Al llarg dels anys s'ha anat construint una tradició literària catalana, i aquesta és la que els llicenciats filòlegs hem estudiat. Enguany arrel de donar classes de literatura catalana a primer de Batxillerat m'he adonat que hi ha una sèrie d'autors que pràcticament no s'estudien a les aules de lletres de les universitats catalanes, com són: Montserrat Roig, Màrius Torres, Vicent Andrés Estellés, Maria Aurèlia Capmany... Aquests noms i les seves obres ens les anomenaven de passada. I avui ens trobem davant l'aula explicant qui era i què va escriure Vicent Andrés Estellés i ens adonem que ho ignorem tot. I és que no s'entén perquè hi ha autors bandejats, perquè al cap i a la fi, tots han contribuït en la construcció de la tradició i de la cultura catalano universals. Cada novel·lista, cada poeta, cada assagista, cada dramaturg va viure un període històric i va deixar la seva petja en forma de novel·la, de poema, d'assaig o d'obra teatral. Des d'aquí homenatjo a tots aquells autors i autores que sovint alguns sectors de la cultura bandegen erròniament. Els autors i les obres sempre s'interrelacionen d'alguna manera i és per això que tot és font de coneixement cultural pels llicenciats, els presents i els futurs filòlegs i també perquè no pels lectors i lectores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada