dissabte, 23 d’abril de 2016

FELIÇ SANT JORDI 2016



Us desitjo a tots i totes, nens i nenes, adolescents, joves, adults, d'aquí, d'allà, i d'arreu del món,

un FELIÇ SANT JORDI 2016, ple de llibres, roses, somnis, esperança...

diumenge, 10 d’abril de 2016

Crònica: Presentació del conte "La Ciutat dels Somnis en perill" a Ca la Sisqueta






El passat diumenge 3 d'abril, vaig presentar el meu nou conte "La Ciutat dels Somnis en perill" a Ca la Sisqueta. Ca la Sisqueta és un bar que està a l'Avinguda de Santa Coloma, número 104. Allà hi ha unes escales que porten a un local que sembla un teatre d'a prop. Hi havia col·locades moltes cadires reciclades, i de diferents estils. Al mig de l'escena hi havia una cadira, un faristol i un micro. Van assistir familiars, amics i exalumnes de l'autora. Vaig començar a llegir el conte, una pàgina rere una altra, i tothom estava en silenci. Al final, vaig sentir aplaudiments, i els nens i nenes estaven contents. Va ser una experiència molt bonica.

dilluns, 28 de març de 2016

L'Article: "Una habitació pròpia" de Virgínia Woolf





Enguany es compleixen setanta-cinc anys de la mort de Virgínia Woolf. Woolf és una de les escriptores que forma part de la literatura moderna, juntament amb autors com Marcel Proust o James Joyce. Ella va emprar tècniques narratives novedoses com el monòleg interior, per posar un exemple.

L'any 1929  Virgínia Woolf va publicar l'obra A Room of one's Own. El títol d'aquest assaig sintetiza la seva tesi: les dones no disposaven d'un espai propi per a escriure. L'escriptora anglesa nanalitza els factors: 1)  Elles no tenien una tradició literària, 2) no tenien llibertat i 3) tampoc tenien autonomia econòmica. També analitza que aquestes dones tenien una vida i un cercle social limitat, ja que no podien viatjar pel món. Això dificultava el fet que poguessin escriure novel·les, perquè els resultava complex reflectir el mirall de la vida en les seves obres.

 Les dones s'imaginen el passat a través de les seves mares. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 133.
De fet, vist que la llibertat i la plenitud d'expressió són part de l'essència de l'art, una manca de tradició aquesta, una pobresa, una mala qualitat d'eines, degué  perjudicar enormement la literatura de dones. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 134.

           
En aquest assaig la novel·lista pren quatre escriptores angleses del segle XIX: George Eliot, pseudònim de Mary Amy Adams, les germanes Emily i Charlote Brönte i Jane Austen. Totes elles van haver de construir-se un espai propi per a crear literatura, amb tots aquests factors que Woolf va analitzar.  


Quan Woolf va publicar aquesta obra va mostrar una realitat,  per a què la gent fos conscient de  la necessitat  de les dones escriptores de tenir "una cambra pròpia" per a escriure, i perquè  a partir d'aquest espai es pugui construir una tradició literària escrita per dones, però no només per a dones. 

diumenge, 27 de març de 2016

Mots encreuats: Dia Mundial del Teatre 2016



Per a celebrar el Dia Mundial del Teatre us proposo uns mots encreuats. Animeu-vos a participar-hi.






























































































1.       Tragèdia  amb nom de dona de Sòfocles.
2.       Peça de teatre breu de caràcter burlesc.
3.       Cognom d’un dramaturg rus del segle XIX.
4.       Títol d’una obra d’Àngel Guimerà d’amor impossible.
5.       Nom d’una tragèdia del dramaturg anglès William Shakespeare.
6.       Paraula inventada per Pere Calders que dóna títol a un musical de Dagoll Dagom.
7.       Títol d’una obra de Bernard Shaw que s’ha portat al cinema.
8.       País d’origen de l’autor Henrik Ibsen.
9.       Segon Cognom del dramaturg de l’obra La Casa de Bernarda Alba.

10.   Nom d’una actriu del segle XX que va treballar amb l’autor de La Casa de Bernarda Alba.

Dia Mundial del Teatre 2016







Un any més se celebra el Dia Mundial dels escenaris, les llums, els decorats, actors i actrius, directors/res i com no dramaturgs/gues. Sí, celebrem el Dia Mundial del Teatre. Si fem una mica d'història, sabem que el teatre ja formava part de la cultura de l'antiguitat (egipcis, grecs, romans). L'art de representar és un art universal que traspassa fronteres i períodes, i ha anat evolucionant a noves formes sense perdre'n l'essència.  El Teatre pot fer riure, plorar, pensar... Quan seiem a les butaques, deixem de ser espectadors i formem part de les obres, dels personatges dins d'una gran catarsi.  Des de ben petita, vaig veure l'Antaviana de Dagoll Dagom, i em vaig enamorar dels contes de Pere Calders, i de la paraula màgica. Per això avui, aquest bloc té aquest nom. Brindem pel teatre!



dimecres, 23 de març de 2016

Dies de dol: Ponts d'esperança



En memòria de tots/totes els qui han perdut la Vida en una  guerra, un atemptat,... 

Tot és fosc i silenciós,
a cada passa sento el darrer alè
dels qui han clos els ulls.
El meu plor
esdevé un riu,
d'on neix un pont,
serà el pont de l'esperança?

dijous, 17 de març de 2016

Dia de la poesia catalana a internet: Poetesses





Avui com cada any se celebra el dia mundial de la poesia catalana a internet. La xarxa s'omplirà de versos d'autors de la tradició literària. Jo enguany, vull reivindicar les dones que escriuen poesia. Per això, us proposo que per a celebrar aquest dia tan especial us animeu a penjar versos,  poemes sencers, rodolins, etc. de poetesses catalanes ja siguin de l'època dels trobadors o de les més actuals.

Jo us penjo un poema d'una autora que he descobert llegint-la amb els alumnes de 1r d'ESO de l'Institut Joan Brossa. Es tracta de Joana Raspall que a més de ser una autora força actual, va escriure moltes poesies per ser llegides o recitades per nens, nenes i nois/noies de 12 anys cap amunt.

 
LA ROSA

 Per fer més duradora la gràcia al jardí, 
atura la mà! 
No cullis la rosa! 
La que ara és desclosa 
mai més pot florir. 

Concert de poesia