Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
"Les millors rondalles populars catalanes" de Joan Amades.
ResponElimina"Sentimental", de Sergi Pàmies
ResponEliminaFirmin, de Sam Savage
ResponEliminaTinc un garbuix considerable: un volum de l'obra completa d'Unamuno, L'home manuscrit de Baixauli, Espectáculos de realidad de Laddaga, Contrato con Dios de Will Eisner... cada llibre té el seu moment. I el moment de Firmin s'acosta també.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Llibreter, ja veig que fas honor a la teva professió. Jo, per la meva, sóc professora de llengua catalana i enguany faig literatura a batxillerat, estic llegint Ramona, Adéu de Montserrat Roig.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Històries de fantasmes, de M. R. James. I molts llibres-àlbum.
ResponEliminaPaisatge Emergent de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal
ResponEliminai també Atlas d'un món difícil de Adrienne Rich
... A 100 pàgines de la Trilogia d'Auschwitz de Primo Levi, i a 100 pàgines, també, de Lluvia negra de Masuji Ibuse...
ResponEliminaAra mateix estic amb "Calaveres atònites", de Moncada, i el poemari "Llibre de les brandàlies", d'Àngels Gregori.
ResponEliminaASSAIG SOBRE LA CEGUESA, de'n Saramago, apunt d'acabar-lo, genial!!
ResponElimina"Els altres mons de la literatura catalana", una antologia de relats a cura del Víctor Martínez Gil, de la UAB
ResponEliminaEstoy en la mitad de UN MUNDO SIN FIN, después de haber terminado LES VEUS DEL PAMANO y MIL CRETINS
ResponElimina“Inventari d’afectes perduts” de la Sara Bailac, molt lentament, delectant-me. “Nieve” de Orhan Pamuk, amb una delectació diferent i “Petites proses blanques”, de l’Espriu mentre faig ullades curtes pel finestral.
ResponEliminaVaig començar gener finalitzant "Les Benignes" de J. Littell, després va caure "Bartleby y compañia" de Vila-Matas", i pel mig llegia "La Carretera" de McCarthy, vaig fer un breu repàs a "El Carrer de les Camelies" de M. Rodoreda, acabo de finalitzar "Pedra de Tartera" de Maria Barbal i m'he possat amb "País Intim" de la mateixa autora. Si tot va bé acabaré el mes llegint "La niña del faro" de Jeanette Winterson.
ResponEliminaI encara em queixo que el nen no em deixa llegir!!!
Llegeixo "Corazón tan blanco" del Javier Marías i números passats de la revista de poesia "Reduccions". Mal mes per a la lectura, em costa més llegir que no pas escriure. Va a èpoques.
ResponEliminaBones lectures a tothom!
-Aloma- de Mercè Rodorera
ResponElimina-La meitat de l'ànima- de Carme Riera
- Les memories del Pujol-
-Temps de cireres- Montserrat Roig-
- El libro de los abrazos- Eduardo Galeano.
Què vagi bé!!!
Estic cap al final de "L'home manuscrit", de Baixauli, i em té tan enganxada que no puc pensar en cap altra cosa. Alta literatura en la nostra llengua. I d'un autor nou (per mi, si més no).
ResponElimina