Fòrum literari: Agost-setembre

-







És positiu dedicar un any a un/a escriptor/a?

Comentaris

  1. Unknown4 d’agost del 2007, a les 17:22

    Tot depèn de l'escriptor. El que és cert és que l'any Verdaguer, per exemple, ho ha notat algú que no estigués ja motivat especialment?

    Rodoreda és més popular, i segurament les reedicions de la seva obra en aquest any li faran justícia.

    ResponElimina
  2. David Madueño Sentís4 d’agost del 2007, a les 19:48

    Crec que és una obligació moral de cada cultura en qüestió. Una altra cosa és l'encert en la tria del cànon d'autors a homenatjar o en els actes que es realitzin, aquí sí que es pot entrar a criticar...

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls5 d’agost del 2007, a les 18:00

    Crec que sí que és positiu dedicar un any a un escriptor/a, però de vegades la difusió de les activitats no és gaire bona. És important també triar els actes i activitats adequats a cada autor, com també fer-ne una bona difusió perquè tothom que vulgui pugui participar-hi.

    ResponElimina
  4. Biel Barnils Carrera9 d’agost del 2007, a les 19:27

    No em sembla mal idea dedicar un any a recordar un escriptor. El 2008 serà l'Any Rodoreda i serà també el centenari de la Crònica de Jaume I.

    ResponElimina
  5. Anònim14 de març del 2008, a les 13:05

    Si que uho es, sobretot si aprofiteu aquest any Rodereda per llegir no només a la gran Mercè, si no també tota aquella escola que ha deixat de novel.listes actuals, entre les quals us recomano les novel.les "Màxima" de Mariona Masferrer i "Temps d'absències" de Marta Planes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació