Entreu a l'Antaviana

I deixeu els vostres pensaments, idees... Fem metaliteratura!

diumenge, 9 novembre de 2014

Juga a fer el teu poema visual: Posa un títol







i crea el teu poema visual, en forma de comentari, al teu bloc/blog, indicant l'enllaç. Anima't a participar en aquesta nova secció!



dilluns, 3 novembre de 2014

Reflexió filosòfica i vital: Sabem si som feliços?



Què és per a cadascun de nosaltres la felicitat? Bé, aquesta pregunta no la puc contestar jo perquè cada persona tindrà una idea de què és el que us fa feliços o felices. Sovint els magazines de televisió, o els llibres d'autoajuda parlen d'aquest concepte, però sabem si som feliços? És clar que aquesta emoció no és eterna, ni constant, perquè els individus experimentem múltiples emocions cada segon del rellotge. Així, podem passar de la tristesa a l'alegria, i a l'inrevés en poc temps. Felicitat i tristesa són termes que no poden existir l'un sense l'altre. Si cerquem un exemple en la literatura, en trobarem molts que parlen de la felicitat. Precisament, aquest terme dóna títol a un relat de l'escriptora Katherine Mansfield, on la protagonista era una dona aparentment feliçment casada, amb vida social, una casa bonica, i al final, la narradora ens va insinuant el punt que trencarà aquesta estabilitat emocional, el descobriment de l'afer del seu marit amb una de les dones del cercle d'amistats. I si busquéssim obres en què tracten la tristesa, només caldria cercar en l'hemeroteca literària, alguns, poemes del Romanticisme,de Byron, Goethe, o Oscar Wilde, en els quals, el jo poètic expressa  l'amargor i la solitud en una societat canviant i insatisfactòria per als romàntics. La literatura segueix un camí, i la vida el seu propi, així que cadascú de nosaltres ha de saber valorar tots els petits moments feliços que ens ofereix l'atzar i que més tard es convertirà en un record que sempre ens acompanyarà, i amenitzarà els records amb gust de llimona. Així doncs, deixeu entrar la felicitat per la finestra, com un ocell quan vola cel enllà sentint la carícia dels núvols a les seves ales.

dissabte, 4 octubre de 2014

Gèneres: Trobar imatges poètiques


Escriure és un exercici complex, i si matissem, escriure literatura és una tasca complicada. Com ja sabeu, des de petita, m'he aventurat en el món de la narrativa breu, i he escrit moltíssims contes, molts dels quals s'han perdut, i d'altres han acabat en un llibre. Un bon dia vaig començar a endinsar-me en el món de la poesia, suposo que per influència d'amistats que escriuen versos harmònics com Alfons Navarret, David Madueño, Jordi Valls, Rodolfo Del Hoyo, Jesús M. Tibau... De fet, els tres primers, en alguna ocasió m'havien dit que ho provés, ja que molts dels meus relats són proses poètiques. I bé, la qüestió és que escriure narrativa és una cosa molt diferent de provar d'escriure poesia. I de fet, dos dels bons amics aquí citats em van donar dos consells sobre el fet de crear versos: el primera es contextualitza amb la pregunta "I com es troben les imatges?" i en David Madueño va respondre: La pregunta del milió. Són inspiracions que poden venir de diversos llocs: coses que llegim que ens les generen, algunes que ja existeixen i les canviem una mica (els mites, per exemple), coses que veiem i vivim i que funcionen com a metàfores, coses imaginades.. . I el segon és el consell d',en Jordi Valls: pots pensar el circuït per anar en cotxe que si carretera o autopista, que si drecera o camí ral, però necessites conduir per adonar-te de la viabilitat de la planificació. Escriu i condueix atenta als senyals, així trobaràs la via. Equivocant-te i trobant possibilitats que ni t'havies plantejat i que potser resulta que és el camí veritable. Prova- error- prova... fins trobar la pedra de toc.

El cert és que són dues opinions que es complementen, ja que la primera aconsella buscar imatges i la segona, anar escrivint com si fóssim en una carretera. Així que trobar imatges poètiques és un exercici on cal tenir en compte les lectures, les vivències, i també voler arriscar-se a trobar-les escrivint, i concloc aquesta reflexió de Gèneres amb aquella famosa cita del pintor Pablo Ruiz Picasso: "La inspiració es troba treballant".

dimarts, 30 setembre de 2014

Primera Jam poètica de la tardor 2014






Després de dos mesos de vacances, el dissabte passat el taller del Miquel Àngel Para ens va tornar a reunir a tots aquells amants de la poesia. I és així que en aquell escenari improvisat ple d'obres, colors, i diferents manifestacions artístiques, hi havia un tamburet i un balancí per a les dues noies que van iniciar la temporada de les Jams Poètiques de la tardor del 2014 a Santa Coloma de Gramenet. La novetat però és que a més de la poetessa,Raquel Delgado, hi havia una acompanyant, Marta, que tocava el monocorde, un instrument per a tocar Mantres, i Oms, és a dir, músiques que convidaven a relaxar la ment i deixa-re seduir per la poesia i la música d'inspiració oriental. Així doncs, mentre la poetessa anava recitant paraules rimades i harmòniques, plenes d'ardor, la Marta, tocava i cantava amb una veu que s'endinsava per la ment fins despertar allò que dormia. Després, uns quants vam recitar poemes, llegir contes, etc., fins que va arribar el moment del colofó abans del vi i el pica-pica final,quan la música va tocar dues Mantres i un Om, convidant-nos a sentir aquestes dues peces des de la catarsi. Fou una nit plena d'harmonia.

diumenge, 28 setembre de 2014

Digues








què et suggereix aquesta imatge?

diumenge, 14 setembre de 2014

Cavall Fort: Ot el Bruixot d'En Picanyol


Comencem la secció dedicada a Cavall Fort, fent un salt enrere. L'any 1971 va néixer per primera vegada Ot el Bruixot, que va ser creat pel dibuixant Picanyol. Un personatge menudet, vestit de negre com a bon bruixot, que viu aventures amb personatges diferents, com també amb la seva dona a partir de la seva màgia. És un personatge que sempre vol ajudar a la gent, i de vegades vol fer realitat els seus somnis, però no tots els trucs surten sempre com ell espera, ja que és un bruixot humà, és a dir, que sovint s'equivoca. I aquí és on hi ha l'element humorístic, i també el fet que aquest còmic sigui especial. Qui no recorda haver rebut la revista a casa i obrir-la per la primera pàgina per veure quina perpècia li ocorria  a Ot, el Bruixot?



dijous, 11 setembre de 2014

Espai de música: Tardor de Vivaldi





Donem la benvinguda a l'equinocci de tardor amb la nova secció Espai de música i amb Antonio Vivaldi. En aquest espai podeu suggerir peces de música clàssica o moderna que us agradi escoltar per rebre el mes de les fulles d'or i les castanyeres.