Al segle XIX, Jakob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) y Wilhelm Karl Grimm (1786-1859) van escriure dos volums de contes titulat Kinder- und Hausmärchen (Contes per la infància i la llar). En aquest recull van aplegar-hi molts contes, alguns d'ells molt coneguts, com "La Blancaneus i Els set nans" o"La Ventafocs", entre d'altres. De petits, tots hem sentit explicar als avis aquestes històries, però els relats, que trobem a les pàgines dels germans Grimm, són uns relats on no hi manca la crueltat ni el costat fosc dels personatges. És clar que tota aquesta literatura prové de la literatura popular transmesa oralment de generació en generació. Però sempre hi ha més d'una versió d'un mateix relat. A propòsit, de la nova obra de Dagoll Dagom, Boscos endins, alguns de les narracions aplegades pels germans Grimm, els tornarem a sentir explicar i cantar amb cançons i música de Stephen Sondheim; així com també els recordarem en la versió que molts pares, i figures religioses van voler censurar en aquella època per considerar-los cruels i incivilitzats. Són contes que ja tenen una tradició cultural al darrere, però que són són actuals. Qui no coneix a una ventafocs entremaliadament ingènua, o a una bruixa que sempre busca aconseguir els seus anhels més pregons, gràcies als seus encanteris... Això és literatura, però ja se sap que sovint la realitat supera la ficció.
dijous, 17 de gener del 2008
Literatura popular: els germans Grimm
Al segle XIX, Jakob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) y Wilhelm Karl Grimm (1786-1859) van escriure dos volums de contes titulat Kinder- und Hausmärchen (Contes per la infància i la llar). En aquest recull van aplegar-hi molts contes, alguns d'ells molt coneguts, com "La Blancaneus i Els set nans" o"La Ventafocs", entre d'altres. De petits, tots hem sentit explicar als avis aquestes històries, però els relats, que trobem a les pàgines dels germans Grimm, són uns relats on no hi manca la crueltat ni el costat fosc dels personatges. És clar que tota aquesta literatura prové de la literatura popular transmesa oralment de generació en generació. Però sempre hi ha més d'una versió d'un mateix relat. A propòsit, de la nova obra de Dagoll Dagom, Boscos endins, alguns de les narracions aplegades pels germans Grimm, els tornarem a sentir explicar i cantar amb cançons i música de Stephen Sondheim; així com també els recordarem en la versió que molts pares, i figures religioses van voler censurar en aquella època per considerar-los cruels i incivilitzats. Són contes que ja tenen una tradició cultural al darrere, però que són són actuals. Qui no coneix a una ventafocs entremaliadament ingènua, o a una bruixa que sempre busca aconseguir els seus anhels més pregons, gràcies als seus encanteris... Això és literatura, però ja se sap que sovint la realitat supera la ficció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada