divendres, 20 de maig de 2016

La cançó: Unforgettable Nat King Cole i Natalie Cole


De tant, en tant, l'Arlequí us posarà una cançó per despertar els sentits. Avui podeu escoltar "Unforgettable" interpretat per un pare i una filla.


Moltes gràcies






Després d'estar un temps en un parèntesi, quan he penjat una secció creativa, quina no ha sigut la meva sorpresa veure totes les vostres creacions i participacions. Celebro que haver retornat, i que vosaltres també no hagueu desistit, gràcies a la vostra constància a aquest bloc. És per això que us dono les gràcies, perquè crec sincerament que l'Antaviana no podria existir sense vosaltres, sense la vostra veu, les vostres creacions, ... De nou moltes gràcies per ser a l'altra banda... del bloc .


dijous, 12 de maig de 2016

La veu de l'Arlequí: El retorn del bloc/blog Antaviana






Sé que aquests darrers mesos, no he actualitzat gaire aquest bloc/blog, la manca de temps, i la necessitat de trobar noves idees culturals i literàries m'han dut a un petit parèntesi blocaire. Avui però, he tingut la visita de les muses de la inspiració i he començat a tenir una pluja d'idees per a futurs posts. Una d'aquestes idees és la nova secció El racó d'escriure, on a partir de fotografies fetes per mi, podreu fer una creació, de vegades serà de narrativa, d'altres de poesia, i o diàlegs teatrals. Sé que amb la feinada que tenim tots al principi, us costarà, però espero que a poc a  poc, us animeu a participar aquesta nova secció. Una altra secció que tinc pensada és una d'entrevistes, que seria mensual, i l'objectiu seria parlar amb escriptors que parlin o donin a conèixer el seu darrer llibre. També, dedicaré alguns posts a homenatjar i recordar Ramon Llull, Miguel de Cervantes i William Shakpespeare. De moment, i per ara, aquests són algunes de les novetats per a la nova etapa del blog Antaviana. I ja us anuncio que a l'estiu (juliol), per celebrar el 9è aniversari d'aquest espai estic preparant una sèrie de novetats, i inciatives.

El racó d'escriure: Relats/microrelats





Nova secció: El racó d'escriure
 
A partir d'una o de totes escriviu un relat o microrelat, pengeu-lo al vostre blog o bloc i deixeu l'enllaç en un comentari, Animeu-vos a participar!
 

dissabte, 23 d’abril de 2016

FELIÇ SANT JORDI 2016



Us desitjo a tots i totes, nens i nenes, adolescents, joves, adults, d'aquí, d'allà, i d'arreu del món,

un FELIÇ SANT JORDI 2016, ple de llibres, roses, somnis, esperança...

diumenge, 10 d’abril de 2016

Crònica: Presentació del conte "La Ciutat dels Somnis en perill" a Ca la Sisqueta






El passat diumenge 3 d'abril, vaig presentar el meu nou conte "La Ciutat dels Somnis en perill" a Ca la Sisqueta. Ca la Sisqueta és un bar que està a l'Avinguda de Santa Coloma, número 104. Allà hi ha unes escales que porten a un local que sembla un teatre d'a prop. Hi havia col·locades moltes cadires reciclades, i de diferents estils. Al mig de l'escena hi havia una cadira, un faristol i un micro. Van assistir familiars, amics i exalumnes de l'autora. Vaig començar a llegir el conte, una pàgina rere una altra, i tothom estava en silenci. Al final, vaig sentir aplaudiments, i els nens i nenes estaven contents. Va ser una experiència molt bonica.

dilluns, 28 de març de 2016

L'Article: "Una habitació pròpia" de Virgínia Woolf





Enguany es compleixen setanta-cinc anys de la mort de Virgínia Woolf. Woolf és una de les escriptores que forma part de la literatura moderna, juntament amb autors com Marcel Proust o James Joyce. Ella va emprar tècniques narratives novedoses com el monòleg interior, per posar un exemple.

L'any 1929  Virgínia Woolf va publicar l'obra A Room of one's Own. El títol d'aquest assaig sintetiza la seva tesi: les dones no disposaven d'un espai propi per a escriure. L'escriptora anglesa nanalitza els factors: 1)  Elles no tenien una tradició literària, 2) no tenien llibertat i 3) tampoc tenien autonomia econòmica. També analitza que aquestes dones tenien una vida i un cercle social limitat, ja que no podien viatjar pel món. Això dificultava el fet que poguessin escriure novel·les, perquè els resultava complex reflectir el mirall de la vida en les seves obres.

 Les dones s'imaginen el passat a través de les seves mares. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 133.
De fet, vist que la llibertat i la plenitud d'expressió són part de l'essència de l'art, una manca de tradició aquesta, una pobresa, una mala qualitat d'eines, degué  perjudicar enormement la literatura de dones. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 134.

           
En aquest assaig la novel·lista pren quatre escriptores angleses del segle XIX: George Eliot, pseudònim de Mary Amy Adams, les germanes Emily i Charlote Brönte i Jane Austen. Totes elles van haver de construir-se un espai propi per a crear literatura, amb tots aquests factors que Woolf va analitzar.  


Quan Woolf va publicar aquesta obra va mostrar una realitat,  per a què la gent fos conscient de  la necessitat  de les dones escriptores de tenir "una cambra pròpia" per a escriure, i perquè  a partir d'aquest espai es pugui construir una tradició literària escrita per dones, però no només per a dones.