L’altra nit vaig poder gaudir del bon teatre gràcies a El Llibertí
d’ Èric-Emmanuel Schmitt, i dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb un repartiment de luxe, amb Ramon Madaula i Laura Conejero com a protagonistes. Èric-Emmanuel Schmitt és un escriptor i dramaturg nascut a Lyon a la dècada dels 60 del segle XX. Té estudis de filosofia i es va doctorar amb la tesi “Diderot i la metafísica”.
L’obra El Llibertí presenta un Diderot, de la Il·lustració que creu en la filosofia. La peça s'inicia amb l’escena de Diderot com a model per a un retrat d’una pintora, la Madame Trebuchet El protagonista es debat entre la filosofia platònica i les dones. A partir d'aquest pretext inicial es creen diferents jocs vodevilescos, amb Madame Trebuchet i d’altres personatges femenins i Diderot, però sempre des d’una perspectiva filosòfica. Diderot filosofa sobre l’amor, les dones, el matrimoni i “la moral”. Precisament, durant el transcurs de l’obra Diderot ha d’escriure un article sobre la moral, i mai troba les paraules per definir aquest concepte tan complex, ja que la la vida i les immoralitats li passen constantment pel voltant. Finalment, Diderot desisiteix d’escriure l’article, i decideix no confiar cegament en la filosofia. I aquí, l'autor fa un remarcable joc de foscors i llums, que simbolitzen d’una banda la ingorància, i l’obscurantisme, i de l’altra, la veritat, el coneixement. La filosofia no és aplicable en el context vital. L’autor traça una brillant evolució dels diferents personatges, sobretot, Diderot i Madame Trebuchet que al final decideixen dedicar la nit a l’amor, i el matí a parlar filosòficament. I tot això està embolcallat d’una subtil ironia que no deixa indiferent a l’espectador.
Cal destacar la tasca de Joan Lluís Bozzo com a director, i Ramon i Joan Madaula, com a productors, que han sabut posar escena la peça a la perfecció. El director i els productors han captat l'obra i ens l'han trasmès tal i com l’autor la va crear. I tot això, no fóra possible sense l’actuació dels actors que l’han interpretada, especialment la dels actors: Ramon Madaula i Laura Conejero.
El Llibertí és realment una obra plena de conceptes i diàlegs filosòfics amb un personatge històric Diderot com a protagonista, enmig d’una acció vodevilesca, plena d’ ironia.
La peça és tot un exemple de teatre contemporani que ens obliga a reflexionar.
L’obra El Llibertí presenta un Diderot, de la Il·lustració que creu en la filosofia. La peça s'inicia amb l’escena de Diderot com a model per a un retrat d’una pintora, la Madame Trebuchet El protagonista es debat entre la filosofia platònica i les dones. A partir d'aquest pretext inicial es creen diferents jocs vodevilescos, amb Madame Trebuchet i d’altres personatges femenins i Diderot, però sempre des d’una perspectiva filosòfica. Diderot filosofa sobre l’amor, les dones, el matrimoni i “la moral”. Precisament, durant el transcurs de l’obra Diderot ha d’escriure un article sobre la moral, i mai troba les paraules per definir aquest concepte tan complex, ja que la la vida i les immoralitats li passen constantment pel voltant. Finalment, Diderot desisiteix d’escriure l’article, i decideix no confiar cegament en la filosofia. I aquí, l'autor fa un remarcable joc de foscors i llums, que simbolitzen d’una banda la ingorància, i l’obscurantisme, i de l’altra, la veritat, el coneixement. La filosofia no és aplicable en el context vital. L’autor traça una brillant evolució dels diferents personatges, sobretot, Diderot i Madame Trebuchet que al final decideixen dedicar la nit a l’amor, i el matí a parlar filosòficament. I tot això està embolcallat d’una subtil ironia que no deixa indiferent a l’espectador.
Cal destacar la tasca de Joan Lluís Bozzo com a director, i Ramon i Joan Madaula, com a productors, que han sabut posar escena la peça a la perfecció. El director i els productors han captat l'obra i ens l'han trasmès tal i com l’autor la va crear. I tot això, no fóra possible sense l’actuació dels actors que l’han interpretada, especialment la dels actors: Ramon Madaula i Laura Conejero.
El Llibertí és realment una obra plena de conceptes i diàlegs filosòfics amb un personatge històric Diderot com a protagonista, enmig d’una acció vodevilesca, plena d’ ironia.
La peça és tot un exemple de teatre contemporani que ens obliga a reflexionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada