Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aqui vant tres suggeriments:
ResponEliminaEns han privat del joc. Nom�s juga qui te la clau que voldr� dir el poder o els diners.
El plaer és al teu abast, cal però descobrir la la clau que obre el candau del gaudi.
Per poder jugar primer t'has d'alliberar del candau que manté immobilitzada la teva capacitat de jugar, de fruir.
Hola! T'he concedit el premi Art i Pico, passa't pel llunÀtic i sabràs en què consisteix.
ResponEliminaMoltes gràcies per concedir-me el premi David.
ResponEliminas'ha acabat la baralla
ResponEliminaJordi Condal, gràcies per les teves aportacions. Crec que avui gràcies a tu, hem après alguna cosa més d'aquest poema visual.
ResponEliminaDot, gràcies també per aquesta nova interpretació.
Salutacions cordials.