diumenge, 7 desembre de 2014

Conte per fascicles compartit: Fascicle I






Apreciats i apreciades lectors, torna una secció ja coneguda per vosaltres, "El conte per fascicles"

Comencem aquesta secció pel fascicle I:


Era un vespre de primavera, queia una pluja fina pels carrers de la ciutat il·luminada pels fanals, i  encara hi havia algunes botigues obertes. Ella es va aturar davant d’una floristeria. Duia els cabells, el rostre i la roba lleugerament humits. Quan va entrar-hi, va veure tot de paradetes de lliris blancs, pensaments, roses, orquídies, clavells, gessamins, narcissos, hortènsies, ramets de violes, margarides … , tot un mantell de colors, fragàncies i pol·len en efervescència... 
(continuarà)

dissabte, 6 desembre de 2014

Recomanacions: El teatre Barts estrena "El petit príncep"

Enamorats i enamorades de la novel·la El petit príncep d'Antoine Saint-Exupèry, esteu de sort. Des del 5 de desembre i fins a l'11 de gener del nou any, podreu anar a veure l'adaptació de la història del noi d'origen del planeta B-51, en format musical i està dirigida per l'Àngel Llàcer. Com que encara no l'he vista, us poso un vídeo de la promoció per si algú de vosaltres s'anima a anar-hi. I recordeu, si l'aneu a veure, podeu fer les vostres recomanacions aquí al bloc.


Nova secció: T'emociones amb la literatura?


Muntanya i mar


















Avui inaugurem una nova secció, a les portes d'un nou any, a l'Antaviana comencem amb bons propòsits i bones seccions. Arran d'un projecte de recerca sobre les emocions amb alumnes de 2n de Batxillerat de l'institut on sóc professora de llengua i literatura catalanes, i arran del màster d'humanitats a la UOC, he pensat que seria bo que us plantegi poemes, contes, quadres, cançons que us penjaré i vosaltres només cal que expresseu si us emociona aquell poema, conte, etc, i quines emocions neixen d'aquestes manifestacions artístiques i literàries. Per començar la secció, he triat un poema de Jacint Verdaguer, "Vora la mar", perquè l'he treballat a l'aula amb alumnes de 4t i han expressat un munt d'emocions diverses, i crec que és un bon punt de partida. Així que espero que participeu en aquesta nova secció. Moltes gràcies per la vostra constància a aquest bloc.


Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.
Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells, en eixes ribes,
que m'ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que ab veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú ab l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran?
Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?




divendres, 28 novembre de 2014

Cinefòrum: "El proverbio chino"

Després del parèntesi blocaire, comença aquesta nova etapa tardorenca, i ja pròxima a l'hivern, amb una nova secció: Cinefòrum, on penjaré vídeos de curts, fragments de pel·lícules, etc. per iniciar debats que com no siguin culturals, literaris i/o artístics. I inicio aquesta secció novella, posant-vos el curt "El proverbio chino", un curt que he conegut i estic treballant al Màster d'Humanitats, a la matèria de Teoria social i cultura contemporànies. Feu un primer visionat de l'anomenat curt, i després podrem començar el debat.
Aquí teniu algunes preguntes per iniciar el primer cinefòrum. Us animo a participar-hi i dir-hi la vostra! 1. Quin missatge creieu que vol donar el director a través d'aquest curt? 2. Com veieu el personatge protagonista, el Sergio? 3. Quina relació creieu que té el fil musical: "Te estás equivocando..." amb l'argument del curt? 4. Quin sentit té el proverbi de Confuci amb la història del personatge protagonista? 5. Creieu que en aquest curt hi ha poesia o elements relacionables amb l'art o la literatura? Si la resposta és afirmativa, quins són aquests elements poètics.

Petit parèntesi blocaire

Lectors i lectores d'aquest bloc, darrerament no he actualitzat gaire aquest espai, amb entrades
diguem que he hagut de fer un parèntesi blocaire. Les dues raons per les quals he fet aquest petit parèntesi són les següents: la primera, és que la tasca docent demana molta dedicació, i la segona, és l'inici d'un nou camí, cursar el Màster d'Humanitats: Art, Literatura i cultura contemporànies. De moment, estic cursant tres matèries: Teoria social i cultura contemporànies, Filosofia contemporània i Mètodes de les ciències humanes (projecte treball de recerca). Això no vol dir que m'oblidi de vosaltres, ans al contrari, simplement, he necessitat un temps per dedicar-me a la feina, i a aquest nou camí que de moment començo. Moltes gràcies per la vostra constància, i comprensió.


diumenge, 9 novembre de 2014

Juga a fer el teu poema visual: Posa un títol







i crea el teu poema visual, en forma de comentari, al teu bloc/blog, indicant l'enllaç. Anima't a participar en aquesta nova secció!



dilluns, 3 novembre de 2014

Reflexió filosòfica i vital: Sabem si som feliços?



Què és per a cadascun de nosaltres la felicitat? Bé, aquesta pregunta no la puc contestar jo perquè cada persona tindrà una idea de què és el que us fa feliços o felices. Sovint els magazines de televisió, o els llibres d'autoajuda parlen d'aquest concepte, però sabem si som feliços? És clar que aquesta emoció no és eterna, ni constant, perquè els individus experimentem múltiples emocions cada segon del rellotge. Així, podem passar de la tristesa a l'alegria, i a l'inrevés en poc temps. Felicitat i tristesa són termes que no poden existir l'un sense l'altre. Si cerquem un exemple en la literatura, en trobarem molts que parlen de la felicitat. Precisament, aquest terme dóna títol a un relat de l'escriptora Katherine Mansfield, on la protagonista era una dona aparentment feliçment casada, amb vida social, una casa bonica, i al final, la narradora ens va insinuant el punt que trencarà aquesta estabilitat emocional, el descobriment de l'afer del seu marit amb una de les dones del cercle d'amistats. I si busquéssim obres en què tracten la tristesa, només caldria cercar en l'hemeroteca literària, alguns, poemes del Romanticisme,de Byron, Goethe, o Oscar Wilde, en els quals, el jo poètic expressa  l'amargor i la solitud en una societat canviant i insatisfactòria per als romàntics. La literatura segueix un camí, i la vida el seu propi, així que cadascú de nosaltres ha de saber valorar tots els petits moments feliços que ens ofereix l'atzar i que més tard es convertirà en un record que sempre ens acompanyarà, i amenitzarà els records amb gust de llimona. Així doncs, deixeu entrar la felicitat per la finestra, com un ocell quan vola cel enllà sentint la carícia dels núvols a les seves ales.