Itinerari brossià Sant Gervasi

-











"Sóc a casa meva/la casa és al carrer Balmes..."
Cau de Poemes, 1960.



Després del primer itinerari, ve el segon. Avui la Fundació Joan Brossa ha organitzat l'itinerari brossià Sant Gervasi. Primerament, ens acostem al Carrer del Bon Pastor, número 5. Allà gràcies al guia, Sergi Andreu, descobrim el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Abans d'entrar, hem d'aturar els nostres ulls per mirar la façana,on trobarem el llagost a dalt de tot, i unes lletres de colors que tenen el segell inequívoc d'en Joan Brossa. Seguidament, hem d'encaminar els nostres peus cap a la Travessera de Gràcia, on descobrirem les Lletres fugitives dins la seu del Cercle de Lectors. Seguirem el nostre camí fins al carrer Balmes, on està situat el seu estudi(. Si seguim l'itinerari arribarem al Carrer d'Alfons XII, on hi ha la casa dels pares de l'autor barceloní. I finalment, arribarem a la Plaça de Molina, que com ell mateix confessà fou un espai importantíssim per a l'autor, i per al grup Dau al set, entre d'altres coses. Des de l'inici fins al final ens endinsem, pels carrers de Barcelona, en la vida i l'obra brossians.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació