Prosa poètica: la clau

Des de sempre jo tenia una porta tancada amb clau. Un dia, l'atzar va fer que em topés amb algú, i aquell algú sense jo adonar-me de res, va trobar la clau, i va obrir aquella porta. Quan tu la vas obrir, la clau va caure dins del mar.

L'Article: De la impremta al llibre electrònic

Durant el segle XV l'alemany Johannes Gutenberg va inventar la impremta. En aquella època fou un instrument en certa manera revolucionari, perquè llavors els escriptors d'arreu del món escrivien llargues obres ja fossin narratives, de teatre o de poesia i si en perdien l'original, aquella obra es perdia en el no-res. Quan va aparèixer aquest invent, la transmissió de la literatura va fer un gran pas. I aquest pas fou una mena de pont per arribar als primers ordinadors, des dels quals els autors i autores podem avui imprimir còpies, i còpies, amb el risc és clar que per una raó o vàries (un virus, un error humà, etc) aquell original també es perdi en el no-res. El passat 17 de maig a Vallromanes es va presentar un llibre en paper de textos de blogs La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català. Així doncs, som a un pas dels anomenats llibres electrònics tal i com alguns "profetes" visionen. Realment aquest pas tecnològic suposa un avenç ja que ens acostem a la literatura anomenada 2.0, la literatura del present i també del futur. Algú pot preguntar-se poden conviure els llibres de tapes dures i els llibres electrònics, en un món on sembla que tot es llegeix per internet o per ordinador? Jo crec que els llibreters i els lectos saben i sabem molt bé que sí, que en aquest món totes dues coses poden conviure harmoniosament, perquè són dues formes diferents de llegir, però totes dues són eines de transmissió de la literatura d'avui i de demà. Tot i això, res no hauria estat possible sense l'invent de la impremta d'en Gutenberg, que fou qui ens va obrir el camí que ara trepitgem.

L'enigma

Avui encetem nova secció al bloc amb aquest joc. Es tracta de descobrir el títol d'una obra a partir d'una sèrie de pistes:


a) És una "novel·la" escrita en l'època medieval.
b) L'obra magnifica un rei de la Corona d'Aragó.
c) El seu autor tenia un gran coneixement de l'Humanisme italià.

Ressaca de la Catosfera Literària

Sempre havia tingut al cap la imatge d'uns quants escriptors consagrats parlant del llibre que es publicava. Ahir però aquesta imatge es va trencar quan vaig arribar a Vallromanes, amb ma mare, ma germana i la meva neboda, una futura lectora de blocs/blogs i de literatura en català. Vam entrar al Casal, i allà tots els autors podíem anar adquirint els exemplars reservats. Després vaig saludar en Toni Ibañez, un dels culpables de LCL. Seguidament, els autors i autores i acompanyants vam passar a la sala d'actes, i vam seure. Allà vam veure cares conegudes de blogaires, com la de'n Jesús M. Tibau, amb qui ens vam saludar. Un cop van apagar els llums, vam poder veure per una pantalla, el pròleg del llibre en paper, i tots i cadascun dels 100 blocs participants, mentre sentíem cançons de jazz en directe. I no podia faltar una bona presentadora com la Marina Martori. Primerament van pujar a fer la presentació "oficial" en Saül Gordillo, en Marc Vidal, en Toni Ibañez i en Jordi Ferré. I després de la mà de l'actor Jaume Comas vam sentir fragments d'alguns dels blocs/blogs participants. I el més emotiu fou la foto de família dels 37 autors/autores assistents. No oblidem pas l'absència desafortunada d'en David Madueño, el nostre Llunàtic. I per acabar la festa, vam gaudir d'un bon piscolabis de tapes variades i bon vi, mentre els autors i autores intentàvem aconseguir el repte llençat per la Marina, d'aconseguir les 37 signatures. Algú les va aconseguir? En definitiva, fou un dia inoblidable i l'inici d'una bona amistat entre blogaires, gràcies a la literatura feta a la xarxa i en llengua catalana.

L'article: Ficcions, concurs de relats per a futurs escriptors

El passat dijous 15 vaig tenir el plaer d'assistir a l'acte d'entrega de premis de la segona edició del concurs Ficcions. Ficcions és un concurs que va néixer fa un any de la mà del portal virtual Dèria.cat. Aquest concurs ofereix una sèrie de relats escrits per escriptors catalans clàssics i actuals. A partir d'aquí alumnes de 3r, 4t d'ESO i Batxillerat han de crear un grup de dos o tres participants, triar un inici i escriure la seva història, capítol per capítol, i per via internet. A l'edició del concurs d'enguany s'hi han presentat 500 alumnes amb 500 històries diferents. El jurat va citar als jardins de l'Ateneu Barcelonès als 42 finalistes. I van donar tres primers premis als millors relats. Aquesta iniciativa doncs fomenta la participació de joves a escriure relats, i qui sap si aquest és l'inici d'una gran amistat entre ells/elles i la literatura.

100 blogaires a Vallromanes

Queden unes hores perquè l'esperadíssima presentació de LCL a Vallromanes sigui una desvirtualització dels 100 blogaires que humilment hi hem participat. Realment aquest és el primer relat de l'Arlequí o l'Antaviana que sortirà en la llum en format paper, gràcies al Llunàtic. I això em fa una il·lusió díficil de descriure en paraules. El bloc dia a dia, m'ha obligat a escriure contínuament, ja que havia tingut una època que vaig estar a punt de deixar d'escriure. Diuen que un/a és escriptor/a quan només llevar-se pensa en l'acció d'escriure. I avui gràcies al bloc, i a la interrelació amb d'altres blocs literaris i de literatura cada dia penso en què escriuré. I sobretot, el més gratificant sou els lectors i lectores que visiteu i llegiu els posts que vaig publicant. I sou vosaltres els crítics i crítiques i la raó de ser de la meva vena d'escriptora. I és per això que avui, viuré una no petita com diu en Jesús M. Tibau, sinó gran felicitat quan vegi el fruit d'aquests nou mesos en un llibre, on comparteixo espais de paper amb 99 blogaires o bloguers més, perquè tots i totes formem part de la literatura 2.0.

El Qüestionari: Toni Ibañez

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

“Màrius Torres, Poesies” (Clàssic Catalans Ariel, 1981), amb pròleg de Pere Gimferrer.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Els anys que vaig viure fora de Catalunya (1982-1984) vaig redescobrir la meva llengua materna i vaig començar a escriure-la…

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

És evident que les muses existeixen, però la inspiració pot venir de qualsevol lloc: la lluna, la pluja, una música, un estat d’ànim, etc. Sense treball seriós, profund i constant no aconsegueixes res a la vida.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Fernando Pessoa.

5. Digues una cita literària.

“La chair est triste, hélas, et j’ai lu tous les livres” (Stéphane Mallarmé). Traducció: “la carn és alegre i encara em queden un fotimer de llibres per llegir.”