vital. Embiraguem-nos, i somniem l'arribada de les orenetes que anuncien que tu ens abraces i diem adéu al glaç.

Amb Lletra de dona  de la mà i la ploma de Maria-Mercè Marçal, gaudiu del poema:     III Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. Alço la copa on mor la lluna en vi molt dolç. M'he emborratxat de solitud. Bruixa de dol

Arran de donar la matèria de modalitat literatura catalana de primer de Batxillerat com a professora, estic llegint llibres d'autors que no havia descobert encara del tot. De moment, m'he topat amb l'original de Mar i Cel d'Àngel Guimerà, amb l'Antologia poètica de Josep Carner, Antígona de Salvador Espriu, i ara, Jardí Vora el mar de Mercè Rodoreda. El cert és que m'adono que encara hi ha detalls de les personalitats i trets característics d'aquests autors/res, i que ara gràcies a la meva tasca docent els puc redescobrir, i aquest redescobriment el comparteixo amb alumnes motivats/des per també llegir-los i per tant descobrir-los. I el més indiscutible és que molts d'ells i d'elles han deixat obres que ja fa temps que entren dins la categoria de "clàssics", des del punt de vista que moltes de les seves creacions plantegen temes, personatges, històries, etc que encara avui tenen vigència. I realment, em fa il·lusió tenir  l'excusa

Escriviu un vers o estrofa d'un poema d'Antonio Machado que us agradi. Espero les vostres participacions.