divendres, 3 de juliol de 2015

Crònica poètica: Una nit màgica!






Era de nit, però encara no s’havia post el sol. Em trobava  darrera d'un riu de gent, molt ben vestida, sense extravagàncies ni marques visibles. Vaig esperar uns segons,  i després de dir el meu cognom, un noi, d’origen aragonès, em va posar una polsera identificadora. Vaig entrar amb el meu vestit llarg, aquell que era pràcticament nou, i que estava abandonat a l’armari. Em vaig posar unes sabates de taló discret. Caminava a poc a poc, amb una barreja de sensacions màgiques. A cada passa,  em trobava amb cares que em resultaven familiars, però amb qui mai no hi havia parlat. Hi havia una barra, on podies demanar des d’un refresc fins a còctels carregats amb gotes d’alcohol. Hi havia també, una taula dedicada al pernil; un senyor tallava amb art i cura, trossets d’or ibèric, que es desfeia al paladar juntament amb de pa i un rajolinet d’oli. Després em vaig asseure en un dels sofàs blancs de disseny, i al davant tenia la Mar Bella, i el cel que, a poc a poc, s’anava tenyint de blau marí i la lluna plena de fons.  Hi havia tauletes on hi havia bossetes amb “xips”.  De tant en tant, uns cambrers vestits del color de la més negra nit, s’apropaven amb safates plenes de petites exiquiteses, que aviat es desfeien als llavis dels milers de convidats provinents del teatre, o de la gran pantalla. Cadascun d'aquells homenets, dones i joves compartien aquella vetllada amb “velles” amistats, iamb qui s’intercanviaven noves notícies sobre futurs projectes artístics. Jo era en una pel·lícula, sense ser la protagonista. De tant en tant, em creuava amb rostres anònims que em miraven les nines, idil·lis que començaven i finien al món dels somnis.  Després unes noies, van dir els títols de films en català que havien rebut premis arreu del món. La nit m’acaronava la pell, sentint la brisa marina onejant dins meu.  Quan tot es va acabar, sentia com si fos una Ventafocs que tornava a casa a mitjanit, i tot havia estat com un miratge. L’endemà, els programes informatius em van recordar que jo havia estat a la Festa del Cinema Català. Una nit màgica!

dissabte, 27 de juny de 2015

Una mica de música: Just the way you are (The Pitch Perfect)

Avui us recomano escoltar aquesta versió de la cançó Just the way you are (del cantant Bruno Mars interpretada a capel·la per les actrius de la pel·lícula Pitch Perfect, un film, del qual us en faré cinc cèntims ben aviat. De moment, deixeu que aquestes veus us sedueixin...

diumenge, 31 de maig de 2015

Diem adéu





a B. B. King.

Crea, escriu, inventa




Un poema, conte, aforisme, prosa poètica.... penja-ho al teu bloc, i comparteix la teva creació en aquest espai. Animeu-vos!

Digue'm...







Què llegeixes.


dilluns, 20 d’abril de 2015

"LA GUIONISTA SENSE MUSES" AL CONCURS DE RELATS BREUS TMB 2015




Lectors i lectores, fa uns dies vaig penjar dos fascicles del relat "La guionista sense muses" al bloc A l'altra banda del riu i altres històries. Si us ve de gust llegir la història sencera la podreu trobar al Concurs de Relats Breus TMB 2015, en la categoria de Relats Lliures. 



dilluns, 6 d’abril de 2015

L'hora del cafè: L'art contemporani






Avui dia 6 d'abril,  s'inaugura una nova secció "L'hora del cafè", on plantejaré temes de cultura d'actualitat  que em semblen interessants,  perquè  els comenteu i opineu lliurement, si us ve de gust.

El tema d'avui és l'art contemporani. Ahir vaig anar al Caixafòrum, i vaig veure l'exposició "Tres narratives. Memòria". Quan entres en una exposició d'aquest tipus no saps què et trobaràs, i comences a veure objectes que sembla que no tinguin cap sentit, i sí que el tenen, perquè sempre trobes textos explicatius del significat de les obres. És llavors quan em pregunto si tot es pot considerar art. I si l'art contemporani es pot comparar amb  l'art d'artistes com per exemple  August Rodin, qui va crear el Pensador, inspirant-se en la Divina Comèdia, i en Dante.

Què en penseu: tot es pot considerar art? Quina opinió teniu de l'art contemporani? Heu vist alguna exposició d'art contemporani? Animeu-vos dir-hi la vostra!