L'Article: Un passeig pel Saló del Llibre

-






Abans d'entrar, començo a sentir l'olor dels llibres. Un cop, a dins una munió de lectors i lectores empedreïts passegen i s'aturen a cadascun dels estants, s'aturen a tafanejar pàgines i pàgines esgrogueïdes, de llibres d'autors que molts han llegit, i que avui encara llegim. Potser fins i tot, s'arrisquen a comprar un exemplar d'aquells que tenen les tapes dures, i que fa goig tenir a la biblioteca. I inclús potser algun lector s'imagina que és aquell personatge de Cortázar que comença llegint una història i acaba essent el protagonista d'aquella història. Ens abandonem en la immensitat dels llibres per uns dies al Saló del Llibre.

Comentaris

  1. Anònim26 de novembre del 2007, a les 10:25

    La flaire dels llibres recent impressos... crec que no hi ha droga més dura.

    ResponElimina
  2. Anònim26 de novembre del 2007, a les 20:48

    He visitat per primera vegada el saló del llibre, ahir diumenge. Sincerament prefereixo la fira del passeig de Gràcia, de llibres de segona mà, o la fira de llibres en català.
    Al saló, pel meu gust, molta editorial, molts estands per al públic infantil i familiar, i pocs llibres.
    Per cert, hi actuava el Gerard Quintana, i em van agradar força un parell de cançons, també la manera que té de cantar.

    ResponElimina
  3. Biel Barnils Carrera28 de novembre del 2007, a les 17:49

    Hola Roser, aquest any no hi he anat, sí els dos primers. I no em va agradar massa. Prefereixo, com diu el Jordi, la Fira del Passeig de Gràcia o la Setmana del Llibre en Català.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació