diumenge, 29 març de 2015

Efermèrides: 150 anys d'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll



Enguany, l'obra més coneguda de Lewis Carroll "no" compleix 150 anys. Jo quan era nena vaig veure la pel·lícula Alícia al país de les meravelles de la productora Disney, i al cap d'uns quants anys, vaig llegir-me el llibre i la seva altra part, A l'altra banda del mirall. Quines dues obres tan meravelloses. Són llibres que un nen de 10 o 11 que ja comença a ser un petit gran lector quan els descobreixes i entres en els seus móns, tu ja no ets igual que abans, sinó que ara et preguntes si existeix un país on tot és meravellós, i se celebren no aniversaris, i apareixen cartes com a súbdits d'una reina malcarada.  I com oblidar, les famoses galetes o begudes que et conviden a tastar-les amb el risc de créixer o fer-te més petit. Lewis Carroll va crear un personatge femení que aprèn a descobrir móns fins llavors ignorats, i que amb aquesta descoberta una part d'aquell personatge va creixent, sense deixar de somniar ni de oblidar tot el que ha viscut en aquells móns. I és que per anys que passin Alícia al país de les meravelles, sempre serà un llibre per descobrir, rellegir, recordar, i imaginar-nos que tots som Alícia i tots deixem el món que coneixem per endinsar-nos en móns diferents.


Homenatges literaris: Tot recordant la poesia de Miguel Hernández


Recordem una de les veus més intenses de la poesia, Miguel Hernández, a través dels versos del poema "El último rincón".


EL ÚLTIMO RINCÓN

El último y el primero:
rincón para el sol más grande,
sepultura de esta vida
donde tus ojos no caben.

Allí quisiera tenderme
para desenamorarme.

Por el olivo lo quiero,
lo persigo por la calle,
se sume por los rincones
donde se sumen los árboles.

Se ahonda y hace más honda
la intensidad de mi sangre.

Los olivos moribundos
florecen en todo el aire
y los muchachos se quedan
cercanos y agonizantes.

Carne de mi movimiento,
huesos de ritmos mortales:
me muero por respirar
sobre vuestros ademanes.

Corazón que entre dos piedras
ansiosas de machacarte,
de tanto querer te ahogas
como un mar entre dos mares.
De tanto querer me ahogo,
y no me es posible ahogarme.

Beso que viene rodando
desde el principio del mundo
a mi boca por tus labios.
Beso que va a un porvenir,
boca como un doble astro
que entre los astros palpita
por tantos besos parados,
por tantas bocas cerradas
sin un beso solitario.

¿Qué hice para que pusieran
a mi vida tanta cárcel?

Tu pelo donde lo negro
ha sufrido las edades
de la negrura más firme,
y la más emocionante:
tu secular pelo negro
recorro hasta remontarme
a la negrura primera
de tus ojos y tus padres,
al rincón de pelo denso
donde relampagueaste.

Como un rincón solitario
allí el hombre brota y arde.

Ay, el rincón de tu vientre;
el callejón de tu carne:
el callejón sin salida
donde agonicé una tarde.

La pólvora y el amor
marchan sobre las ciudades
deslumbrando, removiendo
la población de la sangre.

El naranjo sabe a vida
y el olivo a tiempo sabe.
Y entre el clamor de los dos
mis pasiones se debaten.

El último y el primero:
rincón donde algún cadáver
siente el arrullo del mundo
de los amorosos cauces.

Siesta que ha entenebrecido
el sol de las humedades.

Allí quisiera tenderme
para desenamorarme.

Después del amor, la tierra.
Después de la tierra, nadie.

dissabte, 21 març de 2015

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015: Crònica de l'Acrostikus






Sabeu que a vegades persones que no coneixes, es troben en un mateix camí? Coneixeu la sensació quan es crea un vincle entre diferents veus que participen en iniciatives culturals a la xarxa a través d'un poeta? Doncs avui unes quantes persones ens hem acostat al carrer Flassaders, número 40 de Barcelona,  per endinsar-nos a l'Acrostikus, un recital poètico-musical organitzat per Cristina Companys, Pere Peries i la Fundació Joan Brossa, per llegir, recitar i cantar haikús brossians, a partir de les iniciatives tuiteres #Brossa95 i #HaikuBrossa organitzats per la fundació esmentada per celebrar el naixament de Joan Brossa. La veritat és que cap de nosaltres sabíem com seria l'espectacle. Primer, la Judith Barnés, gestora cultural de la fundació, ha presentat l'acte explicant que sorgia arrel de la participació de la gent a través del Tuiter fent acròstics i haikús brossians. Després, en Pere Pèries ens ha demanat si teníem ganes de fer coses. Es tractava d'un espectacle interactiu i plenament brossià. Seguidament, en Pere ens ensenyava diferents poemes visuals brossians, a partir dels quals havien nascut haikús, i la Cristina Companys els ha recitat com si tots aquells versos de diferents participants fossin un sol poema. A continuació, un tenor i una soprano han interpretat bellament diferents haikús, sota l'acompanyament d'una pianista que feia sonar una música preciosa.
 Entre recital, i cançó, el Pere feia sortir a gent a qui prèviament se'ls havia donat cartes amb lletres, i a partir de paraules, ens feia crear acròstics al moment. Finalment, en Pere ha cantat els darrers haikús, amb una interpretació molt bonica. I finalment, ens han obsequiat amb un sempre benvingut piscolabis. Realment, un espectacle poètico-musical màgic, impressionant... 

FELIÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015

Us desitjo a tots i totes, un feliç dia mundial de la poesia. Passeu, i escriviu els vostres versos preferits, i compartim, estimem, llegim, assaborim la bellesa de les paraules rimades o sense rimar. Que sigui benvinguda la primavera, i volin orenetes de metàfores que vénen i van...
I per celebrar aquest bonic dia de primavera i poesia, us convido a escoltar 39 poemes musicats...


dimarts, 17 març de 2015

17 de març 2015: Joc literari a propòsit del Dia de la poesia catalana a internet



Us proposo un joc literari per celebrar el dia de la Poesia Catalana a internet. Us posaré uns quants versos, i els noms d'alguns poetes catalans, i catalanes i haureu de relacionar els versos amb els poetes. Som-hi:


VERSOS:

1) Poso cigarret.
M'apropo a vosaltres amb el mot escrit i em faig donar foc de debò

2) Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.

3) Al cim d'un promontori que domina 
les ones de la mar, 
quan l'astre rei cap a ponent declina 
me'n pujo a meditar. 

4) Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor

5) Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.

6) Saludeu el món que marxa,

que demà ja serà tard.


ELS I LES POETES

Ausiàs March
Laia Noguera
Jacint Verdaguer
Joan Maragall
Clementina Arderiu
Joan Margarit

17 de març: Dia de la poesia catalana a internet





Avui, 17 de març se celebra el Dia de la poesia catalana internet. Des de twitter, lletra UOC, han anat demanant als amants de la poesia, votar per un poeta català. Sincerament, no podria votar per un de sol, considero que cadascun/cadascuna ha deixat un llegat que ha construït i forjat la tradició poètica catalana. Crec que és bo que es fomentin les xarxes per abraçar els versos dels nostres poetes i poetesses d'ahir, d'avui i de sempre. I no només això, sinó que en l'actualitat hi ha molts poetes joves que estan configuran el seu trajecte poètic. Aquesta setmana és l'excusa per rellegir, descobrir, redescobrir i compartir poemes d'Ausiàs March, Joan Maragall, Clementina Arderiu, Pere Quart, Gabriel Ferrater, Maria Merçè-Marçal... i moltíssims d'altres. Podeu participar-hi escrivint versos a twitter amb el hastag: #jollegeixo. Animem-nos i omplim la xarxa de poesia catalana d'ahir, d'avui, i de sempre... FELIÇ DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET!


dissabte, 14 març de 2015

JOC LITERARI: Tria una d'aquestes imatges...

















i escriu poesia, prosa poètica, contes poètics....