dilluns, 13 de febrer de 2017

Opina: Nova secció dedicada a escriptores





Lectors i lectores,

Properament, hi haurà una nova secció dedicada a parlar de llibres i obres d'escriptores. Us demano

que proposeu noms per aquesta secció. Animeu-vos i deixeu volar la vostra imaginació.



Butaques: La La Land







El diumenge passat, vaig deixar-me caure pel cinema per veure el film La la land Tothom me n'havia parlat molt bé, i tenia curiositat per veure-la. D'entrada, sembla que sigui una "típica" pel·lícula romàntica i musical, però el cert és que el fil narratiu no és convencional. D'entrada, a través d'un flaxback se'ns mostra el principi de la història dels dos protagonistes, un tret molt ingeniós. La història d'amor pot semblar una de moltes, però crec que surt de sentimentalismes i idealitzacions. És una pel·lícula que sovint fa un homenatge al cinema d'actors i actrius com Spencer Tracy, Katherine Hepburn o James Dean, quan el cinema era i és el setè art. El director Damien Chazelle al llarg de la narració juga amb diferents tècniques narratives molt ben emprades i el resultat és un film gens típic. Crec que és un gran homenatge al cinema amb lletres majúscules.

diumenge, 12 de febrer de 2017

Silencis i parèntesis



De vegades els qui tenim coses a dir, no sempre tenim temps d'aturar-nos per pensar quina combinació de lletres i frases teclejarem.  Hi ha períodes en què els silencis s'apoderen d'espais com aquest, i és quan s'obren parèntesis indefinits. La vida ens fa córrer sense pausa, i molts cops no tenim cap engruna de segon per cercar aquesta pausa que el cos ens demana sovint.  I diu la dita que després de la tempesta arriba la calma, així com després d'un llarg silenci envoltat d'un parèntesi, tornen les paraules, les frases amb sentit figurat, la màgia de la literatura... Gràcies a tots i totes per la vostra constància.

dijous, 19 de gener de 2017

1600: Aniversari Brossa i #personatgesbrossians






Avui dedico el post número 1600 a l'aniversari del gran Joan Brossa. Des del 30 de desembre de l'any passat i fins avui, la Fundació Brossa ens ha tornat a captivar amb l'homenatge brossià sota el "hastag" #personatges brossians. Cada dia, la Fundació esmentada penjava al twitter un "personatge que deia alguna cosa, i nosaltres, els amants de la seva obra, havíem d'acabar la frase, i construir Antipoemes. Així doncs, molts hem estat dia a dia, esperant la imatge brossiana per pensar, crear, el nostre Antipoema brossià, sempre des de l'estil de cadascú, però amb l'ombra de'n Brossa a prop. Felicito doncs des d'aquí tanta la Fundació Joan Brossa com a tots els participants que l'han fet possible. I per això, trenco la xifra de 1600 dedicat a recordar, llegir, redescobrir... una de les figures catalanes més emblemàtiques i especials: Joan Brossa.

divendres, 6 de gener de 2017

Platea: Moustache






Aquests dies el Paral·lel està ple d'ofertes de teatre musical, Scaramouche de Dagoll Dagom, i ara també Moustache al Teatre Apolo. Aquesta darrera és una obra escrita per Coco Comín, és una història que se situa a la ciutat de Londres del 1910, i el protagonista és un "clown" que treballa en un espectacle. Al voltant de la història del "clown" que no explicaré, hi ha un seguici de ballarins i ballarines de claqué i cantants. Diferents coreografies multiculturals, que combinen l'humor i la bona música amb instants dramàtics. Potser pot semblar d'entrada una obra absurda, sense sentit, però és qüestió de seguir la història del "clown" al llarg dels dos actes per copsar-ne el sentit. Recomano aquesta obra per aquells amants dels musicals, amb dansa i música, i també per aquells qui estimen el teatre de text.

Exercici Poesia visual: Ballarina lletraferida


diumenge, 1 de gener de 2017