Entrades

Feliç dia de la música

Imatge
Avui és el dia de felicitar a tots i totes aquells que ens deleiten cada día amb la seva música, ja sigui tocant algun instrument, composant una lletra de cançó o cantant-la. Aprofito l'avinentesa per recomanar-vos un grup que potser ja coneixereu, però que he descobert que es diuen Stay Homas, que han composat, tocat i cantat cançons dedicades al confinament, que ens poden alegrar una mica aquest temps tan estrany, difícil i esquerp. I no tan sols això, sinó que a través de les seves lletres, ens poden arribar missatges que ens obrin una nova perspectiva vital, valorar les petites coses importants: com poder veure les amistats, tenir un amor que potser ens espera, o potser encara no coneixem, caminar pels carrers, i que fins i tot, un cop s'acabi aquest malson, potser ens atrevim a dir coses que abans potser no hauríem dit, vull dir, que cal reviure, o tornar a començar a viure i no deixar-nos véncer mai per la tristesa o la desesperança. Potser sona utopia, però simplement, j

Propera activitat cultural: Conferència virtual "La consciència de si mateixes i la seva autoestima en dues dones: Catherine i Aloma.

Imatge
  El proper dilluns 16 de novembre, hi haurà una conferència sota el títol: "La consciència de si mateixes i la seva autoestima en dues dones: Catherine de Jane Austen a L'abadia de Northanger i la protagonista de la novel·la Aloma de Mercè Rodoreda. Serà a càrrec de les ponents, Marta Caño, Núria Valls i Roser Caño. La xerrada serà virtual, començarà a les 18:00h i està dins l'agenda d'activitats de l'AELC.

Improvisacions literàries: El bosc encantat (1a part)

Imatge
  Hi havia una vegada, una nena que es deia Marina, que tenia 10 anys, aquell dia havia anat a la biblioteca de la seva ciutat Santa Coloma de Gramenet.  Se li feia pesat haver de dur mascareta, però sabia que en temps de covid-19, no tenia més remei. Estava a la secció de llibres de misteri, i en va veure un que tenia aquesta imatge que veieu a la portada. Una nena va entrar en un bosc encantat... i de cop i volta, un vent molt fort es va endur la Marina cap a un indret ple d'arbres, fulles rogenques tardorals. Estava dins del llibre. Continuarà....

Silenci, comença la sessió: Big, i l'esperit de Peter Pan.

Imatge
Comencem aquesta nova secció, dedicant el post a una pel·lícula de culte. A finals dels 80, molts de nosaltres vèiem per primera vegada Big , un film dirigit per Penny Marshall, on un noi de 13 anys troba una màquina màgica amb un bruixot d'ulls inquietants, al qual li demanava ser gran. L'endemà aquell adolescent es lleva convertit en un home de 30 anys, un home amb l'esperit de Peter Pan . Al principi, el protagonista es comporta com un nen amb un cos d'adult, però quan s'enamora de la protagonista comença a esdevenir adult, treballa, es mostra ocupat. En un moment donat, el seu amic de l'institut, li diu on pot trobar la màquina que el pot tornar al seu món, i després de donar-hi voltes, el noi decideix tornar-hi, deixant enrere l'altre món. I no podem oblidar, l'escena en què Tom Hanks encén la màquina en un lloc solitari, i l'elipsi que hi ha entre l'acció de demanar el desig i la descoberta de la noia del mateix a través de les paraules &q

Resiliència blocaire: L'Arlequí torna a la xarxa.

Imatge
  Lectors i lectores, Després de molts anys, de vegades em plantejo si tancar o continuar amb aquest bloc. Avui he tornat a optar per la segona opció. En l'actualitat amb les xarxes com Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, o Tik Tok, sembla que els blocs estiguin en període d'extinció, però què voleu que us digui, em resisteixo perquè sento que encara puc escriure idees, pensaments, opinons de llibres, etc.  I com a propòsit vull intentar escriure com a mínim un post a la setmana. Sí, sembla una utopia, però aquest cop, l'Arlequí vol tornar a escriure i vol que vosaltres escriviu aquí si ho voleu. Encara no sé si hi haurà noves seccions, o de què us parlaré, però sempre serà de i sobre cultura d'arreu del món, perquè al cap i a la fi, la cultura creix amb nosaltres, ens permet somniar i voler saber més. El filòsof Sócrates va dir un cop: "Només sé que no sé res". Doncs això, que volem saber més i compartir allò que no sabíem i descobrim ara. Així que sigueu

Efemèrides: Federico García Lorca

Imatge
  Avui 18 d'agost es compleixen vuitanta-quatre anys de l'afusellament del poeta Federico García Lorca. Sí, d'aquell noi que va deixar tantíssims poemaris, i obres de teatre que estan dins del nostra memòria col·lectiva. Avui li dediquem aquest post amb un dels seus poemes: Verde que te quiero verde verde viento verdes ramas el barco sobre la mar el caballo en la montaña. Verde, que yo te quiero verde. Con la sombra en la cintura ella sueña en la baranda verdes carne, pelo verde su cuerpo de fría plata. Compadre quiero cambiar mi caballo por tu casa mi montura por tu espejo mi cuchillo por tu manta. Compadre vengo sangrando desde los Puerta de Cabra y si yo fuera mocito este trato lo cerraba. Poema original de Federico García Lorca: Romance sonámbulo Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar y el caballo en la montaña. Con la sombra en la cintura ella sueña en su baranda, verde carne, pelo verde, con ojos de fría plata. Verde que te quiero

Reflexions en veu alta: Moments difícils-Necessitem cultura.

Des del març d'enguany, estem vivint moments molt difícils a causa de la pandèmia del Covid-19. Malgrat tot, a tot arreu, els festivals de teatre estan obrint per al públic, i així també com diferents iniciatives culturals. Tot i que, no podem abaixar la guàrdia, i hem de ser curosos, amb nosaltres i els altres, la cultura no s'atura. Precisament ara necessitem la cultura més que mai, per alimentar-nos, per viatjar, somniar, i tenir l'esperança que un dia o un altre aquesta situació passarà. Així doncs, no deixeu de llegir, d'escriure, de visitar museus, d'anar al teatre, però sense oblidar les mesures d'higiene.