La mà del vent del sud em pessigolleja les galtes. Un somriure neix dins meu. Les roses i els pensaments d’aquest immens jardí escampen engrunes de pol·len per la meva pell de corall.
Les fulles d’un jove pollancre ploren, regant els meus cabells d’atzabeja, que s’estremeixen i xisclen.
I mentre un grup de joncs em desvetlla tota amb la seva musica, Febus m’abraça amb els seus braços d’or, destorbant volgudament el meu bany d’aigües dolces. Acariciant els racons més pregons...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada