L'Article: La singularitat de William Hogarth











Fa poc vaig visitar l'exposició de William Hogarth al Caixa Fòrum. Hogarth és un pintor d'origen britànic del segle XVIII. Un pintor amb un estil propi que mitjançant la sàtira i la seva particular perspectiva va retratar la societat anglesa de la seva època.

Un dels trets més característics i sorprenents de l'obra de Hogarth, és el fet que té una visió d'autor teatral. Això es pot observar en dos dels seus quadres més famosos i reeixits, L'òpera del mendicant i Falstaff passant revista als seus reclutes, dues obres que tenen un cert ressó dels autors William Shakespeare i John Gay. Si seguim per aquesta línia, podem citar dues obres que són dues sèries pictòriques narratives, L'evolució de la meuca i L'evolució del vividor on Hogarth ens narra dues històries des de l'inici fins al final, un final tràgic. I a continuació, hi ha una altra sèrie de quadres titulats Matrimoni a la moda sobre la història d'un matrimoni de conveniència britànic del segle XVIII. El més impactant, innovador i comú de totes aquestes obres és que els personatges són reals, i les històries també ho són. Per tant, Hogarth fa una barreja de ficció i realitat a través del pinzell brillant.

Un altre dels trets destacables d'aquest pintor amb visió d'autor teatral és el fet que tots els seus quadres tenen elements simbòlics. Per exemple, en la sèrie de quadres Matrimoni a la moda, per indicar que algun dels personatges té símptomes de la sífilis, hi podem veure una taca negra. És a dir, no podem passar per alt cap dels elements del quadre, com el fet que alguns dels personatges miren als espectadors, és a dir als destinataris dels quadres.


En conclusió, William Hogarth va escriure "He provat de tractar els meus personatges tal com ho faria un autor teatral, el quadre el meu escenari; i els homes i les dones els actors". (Notes autobiogràfiques). I aquesta és doncs la singularitat d'aquest pintor britànic del segle XVIII.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies