Quan era petita, vaig sentir una cançó que començava dient: Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums.
En Jaume Sisa, el seu creador, començava a convidar a casa seva a tota una sèrie de personatges provinents dels contes populars, dels còmics, i dels acudits ; des del conegudíssim Jaimito dels acudits passant per Pinotxo, fins a arribar al Popeye.
Des d'aquell precís instant aquella cançó va formar part de la meva particular banda sonora. I cada vegada que sento la tornada, aquella que molts de nosaltres coneixem: Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum. A casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú, torno a aquell primer dia, i en aquell instant recordo novament aquells darrers versos tan ben escrits i tan ben cantats: Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.El temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.
I és que tota la cançó és una metàfora de la ficció, de la fantasia. Dins la fantasia tot és possible i és per això que és tan especial, perquè Qualsevol nit pot sortir el sol.
4 comentaris:
M'encanta! Sobretot quan diu "si és que hi ha cases d'algú".
Ja és un himne.
A mi també m´agrada molt.
Susana.-
heu escoltat la versió de la cançó cantada per Sabor de Gràcia i la Troba Kung Fú? La podeu escoltar al disc La cançó amb rumba.
Una passada
Publica un comentari a l'entrada