dilluns, 20 d’abril de 2015

"LA GUIONISTA SENSE MUSES" AL CONCURS DE RELATS BREUS TMB 2015




Lectors i lectores, fa uns dies vaig penjar dos fascicles del relat "La guionista sense muses" al bloc A l'altra banda del riu i altres històries. Si us ve de gust llegir la història sencera la podreu trobar al Concurs de Relats Breus TMB 2015, en la categoria de Relats Lliures. 



dilluns, 6 d’abril de 2015

L'hora del cafè: L'art contemporani






Avui dia 6 d'abril,  s'inaugura una nova secció "L'hora del cafè", on plantejaré temes de cultura d'actualitat  que em semblen interessants,  perquè  els comenteu i opineu lliurement, si us ve de gust.

El tema d'avui és l'art contemporani. Ahir vaig anar al Caixafòrum, i vaig veure l'exposició "Tres narratives. Memòria". Quan entres en una exposició d'aquest tipus no saps què et trobaràs, i comences a veure objectes que sembla que no tinguin cap sentit, i sí que el tenen, perquè sempre trobes textos explicatius del significat de les obres. És llavors quan em pregunto si tot es pot considerar art. I si l'art contemporani es pot comparar amb  l'art d'artistes com per exemple  August Rodin, qui va crear el Pensador, inspirant-se en la Divina Comèdia, i en Dante.

Què en penseu: tot es pot considerar art? Quina opinió teniu de l'art contemporani? Heu vist alguna exposició d'art contemporani? Animeu-vos dir-hi la vostra!

diumenge, 5 d’abril de 2015

L'Article: Les xarxes socials, noves formes de creació literària






Avui dia, la majoria de gent utilitza xarxes com Facebook, Twitter, Instagram,... per a comunicar-se. El Twitter, en concret, s'està convertint en una plataforma per a fomentar noves formes de creació literària, mitjançant iniciatives que potencien la creativitat entre un grup de persones anònimes que s'uneixen. Una d'aquestes iniciatives prové de la Fundació Brossa, que cada 19 de gener celebren el naixement del poeta barceloní, proposant-nos un joc creatiu brossià al Twitter. El primer any, ens van convidar a escriure acròstics a partir de paraules brossianes amb el hastag #Brossa95, i el segon any ens van reptar a escriure Haikús a partir de poemes visuals de'n Brossa, amb el hastag #Haikubrossa. De tot plegat, van sortir dos tweetbooks, i també es va celebrar el 21, dia mundial de la poesia, "L'Acròstikus", un espectacle poètico musical,  a partir de les participacions de gent que no teníem cap vincle, però Brossa ens va unir. Una altra iniciativa semblant és la que proposa la pàgina Vullescriure.cat, que aquests dies amb el hastag #tweetrelatJJFF ens proposen cada vespre des de 2 quarts de deu fins a dos quarts d'onze, un principi de relat, i qui vulgui pot animar-se a continuar-lo, fent un relat conjunt fins al dia 18.Tot això em fa pensar que les xarxes socials estan obrint la porta a noves formes de creació literària conjunta i participativa, que fa que escriure sigui realment un acte de comunicació entre vàries persones que són alhora autors/res i lectors/res, i quan ens llegim i ens fem accions tuiteres com retuit, o marquem aquell text, o aquell vers com a preferit, estem interactuant amb els altres d'una manera activa, viva, i molt enriquidora. Fa temps, va sorgir l'hipertext, que era aquella tècnica on cadascú podia aportar el seu granet, escrivint un trosset, jo pensava que era estrany, però ara amb aquestes noves eines, penso que és molt enriquidor, perquè es potencia la creativitat, i per l'altra és una creativitat conjunta, i això és precisament el que converteix la xarxa social en una eina de comunicació social entre els uns i els altres. 

dijous, 2 d’abril de 2015

Feliç Dia Internacional del Llibre Infantil: Recomana un llibre per a petits i grans lectors/res


Quin creus que pot ser el/s llibre/s per començar a ser un petit i gran lector/a?

diumenge, 29 de març de 2015

Efermèrides: 150 anys d'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll



Enguany, l'obra més coneguda de Lewis Carroll "no" compleix 150 anys. Jo quan era nena vaig veure la pel·lícula Alícia al país de les meravelles de la productora Disney, i al cap d'uns quants anys, vaig llegir-me el llibre i la seva altra part, A l'altra banda del mirall. Quines dues obres tan meravelloses. Són llibres que un nen de 10 o 11 que ja comença a ser un petit gran lector quan els descobreixes i entres en els seus móns, tu ja no ets igual que abans, sinó que ara et preguntes si existeix un país on tot és meravellós, i se celebren no aniversaris, i apareixen cartes com a súbdits d'una reina malcarada.  I com oblidar, les famoses galetes o begudes que et conviden a tastar-les amb el risc de créixer o fer-te més petit. Lewis Carroll va crear un personatge femení que aprèn a descobrir móns fins llavors ignorats, i que amb aquesta descoberta una part d'aquell personatge va creixent, sense deixar de somniar ni de oblidar tot el que ha viscut en aquells móns. I és que per anys que passin Alícia al país de les meravelles, sempre serà un llibre per descobrir, rellegir, recordar, i imaginar-nos que tots som Alícia i tots deixem el món que coneixem per endinsar-nos en móns diferents.


Homenatges literaris: Tot recordant la poesia de Miguel Hernández


Recordem una de les veus més intenses de la poesia, Miguel Hernández, a través dels versos del poema "El último rincón".


EL ÚLTIMO RINCÓN

El último y el primero:
rincón para el sol más grande,
sepultura de esta vida
donde tus ojos no caben.

Allí quisiera tenderme
para desenamorarme.

Por el olivo lo quiero,
lo persigo por la calle,
se sume por los rincones
donde se sumen los árboles.

Se ahonda y hace más honda
la intensidad de mi sangre.

Los olivos moribundos
florecen en todo el aire
y los muchachos se quedan
cercanos y agonizantes.

Carne de mi movimiento,
huesos de ritmos mortales:
me muero por respirar
sobre vuestros ademanes.

Corazón que entre dos piedras
ansiosas de machacarte,
de tanto querer te ahogas
como un mar entre dos mares.
De tanto querer me ahogo,
y no me es posible ahogarme.

Beso que viene rodando
desde el principio del mundo
a mi boca por tus labios.
Beso que va a un porvenir,
boca como un doble astro
que entre los astros palpita
por tantos besos parados,
por tantas bocas cerradas
sin un beso solitario.

¿Qué hice para que pusieran
a mi vida tanta cárcel?

Tu pelo donde lo negro
ha sufrido las edades
de la negrura más firme,
y la más emocionante:
tu secular pelo negro
recorro hasta remontarme
a la negrura primera
de tus ojos y tus padres,
al rincón de pelo denso
donde relampagueaste.

Como un rincón solitario
allí el hombre brota y arde.

Ay, el rincón de tu vientre;
el callejón de tu carne:
el callejón sin salida
donde agonicé una tarde.

La pólvora y el amor
marchan sobre las ciudades
deslumbrando, removiendo
la población de la sangre.

El naranjo sabe a vida
y el olivo a tiempo sabe.
Y entre el clamor de los dos
mis pasiones se debaten.

El último y el primero:
rincón donde algún cadáver
siente el arrullo del mundo
de los amorosos cauces.

Siesta que ha entenebrecido
el sol de las humedades.

Allí quisiera tenderme
para desenamorarme.

Después del amor, la tierra.
Después de la tierra, nadie.

dissabte, 21 de març de 2015

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015: Crònica de l'Acrostikus






Sabeu que a vegades persones que no coneixes, es troben en un mateix camí? Coneixeu la sensació quan es crea un vincle entre diferents veus que participen en iniciatives culturals a la xarxa a través d'un poeta? Doncs avui unes quantes persones ens hem acostat al carrer Flassaders, número 40 de Barcelona,  per endinsar-nos a l'Acrostikus, un recital poètico-musical organitzat per Cristina Companys, Pere Peries i la Fundació Joan Brossa, per llegir, recitar i cantar haikús brossians, a partir de les iniciatives tuiteres #Brossa95 i #HaikuBrossa organitzats per la fundació esmentada per celebrar el naixament de Joan Brossa. La veritat és que cap de nosaltres sabíem com seria l'espectacle. Primer, la Judith Barnés, gestora cultural de la fundació, ha presentat l'acte explicant que sorgia arrel de la participació de la gent a través del Tuiter fent acròstics i haikús brossians. Després, en Pere Pèries ens ha demanat si teníem ganes de fer coses. Es tractava d'un espectacle interactiu i plenament brossià. Seguidament, en Pere ens ensenyava diferents poemes visuals brossians, a partir dels quals havien nascut haikús, i la Cristina Companys els ha recitat com si tots aquells versos de diferents participants fossin un sol poema. A continuació, un tenor i una soprano han interpretat bellament diferents haikús, sota l'acompanyament d'una pianista que feia sonar una música preciosa.
 Entre recital, i cançó, el Pere feia sortir a gent a qui prèviament se'ls havia donat cartes amb lletres, i a partir de paraules, ens feia crear acròstics al moment. Finalment, en Pere ha cantat els darrers haikús, amb una interpretació molt bonica. I finalment, ens han obsequiat amb un sempre benvingut piscolabis. Realment, un espectacle poètico-musical màgic, impressionant...