Prosa poètica: Els camins de la memòria







L'altra nit dins d'un missatge vaig topar amb el teu nom. De cop i volta, vaig tornar a aquell dia, aquell dia que tu i jo ens vam trobar al port de Barcelona. Aquell vespre d'estiu, vigília de Sant Joan, tot semblava embolcallat per un encanteri que em va atrapar de ple. Vaig trobar-me amb els teus ulls i jo creia que podia entrar i llegir els teus pensaments més secrets. I aquell somriure teu m'anava endinsant en una nebulosa. I quan estava a punt de llençar-me al buit, aparegué el meu dimoniet particular i em va fer recular. Aleshores l'encanteri es va esfumar...

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
No ens podem fiar de les nits de Sant Joan; les carrega el diable.

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies