Avui el dia s'ha llevat amb una notícia trista: la mort de l'historiador i advocat Josep Benet i Morell. Era part del meu llinatge., era una part de mi. Era un home d'una gran saviesa, però ple d'humilitat. Podies passar hores i hores escoltant les seves opinions, i els seus sabers... Josep Benet fou algú de qui he après a ser constant en tot el que em proposo aconseguir; i a tenir passió per conèixer allò que desconec i compartir humilment allò que conec. La seva petja no morirà mai.
2 comentaris:
Vaja, ho sento per la banda que et toca. Recordo que me n'havies parlat alguna vegada. Hi ha una sèrie d'intel·lectuals catalans que ens estan deixant orfes de pensament i cultura, una llàstima. Hi hauran noves generacions que prenguin el seu relleu? Sóc una mica pessimista al respecte...
Ens estem quedant orfres de punts de referència. El Pare Cassià de Montserrat, en Gregorio López Raimundo, en Josep Benet, en Salvador Escamilla... Està marxant una generació que va saber portar la torxa amb molta dignitat, molta convicció i molt de sentiment, en unes condicions adverses. Que el seu record ens esperoni per continuar el nostre redreçament nacional.
Publica un comentari a l'entrada