25 N Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència en vers les dones.

NI UNA MÉS

diumenge, 24 de febrer del 2008

La literatura i la màquina d'escriure









Si fem un salt uns quants segles enrere, cap al segle XVIII trobarem ja un primer prototip que permetia escriure caràcters de manera automàtica, i que fou emprat per la reina Anna a Gran Bretanya. Un segle més tard, concretament el 1855 l'italià Giuseppe Ravizza va inventar l'aparell precursor de la màquina d'escriure. Fou uns anys més tard, cap al 1873 que la màquina es va començar a comercialitzar de la mà del seu inventor, el nord-americà Christopher Lathan Sholes. Aquelles primeres màquines eren les que tenien la disposició de les tecles segons el sistema anomenat QWERTY. I és que llavors l'escriptor o l'escriptora agafava un full i es plantificava davant la seva màquina d'escriure fos Olivetti o de qualsevol altra marca, i s'enfrontava a la pàgina en blanc. Primer estripava un full, i un altre i un altre, fins que aconseguia trobar les paraules fins a tenir un primer i prematur esborrany. I és que el so d'aquelles tecles era una música que acompanyava als escriptors en la seva àrdua tasca d'escriure literatura. En aquell moment, el món semblava haver-se aturat, i només es movien els dits dels autors i el so del carro quan canviaven de línia. I avui dia aquesta màquina d'escriure esdevé una peça de museu, com la gramola, i molts altres aparells que avui dia ja no s'usen. Malgrat que avui tenim els ordinadors que ens faciliten molt la feina, no podem obviar que sense aquella màquina d'escriure moltes obres s'haguessin perdut en l'oblit. Oferim doncs un gran tribut aquest gran invent.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

N'hi havia de precioses, eh? Com les gramoles, també, que eren molt estètiques. Aquell tec a tec, tec a tec...
Encara que hem de reconèixer que no eren tan pràctiques com un processador de textos.

Roser Caño Valls ha dit...

Benvingut Llorenç Carreres. I sí, n'hi havia de boniques. I com costava d'escriure-hi sense equivocar-se. Però ara aquest estri forma part de la nostra memòria col·lectiva.