dissabte, 23 agost de 2014

Recomanació: El color del mar



"Em seria impossible pintar a poc a poc a l'aire lliure, per més que ho volgués. No i ha res immòbil en tot el que ens envolta. El mar s'arrissa a cada moment, el núvol es deforma, en canviar de lloc [...] però encara que tot estigués petrificat i fix, n'hi havira prou que el sol es mogués, que ho fa contínuament per donar un caire diferent a les coses... Cal pintar ràpidamen perquè... quantes coses es perden, fugaces, i no es tornen a trobar". Joaquín Sorolla.


Sovint desconeixem l'obra de grans artistes, fins que una exposició ens permet endinsar-nos-hi. És el cas del pintor Joaquín Sorolla,  nascut a València que va crear-se una gran trajectòria pictòrica a través de les seves etapes artístiques i sobretot dels seus quadres. Sorolla va néixer i viure a prop del mar, i aquest fet seria el punt de partida de la seva obra, el mar. Des de ben petit, Sorolla investigava i estudiava el mar des de diferents perspectives: les diverses llums, els reflexos, el seu moviment, el mar com un joc de miralls i transparènciesmels colors i percecpcions de la natures, les diferents hores del blau, en ple sol, etc. Així des dels seus inicis pintava cadascun dels seus quadres intentant captar l'essència del mar, i no un mar estàtic, sinó en moviment, i amb els reflexos del sol, i fins i tot reflexos de persones, nens, dones... També al mar, hi apareixen personatges que hi estan relacionats: banyistes, pescadors i pescadores, nens i nenes, i barques, les barques que ens permeten viatjar per les aigües salades. És impressionant com amb pocs traçats de pinzell, Sorolla va pintar diversos quadres on apareix un mar ple de moviment, llum, colors segons el moment del dia, i com a cada etapa el pintor va descobrint els diferents elements que li permeten evolucionar en el seu estudi de l'essència marina. Per aquells qui sou enamorats del mar, i si a més també us encandila l'obra pictòrica de Joaquín Sorolla, us recomano l'exposició dels seus quadres al Caixa Fòrum, un passeig pel mar des dels seus ulls, que us captivarà.

dimecres, 20 agost de 2014

L'article: Valoració del curs L"'art del conte breu" on line



Fa unes setmanes es va cloure el curs "L'art del conte breu" conduït per la Gemma Lienas i la Laura Gomara. A partir d'aquí em sorgeix una pregunta que molts i moltes ens hem fet ja abans: Es pot ensenyar a escriure literatura? Bé, crec que cadascú pot respondre's aquesta qüestió de manera personal, però està clar que en aquest món de la literatura i la lectura tot té una part positiva. El primer punt positiu és que he llegit i per tant conegut contistes que desconeixia: Patricia Higsmith, Raymond Carver, Roald Dahl, Dorothy Parker, cadascun amb el seu estil. En cada unitat, treballàvem la teoria i la pràctica dels diferents elements d'un conte: el tipus de narrador, com construïm els personatges, la creació de suspens, etc. I a partir d'aquí en les pràctiques vam desenvolupar diversos exercicis d'estil, un bon exercici literari si em permeteu aquesta redundància. El segon punt és que des del principi, havíem de treballar en un projecte de conte, primer la idea, després la fitxa del principal personatge, després la sinopsi de l'argument, la trama, etc. Això m'ha permès reconduir un projecte literari que tenia estancat, i ara estic acabant de polir un futur conte. Ara bé, crec que cada lector, escriptor i crític té una perspectiva diferent, i per tant, hi ha tantes maneres d'escriure un conte com d'analitzar-lo.

dilluns, 4 agost de 2014

7è aniversari bloc Antaviana: Crea amb Antaviana


Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l'agost del 2007 vaig encetar la nova aventura amb el bloc Antaviana. Hi ha qui diu que els blocs o blogs encara tenen perdurabilitat. Qui sap fins on ens durà aquesta aventura? El cert, és que fa set estius que he anat creant diversos espais dedicats a la literatura, ja siguin projectes, o iniciatives de participació per a fomentar la vostra vena literària, com també homenatges a autors i autores de diversa índole per tal d'establint ponts de diàleg mitjançant les paraules i el món de la imaginació.I com sempre, sense vosaltres, sense la vostra constància lectora i participativa, l'Antaviana i per tant l'Arlequí no tindrien raó de ser, com les flors que necessiten l'aigua per a créixer.

És per això que enguany per celebrar aquest setè aniversari, us proposo que feu: un poema, un conte, aforisme fent servir la paraula Antaviana. Espero les vostres participacions!


diumenge, 3 agost de 2014

Joc literari "El petit príncep": Crea








un poema, conte, aforisme, frase, etc a partir de la rosa d'El petit príncep per homenatjar al seu creador, Antoine de Saint-Exupéry.

L'homenatge: "El petit príncep", una obra universal




L'any 1944 ens va deixar  Així Antoine de Saint-Exupéry creador d'un personatge universal de la literatura.
Així doncs, l'autor va escriure El petit príncep , una gran obra mestra que tot infant, jove i adult hauria de llegir i conèixer perquè hi descobriran tot un món meravellós.  I és que hi ha molts llibres de la literatura universal que esdevenen  l'inici del trajecte dels lectors i lectores, ja que creixem quan entrem dins de les històries i dels seus personatges. És per això que dediquem aquest espai a recordar, rellegir i redescobrir El petit príncep. Convidem a tots els fans d'aquest personatge a compartir frases seves, o experiències de quan van llegir el llibre, i què van sentir quan el van llegir.

dijous, 24 juliol de 2014

L'article: La petjada de Pere Calders




Diuen que el temps vola, tant és així que tot i que sembla que fos ahir que ens va deixar Pere Calders, enguany es compleixen vint anys de la seva absència. Molts de nosaltres hem crescut voltats pels contes i novel·les caldersians. Qui no recorda haver vist l'obra Antaviana, una adaptació teatral  dels seus contes, portada als escenaris per la companyia  Dagoll Dagom. De fet, jo quan tenia cinc anys vaig enamorar-me d'aquells personatges i de les seves històries. I des de llavors m'ha acompanyat al llarg de la meva vida lectora i cultural. I és que Pere Calders era un escriptor singular i genuí, que va començar a escriure des de ben jove, als 14 anys, i que tant ell com la seva literatura van créixer en diferents etapes vitals i històriques, ja que hi ha un abans i un després de l'obra caldersiana en el període de la Guerra Civil i en l'exili i el posterior retorn a Catalunya, Calders ens ha deixat un munt d'obres narratives que ara formen part de la nostra cultura, i fins i tot, la seva petjada és en el nom d'aquest bloc, i en el nom del meu alter ego.

20 anys sense Pere Calders: Recordes





quan i com vas descobrir Pere Calders? Participa i comparteix amb  nosaltres la teva descoberta per poder homenatjar un gran escriptor que encara viu en la nostra memòria cultural.