Un any més, la Fira de Tàrrega

 

Acomiadem dia a dia, les vacances, i al setembre és un més de cites culturals consolidades. Del 7 al 10 de setembre tenim la Fira de Tàrrega del 2023. Una cita per als i a les amants del teatre, sigui al carrer, sigui tràgic, còmic, o sigui totalment innovador. Doncs sí, ja comencem a olorar la tardor, i amb ella, també sentim que ja a Tàrrega estan preparant els escenaris on actors i actrius ens presentaran les seves noves propostes dramatúrgiues. És bonic veure que malgrat que tot canvia, i sempre apareixeran noves iniciatives, hi hagi cites culturals que es mantinguin perquè han crescut i ja són un referent. Al programa, que us enllaço hi trobareu les diferents peces de teatre o dansa que podreu gaudir aquests tres dies. Així que donem la benvinguda al setembre i tinguem l'agenda a prop, per apuntar tot el què vindrà. 

Setmana del Llibre en català 2023: del 8 al 17 de setembre

 

Queden engrunes del mes d'agost, i d'un estiu altament calorós. Tot i així, encara que com deia Heràclit: "Tot flueix, no podem passar pel mateix riu dues vegades", hi ha coses que trapassen la mutabilitat constant. Una d'elles és la Setmana del Llibre en català. Un cop més, tots i totes tenim una cita a partir del 8 de setembre i fins al 17 al Moll de la Fusta. Trobareu una agenda plena d'activitats relacionats amb la lectura i la literatura.   Podreu passejar per les diferents novetats literàries en llengua catalana que trobareu pels diferents estants de la Setmana. Durant deu dies i deu nits, podreu triar entre més de tres-centes activitats com són presentacions, debats literaris, concerts, tallers, recitals de poesia, singatures d'autors i autores, taules rodones. També seran dies on es presentaran 125 novetats editorials per infants, joves i adults.  I enguany hi haurà un espai dedicat a recordar dos autors: el Rector de Vallfogona, i Josep Vallverdú. Així com també hi haurà blocs temàtics i concerts de música. I tot començarà amb el pregó de la mà del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2023, Josep Piera. 

Cóctel de paraules: Àngels Gonyalons (Entrevista publicada el 29 d'abril)

 

                                                Imatge cedida per Àngels Gonyalons.  

                 

Ens cal autoestima i saber traslladar als joves la nostra història. Crec que és molt beneficiós barrejar l’experiència amb la renovació i els nous codis. En l’art, tots aprenem de tots.

Hola a tothom, sóc À. Gonyalons, actriu i cantant des de fa més de 40 anys. M'estimula i atratu aprendre, la gent que s'esforça per ser millor, i barrejar-se amb persones de totes les edats.

1. Si et dic la paraula teatre…?

Vocació. Una forma de viure.

2.Actualment, hi ha molts festivals de teatre, creus que aquest “boom” ha contribuït a la difusió d’aquest gènere per a un públic jove?               

Segur. És una manera més d’apropar el teatre a tot el públic.

3.Com va sorgir la idea de fer dos personatges a L’Alegria que passa de Dagoll Dagom?                         

Això ho hauria de respondre el director, Marc Rosich. El que sé, és que quan ho escrivia, pensava

en mi per a fer-ho, i me’n sento honorada i agraida.

4.Creus que reprendre un autor com Santiago Rusiñol pot connectar la gent jove amb el teatre clàssic català? 

I tant! Malgrat ens hem allunyat de l’original, em consta que molta gent ha tingut l’interès de llegir-lo per tal de saber i entendre com s’ha desenvolupat la dramatúrgia.

5.Ara protagonitzes un paper al darrer musical de Dagoll Dagom i vas protagonitzar Mar i Cel també d’un autor clàssic català Àngel Guimerà… Dues obres, el mateix grup, i diferents períodes.                          

Hi ha molt simbolisme no previst. Dagoll tanca aquí la seva etapa i probablement també sigui el meu darrer musical d’aquestes característiques. Els dos projectes han estat un èxit. Els dos han estat innovadors a casa nostra. Els dos m’han proporcionat moments de felicitat.

6. Creus que quan vas fer Memory vas ser pionera en la difusió del teatre musical a Catalunya?                    

Pel que fa al musical anglosaxó en català, si, però tampoc era el que buscava, simplement, vaig aconseguir fer allò que m’apassionava, i va agradar durant molts anys. 

6.Per què creus que avui dia sembla ser que les persones “oblidem” a dones que ens a han aportat tant a la cultura catalana com Rosa Maria Sardà o Anna Lizaran? Què creus que caldria fer per trencar aquest “oblit”?                 

Ens cal autoestima i saber traslladar als joves la nostra història. Crec que és molt beneficiós barrejar l’experiència amb la renovació i els nous codis. En l’art, tots aprenem de tots.

8.  Creus que a un actor li pregunten sobre la idea de fer-se gran, igual que a una actriu?                               

No tant, ni molt menys!

9.Quin projecte t’agradaria fer que no hagis fet encara? 

Estic oberta a tot. Canviar de codis, gèneres i edat, em nodreix. M’agrada aprendre, i per aprendre, s’ha d’arriscar.

10.Digues la cita d’un/a autor/a de teatre….        

“En una ciutat petita o gran, o en un poble, un teatre és un símptoma visible de cultura”. Lawrence Olivier.

Moltes gràcies pel teu temps Àngels Gonyalons.

Barbie, la pel·lícula de la nina convertida en carn i óssos

Aquest estiu tan calorós, fa que pensem maneres de cercar un refugi climatitzat, així que fa uns dies vaig anar al cinema perquè tenia curiositat de veure el film Barbie.  L'argument, que no explicaré per tal d'evitar qualsevol "spoiler", gira al voltant de la nina en carn i óssos, cercant-se a ella mateixa. La pregunta què em faig és si realment és una pel·lícula feminista. D'entrada, podríem pensar que sí per tot està encaminat a canviar la idea d'una nina/dona amb una bellesa estètica típica, però clar també apareix l'empoderament femení. Personalment, opino que la igualtat entre homes i dones crec que la cerquem en els drets i deures. Si durant tant de temps i encara, ara costa que llocs d'alta responsabilitat laboral l'ocupen els homes, l'empoderament defensa que tot ho ocupi la dona. Penso que la igualtat ha de ser per a tothom. I també un altre punt que em fa pensar que el feminisme no és del tot clar en el film, és el fet que la protagonista compleix uns ítems físics com són rossa, d'ulls clars,  de pell clara, prima... Tot i que apareixen barbies de diferents cultures i un parell que no són primes, trobo que no s'acaba de trencar amb la imposició estètica d'un tipus de dona. Per tant, tot i que el film està bé, no tinc clar si és realment femenista.

Book trailer: "Les flors ho saben"

 

L'ocell Fènix

En la mitologia egípcia, Bennu era un ocell sagrat. Tenia les plomes daurades i de color vermell. Quan fa el niu, amb branquillons i després l'encén, es cremen l'ocell i el niu. I de les centres, neix un jove ocell. El jove embalsama les cendres de l'au morta en un ou de mirra i el duu a Heliòpolis. Segons la llegenda, aquesta au es curava de les ferides, per tant era immortal. Bé, l'Arlequí no és immortal, però sí que sembla que ha sortit d'una letargia. Sí, ja sé que heu llegit uns quants posts dient que es tancava aquest espai. Però els éssers humans som imprevisibles o no, i sovint canviem d'opinió. Així que l'Arlequí s'ha despertat i ha tornat a encetar una nova etapa d'aquest bloc o blog, com preferiu.