dimarts, 9 d’octubre del 2007

Qualsevol matí...










Cada dia, la Tessa sortia al balcó esperant veure'l, però sempre tancava la finestra al seu darrere, amb el rostre ple de tristesa. Cada nit, quan tancava els ulls el dibuixava. L'endemà tornava a obrir la finestra, però res.
Un dia, va aparèixer l'arc de Sant Martí. Però aquell matí, la finestra estava tancada.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

Cal estar molt atent per veure l'Arc de Sant martí, no perdre mai l'esperança de trobar-lo. Però el més important de tot és recordar-ne la imatge, retenir-lo al teu interior.