Qui sap quan el fill de Venus llença la sageta de l'amor, ni tampoc quan fuig com les orenetes, de l'hivern. Sé que les paraules de desamor han construït un mur entre tu i jo. Moltes nits, he tingut els ulls velats, reglims de gotes relliscant pel meu rostre. I algun dia, Cupido tornarà a llençar-me una nova sageta, però dins les golfes de la meva memòria, hi ha fotografies mentals d'aquells instants plens de tendresa i silencis de complicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada