Entrades

Silenci, comença la sessió: Big, i l'esperit de Peter Pan.

Imatge
Comencem aquesta nova secció, dedicant el post a una pel·lícula de culte. A finals dels 80, molts de nosaltres vèiem per primera vegada Big, un film dirigit per Penny Marshall, on un noi de 13 anys troba una màquina màgica amb un bruixot d'ulls inquietants, al qual li demanava ser gran. L'endemà aquell adolescent es lleva convertit en un home de 30 anys, un home amb l'esperit de Peter Pan. Al principi, el protagonista es comporta com un nen amb un cos d'adult, però quan s'enamora de la protagonista comença a esdevenir adult, treballa, es mostra ocupat. En un moment donat, el seu amic de l'institut, li diu on pot trobar la màquina que el pot tornar al seu món, i després de donar-hi voltes, el noi decideix tornar-hi, deixant enrere l'altre món. I no podem oblidar, l'escena en què Tom Hanks encén la màquina en un lloc solitari, i l'elipsi que hi ha entre l'acció de demanar el desig i la descoberta de la noia del mateix a través de les paraules &quo…

Resiliència blocaire: L'Arlequí torna a la xarxa.

Imatge
Lectors i lectores,Després de molts anys, de vegades em plantejo si tancar o continuar amb aquest bloc. Avui he tornat a optar per la segona opció. En l'actualitat amb les xarxes com Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, o Tik Tok, sembla que els blocs estiguin en període d'extinció, però què voleu que us digui, em resisteixo perquè sento que encara puc escriure idees, pensaments, opinons de llibres, etc.  I com a propòsit vull intentar escriure com a mínim un post a la setmana. Sí, sembla una utopia, però aquest cop, l'Arlequí vol tornar a escriure i vol que vosaltres escriviu aquí si ho voleu. Encara no sé si hi haurà noves seccions, o de què us parlaré, però sempre serà de i sobre cultura d'arreu del món, perquè al cap i a la fi, la cultura creix amb nosaltres, ens permet somniar i voler saber més. El filòsof Sócrates va dir un cop: "Només sé que no sé res". Doncs això, que volem saber més i compartir allò que no sabíem i descobrim ara. Així que sigueu de…

Efemèrides: Federico García Lorca

Imatge
Avui 18 d'agost es compleixen vuitanta-quatre anys de l'afusellament del poeta Federico García Lorca. Sí, d'aquell noi que va deixar tantíssims poemaris, i obres de teatre que estan dins del nostra memòria col·lectiva. Avui li dediquem aquest post amb un dels seus poemes:Verde que te quiero verde
verde viento verdes ramas
el barco sobre la mar
el caballo en la montaña.

Verde, que yo te quiero verde.

Con la sombra en la cintura
ella sueña en la baranda
verdes carne, pelo verde
su cuerpo de fría plata.

Compadre quiero cambiar
mi caballo por tu casa
mi montura por tu espejo
mi cuchillo por tu manta.

Compadre vengo sangrando
desde los Puerta de Cabra
y si yo fuera mocito
este trato lo cerraba.

Poema original de Federico García Lorca:
Romance sonámbulo


Verde que te quiero verde.
Verde viento. Verdes ramas.
El barco sobre la mar
y el caballo en la montaña.
Con la sombra en la cintura
ella sueña en su baranda,
verde carne, pelo verde,
con ojos de fría plata.
Verde que te quiero verde.
Bajo la luna gitana,
la…

Reflexions en veu alta: Moments difícils-Necessitem cultura.

Des del març d'enguany, estem vivint moments molt difícils a causa de la pandèmia del Covid-19. Malgrat tot, a tot arreu, els festivals de teatre estan obrint per al públic, i així també com diferents iniciatives culturals. Tot i que, no podem abaixar la guàrdia, i hem de ser curosos, amb nosaltres i els altres, la cultura no s'atura. Precisament ara necessitem la cultura més que mai, per alimentar-nos, per viatjar, somniar, i tenir l'esperança que un dia o un altre aquesta situació passarà. Així doncs, no deixeu de llegir, d'escriure, de visitar museus, d'anar al teatre, però sense oblidar les mesures d'higiene.

Nou conte a Bubok: L'oracle de Sofia

Imatge
Em fa molta il·lusió compartir aquesta notícia: aquest matí he publicat a la pàgina www.bubok.com un nou relat breu titulat "L'oracle de Sofia". https://www.bubok.es/libros/264434/LORACLE-DE-SOFIA
És un llibre en pdf, i es pot descarregar de manera gratuïta. Si algú té curiositat per llegir-lo, només cal que el cerqui en la pàgina web citada.



L'Article: Vivint morint Pau Donés i Maria Rosa Sardà

Imatge
Aquesta setmana enmig d'un confinament pel Covid-19 i de la progressiva desescalada en la que estem immersos, dues personalitats de la cultura ens han deixat, i totes dues per la mateixa "maleïda" malaltia. A principis de setmana, va morir Pau Donés, cantant i integrant de la banda Jarabe de Palo, als 53 anys. Des del moment, que a ell li van diagnosticar la malaltia, ho va fer públic, fins i tot des de les xarxes socials, visibilitzant el càncer. El dijous va morir una altra figura catalana, Rosa Maria Sardà, als 78, qui també va fer pública la seva malaltia, i en un moment donat va anunciar que no volia seguir cap més tractament. És admirable com tant l'un com l'altra han viscut morint cada dia una mica més. Sé que aquest post és trist, però també ens mostra el coratge d'unes persones que han sigut atrapades "pel bitxo" i des d'aquell moment s'han dedicat a viure intensament, i sense desinflar-se interiorment. Em recorda també quan Carles …

Reflexions en veu alta: Maria Aurèlia Capmany

Imatge
Confesso que desconeixia qui va ser Maria Aurèlia Capmany. Gràcies a la tasca docent de la modalitat de Literatura Catalana de 2n Batxillerat, he llegit la seva biografia, i també l'anàlisi de la seva narrativa. Capmany va ser una autora que va lluitar per la igualtat entre homes i dones, no només des de la seva obra, sinó també de manera activa. De fet, va influir en autores més joves, com Montserrat Roig. Em pregunto per què desconeixem tant les nostres autores, incloent-hi les de l'Edat Mitjana. Quan canvia l'any, es dedica tot aquell període a recordar a un escriptor, i fins ara sinó m'erro, només s'ha dedicat un any a Mercè Rodoreda, i un altre a Víctor Català, aquest darrer ha passat una mica amb poc ressò. Recordo que uns quants anys, tota la xarxa blocaire vam dedicar tot un dia a recordar la figura de Salvador Espriu, que crec que tampoc va ser prou valorat en la seva època. Hem de conèixer i reconèixer que figures com Maria Aurèlia Capmany van contribuir …