Espectacles: Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat

Diumenge passat vaig poder gaudir d'una obra de teatre realment innovadora i interessant. De la mà de W.A. Puixkin i sota la direcció de Quim Lecina, els espectadors vam poder veure i sentir la història dels darrers dies de Mozart, la seva composició del Rèquiem inacabat, i l'enveja i la "conspiració" de Salieri. I barrejat amb aquesta trama, que recordem gràcies a la pel·lícula Amadeus, sentíem diverses peces de Mozart, però sobretot l'esmentada obra inacabada. Els mites un cop creats són díficils de desmitificar. I des que aquest autor rus al 1837 va tacar les mans de sang de Salieri amb la mort del geni alemany, tothom creia que aquell mite era cert. El cert és que en aquesta obra aprens a desmitificar mites, i la història no enganya. Mozart morí en un manicomi, després de prendre sals de mercuri per "curar-se" d'una sífilis. A banda, de les dades biogràfiques del compositor de Salzburg, fou realment sublime escoltar tots i cadascun dels fragments del Rèquiem inacabat. La grandesa de Mozart és que ha sabut transmetre'ns els seus sentiments mitjantçant la música d'una missa dedicada a un mort. Tot i que, la història ens trenqui els falsos mites, no podrem pensar en Mozart, sense pensar en la seva darrera obra pòstuma, i en la seva relació amb Salieri. Aquesta obra de teatre, doncs, ens fa redescobrir un cop més la genialitat de Wolfang Amadeus Mozart.