Diumenge passat, vaig anar a la Sala Petita del TNC. Des de la primera fila, vaig començar a veure desfilar personatges, escenes i paraules absurdes de la mà de Joan Brossa. Perquè enguany se celebra el 10è aniversari de la seva mort. I és que quan t'asseus allà, has de deixar que la paraula, els actors i l'escenari t'atrapin. I quan entres en aquesta catarsi, comences a entendre el sentit de tota l'obra. Si comencem a analitzar el títol: El dia del profeta, podem observar-hi l'ús d'una referència bíblica:, la visió del naixement del profeta. En Brossa capgira el referent per idear una crítica a l'església, i concretament, a l'església del període del franquisme. I en cada acte es van succeint tota una sèrie d'escenes que ens transporten a una època que sembla llunyana, però si mirem bé el nostre voltant no ho és tant. I és que Brossa era tan genial i genuí que fa aparèixer un personatge a l'obra que és el mateix autor, que veu representada la seva obra i fins i tot es permet "l'atreviment" de corregir-ne els errors. Aquesta posada en escena és una posada brossiana gràcies a la direcció de Rosa Novell, i a la mangífica tasca del seu equip d'actors i actrius que han oferir-nos el millor i més desconegut Brossa escènic.
25 N Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència en vers les dones.
NI UNA MÉS
dimarts, 26 de febrer del 2008
Espectacles: El dia del profeta
Diumenge passat, vaig anar a la Sala Petita del TNC. Des de la primera fila, vaig començar a veure desfilar personatges, escenes i paraules absurdes de la mà de Joan Brossa. Perquè enguany se celebra el 10è aniversari de la seva mort. I és que quan t'asseus allà, has de deixar que la paraula, els actors i l'escenari t'atrapin. I quan entres en aquesta catarsi, comences a entendre el sentit de tota l'obra. Si comencem a analitzar el títol: El dia del profeta, podem observar-hi l'ús d'una referència bíblica:, la visió del naixement del profeta. En Brossa capgira el referent per idear una crítica a l'església, i concretament, a l'església del període del franquisme. I en cada acte es van succeint tota una sèrie d'escenes que ens transporten a una època que sembla llunyana, però si mirem bé el nostre voltant no ho és tant. I és que Brossa era tan genial i genuí que fa aparèixer un personatge a l'obra que és el mateix autor, que veu representada la seva obra i fins i tot es permet "l'atreviment" de corregir-ne els errors. Aquesta posada en escena és una posada brossiana gràcies a la direcció de Rosa Novell, i a la mangífica tasca del seu equip d'actors i actrius que han oferir-nos el millor i més desconegut Brossa escènic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M’he traslladat! Ara ja no sóc a bloctum. Sóc a http://josepmanel.wordpress.com
Però l’essència és la mateixa...
Aniré aquest dissabte a veure-la. Tinc moltes ganes perquè el món brossià em fascina...
Al meu fotolog diumenge trobaràs el què...
Publica un comentari a l'entrada