dilluns, 24 d’agost de 2015

dimecres, 19 d’agost de 2015

Festes de Gràcia 2015




Enguany, se celebren un cop més les Festes de Gràcia. Cada any, els veïns i veïnes treballen tot l'any per idear i guarnir els carrers. Durant aquests dies i nits, com si fos un somni, Gràcia es converteix en un barri ple d'històries, fantasies, personatges... que ens conviden a visitar-los a conèixer-los, i crear-nos les nostres pròpies ficcions. I quin carrer engalanat és més bonic? Per a mi, tots i cadascun tenen el seu encant, i em fa pensar que malgrat les noves tecnologies ho han canviat tot, hi ha coses que segueixen essent genuïnes, i una d'elles són aquestes festes, unes festes que ens conviden a somniar, i a estimar aquesta ciutat.  Sigueu benvinguts doncs a les Festes de Gràcia. I si algú de vosaltres, vol deixar un comentari per comentar anècdotes, quins carrers us han agradat, què recomanaríeu, ja sabeu que casa meva és casa vostra.

"Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."






Darrerament, no he actualitzat aquest bloc. I és que m'he pres uns dies de vacances blocaires. Penso que quan es tenen coses a dir i compartir és quan hi ha material per a escriure, però també crec que quan les muses inspiradores dormen, cal deixar-les reposar. Com bé ja sabeu, vaig començar aquesta aventura, l'estiu del 2007. Sí, ja han passat 8 anys, Carpe diem, va dir el professor John Keating, al film Deads Poets Society. Sovint ens aventurem a coses noves per instint, o per arriscar-nos a descobrir un nou camí que ignoràvem. El cert és que malgrat tot, aquest bloc m'ha donat moltes alegries, sobretot, el saber que hi ha lectors constants, i lectors novells que s'apropen de tant en tant; alguns deixen les seves paraules, d'altres una petjada inesborrable. I és que escriure és comunicar i comunicar-se, i gràcies a la xarxa, aquesta activitat ja no és unilateral, perquè vosaltres m'ajudeu molt a construir relats, poemes, escrits, seccions, amb les vostres opinions i petjades. Així, que encara que hi hagi èpoques menys inspiradores i de menys actualitzacions, l'Arlequí segueix aquí per vosaltres, perquè vosaltres sou la sàlvia d'aquest bloc. De tot cor, moltes gràcies a tots i a totes, sigueu d'on sigueu, vingueu d'on vingueu, i com deia Jaume Sisa, "Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."

dimarts, 21 de juliol de 2015

Joc literari caldersià: Escriu el teu conte





Un cop més, hem de fer memòria d'algú que ja no hi és. Es tracta del 21 aniversari de la mort de l'escriptor Pere Calders. Un dels millors contistes i novel·listes de la literatura catalana del segle XX. Per homenatjar-lo us proposo un joc literari, a partir d'un conte breu caldersià, podeu fer els vostres contes, aforismes...

Aquí teniu el conte:

Balanç
 

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou.
Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva  vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

dilluns, 20 de juliol de 2015

Cinema i literatura: You've got mail



En la tarda de diumenge passat, vaig topar amb una pel·lícula interessant amb un discurs metaliterari destacable. Es tracta del film titulat Tens un e-mail, traducció del títol originari You've got mail. Aquesta història està dirigida per la directora Nora Ephron, i protagonitzada pels actors Meg Ryan i Tom Hanks. 

La trama es remunta a la dècada dels noranta,  Katlheen Kelly és la propietària d'una llibreria de llibres infantils i juvenils, heretada de la seva mare. A l'altre cantó, tenim en Joe Fox, Fox, ja sabeu que en anglès vol dir "guineu",  hereu de l'empresa i fortuna de la família Fox, i que decideix obrir una gran llibreria al costat de la llibreria de la Kathleen. Per tant, ja  tenim una part del conflicte,  un conflicte que es veu immers en dues històries paral·leles. La primera  és quan la llibretera i el senyor Fox es coneixen i a tots dos els neix l'orgull, creant un sentiment d'animadversió. I la segona històra, és quan tots dos protagonistes es comencen a conèixer a través de l'e-mail. Per tant, tots dos semblen tenir dues personalitats, una la real, i l'altra la virtual. Tot està dins d'un discurs metaliterari, ja que apareix al film molt sovint un debat sobre els personatges de la novel·la de Jane Austin, Orgull i Prejudici. El debat sobre aquesta obra no és casual ja que és un correlat de la història que "viuen" Kathleen i Joe, ja que mostren orgull i prejudici envers l'altre. Però aquests dos sentiments desapareixen quan els dos personatges es troben a la xarxa, perquè allà és on es mostren tal i com són, i expressen com se senten. La trama es complica quan decideixen desvirtuar-se. És llavors quan  ell descobreix qui és ella, però ella no ho sap. 

Tots dos personatges fan una mena de viatge d'aprenentatge interior del seu "orgull i prejudici" i s'adonen que s'han enamorat. És curiós com quan ella tanca la llibreria, ell decideix apropar-s'hi perquè no la vol perdre. És impressionant, l'escena final en què ells dos s'han de desvirtuar de nou, i se sent la veu de'n Joe cridant al gos, cosa que l'identifica davant d'ella,  i ella apareix somrient i plorant alhora; és una escena plena de poesia. 

Potser hi hagi algú que pensi que aquest film és massa ensucrat, però penso que està molt ben fet, pel que he anat comentant: les dues històries paral·leles, el debat sobre "orgull i prejudicis", i el debat sobre llibreria versus gran botiga comercial de llibres.

Homenatges literaris: Maria Mercè-Marçal

 Quan era encara una nena, i una adolescent anava al Parc que ara és el Patufet, que està enfront de la Biblioteca Central, de Santa Coloma de Gramenet. per passejar un gosset. A la paret hi havien escrits aquests tres versos:


A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Va ser el meu primer contacte amb la poesia de Maria Merçè-Marçal. I és que aquesta autora encara avui tan poc coneguda, va deixar escrites poesies plenes d'intensitat, passió, amor i harmonia. Quan entres en el seu cosmos poètic, t'enamora i ja no te' vols desprendre. Ella va ser una escriptora que a més de crear bells versos, també va reivindicar la seva condició de dona.  I segurament el seu camí, haurà obert camins de les noves poetesses d'avui. Aquest no vol ser un homenatge a algú que ja no hi és, sinó que vol ser un cant a la vitalitat i la universalitat de la poesia de Maria Mercè-Marçal. Us deixo amb el poema, "Per tu retorno", interpretat per Marina Rossell.



17 anys sense Maria Mercè-Marçal




Enguany es compleixen 17 anys de la mort de Maria Mercè-Marçal. Us convido a penjar poemes, versos, vídeos amb poemes cantats, d'aquesta gran dona i poetessa, tant en forma de comentaris com als vostres blocs/blogs o pàgines web. Animeu-vos i recordem, rellegim, somiem amb les paraules que va crear l'autora de poemaris com Desglaç, entre d'altres obres. I per trencar el glaç, endinseu-vos en aquests versos del poemari Bruixa de dol:

Pujaré la tristesa daltLES golfes 
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , 
el cartipàs vençut, la tarlatana vella. 
I baixaré les graus amb vestit d’alegria 
que hauran teixit aranyes sense seny. 

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.