Lectura compartida: El Cançoner de Petrarca.

Aquest vespre finalment he acabat de llegir El cançoner de Petrarca, de la mà de la traducció de Rossend Arqués, professor de teoria i literatura comparada a la UAB. Des dels poemes inicials, Petrarca ens revela el seu amor platònic i per tant mai assolit: Laura. L'autor italià bandeja la dama lloada i estimada pels trobadors, per descriure'ns i poetitzar una dona angelical, però alhora inaccessible: Era el dia que al sol li empal·lidiren/els raigs, del seu autor bo i compadit,/quan vaig ser pres, trobant-me, senyora, em posseïren. Aquí, en aquests versos, fou quan Petrarca veié Laura per primera vegada. I és per això que des de l'inici del poemari se serveix d'un referent de la mitologia clàssica: Dafne i Apol·lo. Laura és Dafne, que es converteix en llorer i Petrarca és Apol·lo, l'etern amant platònic que no pot aconseguir el seu amor. I a partir d'aquí va creant tot un poemari, des de l'inici del seu enamorament fins a l'etapa de maduresa del poeta italià. En tots i cadascun dels poemes, Petrarca es debat entre la vida i la mort; la vida perquè en ella l'escriptor italià pateix un desig per Laura, no correspost; i la mort perquè Petrarca amb la mort d'una banda es deslliuraria del patiment, i de l'altra es veuria privat del seu objecte d'amor. Així doncs va construint tota una obra amb un fil conductor l'evolució del seu amor per Laura. I és que en molts poemes utilitza el mot L'aura per anomenar-la, i també utilitza belles metàfores com per exemple: La fènix meva... (106). Forma i contingut formen una bella i harmònica unió poètica indescriptible, que ens transporta a la seva època, i fins i tot ens fa partíceps de l'experiència que esdevé poesia, una experiència però que passa a convertir-se en un poemari ple de versos i de rimes magníficament elaborats. Així doncs aquesta és una obra dedicada a un fil conductor: l'amor a Laura, una dona que no el correspon, i que el 6 d'abril del 1348 morí. I és per això que al final, Petrarca l'anomena fènix meva. Petrarca fou un autor del renaixentisme italià i amb la seva obra va construir una "biblioteca clàssica" que avui dia forma part dels nostres referents culturals universals.