dimecres, 27 de juliol de 2016

Any Llull: "La màquina de pensar: Ramon Llull i l'ars combinatòria




Des de sempre, a la carrera, m' han explicat una bona part de la biografia de Ramon Llull. I em pregunto:  qui fou Ramon Llull? Què sabem realment sobre què va escriure? Coneixem l'abast de la seva obra? Sabem com ha influït la seva Art  en la contemporaneïtat? Doncs si voleu trobar respostes a tants dubtes, us recomano visitar l'exposició "La màquina de pensar: Ramon Llull i l'arts combinatòria". Aquesta és una exposició que podreu trobar al CCCB de la ciutat comtal. Des que he entrat fins que n'he sortit, m'he sentit encara més fascinada per la seva personalitat i obra. Llull va aprendre diferents "arts", com ciència, filosofia, teologia, etc, així com l'àrab per tal de treballar en el seu objectiu místic que configuraria tota la seva trajectòria vital i cultural.  El cert és que jo sempre m'he quedat fascinada per tot el que va ser capaç de fer i construir en un període on el saber només estava dirigit a un sector limitat de gent. I quan entres en aquesta exposició la fascinació creix en veure com la seva "ars combinatòria", en la contemporaneïtat, ha sigut la base d'obres escultòriques, de vídeos sobre pluges d'estels, figures geomètriques, etc.  Per un moment, podem endinsar-nos en el seu cosmos plasmat en 250 obres, i que molts pensadors, científics, artistes, i molts altres, han descobert i han mantingut viu avui.

dimarts, 26 de juliol de 2016

Conte per fascicles: Capítol III






Sofia Molins, una dona d'uns 29 anys, esvelta però no gaire alta, de constitució normal, morena de cabells i fins a les espatlles. Tenia els ulls de color de mel, i un rostre blanc i pigat. Vestia amb bruses i faldilles fines però senzilles. Sofia havia decidit obrir de nou el teatre del seu avi.  De petita va crèixer veient un munt d'obres de teatre de titelles, d'autors catalans, de contes, de màgia... I quan va haver de decidir si vendre el teatre o obrir-lo, no ho ha dubtar. Durant uns mesos va fer venir personal de manteniment per arreglar l'escenari que s'havia deteriorat des que l'havien tancat. Va optar per rebatejar el teatre, i posar-li el nom de "Pinotxo".  I el següent pas, era cercar gent del món de l'espectacle, i així fou com va contractar el Mag Merlí, nom artístic, d'un home peculiar, era calb, no gaire alt, més aviat robust i una mica gras,vestit amb una túnica i un barret blaus, amb estrelles daurades, però amb uns ulls negres vius i inquiets, i amb una tendència a parlar amb sarcasmes.  Quan el vaig veure per primera vegada, vaig intuir que seria un personatge clau en aquest teatre.

dissabte, 23 de juliol de 2016

Què et suggereix...?


Imatge: Foto feta a la zona Horta-Guinardó.

Què et suggereix aquesta imatge? Participa i fes volar la teva imaginació.

diumenge, 26 de juny de 2016

Conte per fascicles: Capítol II






Capítol II

En Luiggi Sabatini venia acompanyat de Fanny, una noia d’una vintena d’anys, 30 anys més jove que ell. La noia tenia els cabells d’un ros clar tenyit,  curts i rinxolats. Els seus ulls eren petits i blaus. Vestia amb un vestit negre, i un abric de pells d’imitació, i sabates de taló negres. A la mà esquerra, portava un maletí, ple de cosmètics, maquillatge, pintes... Quan Fanny  parlava, barrejava paraules en català, en italià i en anglès, però en realitat, només sabia parlar el primer.  Aquell vespre, tots dos van entrar al teatre “Pinotxo”, un teatre restaurat per Sofia Molins, qui el va heretar del seu avi Andreu Molins i feia pocs dies que l’acabava d’obrir al públic.     


divendres, 24 de juny de 2016

Conte per fascicles: Capítol I







Torna El conte per fascicles, com un exercici literari. 


Capítol I


Un vespre plujós d’estiu, va arribar  aquell home curiós al teatre. Era un home de complexitat, més aviat, baixeta, ni gras ni prim. Tenia pocs cabells i de color negre atzabeja, els ulls foscos, i un somriure sorneguer. Duia un barret a l’estil Frank Sinatra, un dels seus ídols. Vestia una americana de quadres de color beig, una camisa blanca, i uns pantalons a joc amb l’americana. Duia unes sabates italianes d’imitació d’una marca coneguda. A la mà dreta, duia un maletí gran, on es podien llegir les lletres “Mag, Luiggi Sabatini”.

dissabte, 18 de juny de 2016

Joc literari: Qui són? I què celebren?



Fixeu-vos en aquestes dues fotografies:




Qui són?
Què celebren avui?



divendres, 20 de maig de 2016

La cançó: Unforgettable Nat King Cole i Natalie Cole


De tant, en tant, l'Arlequí us posarà una cançó per despertar els sentits. Avui podeu escoltar "Unforgettable" interpretat per un pare i una filla.