L'any 1936, el compositor i lletrista nord-americà va compondre la cançó: I've got you under my skin. Aquesta cançó, com moltes altres d'aquest compositor, ha estat versionada i cantada per moltíssima gent. Un primer cas el trobem en Jimmy Dorsey i la seva orquestra, i cantada per Frances Langford. Si seguim buscant en la història, trobarem com no, la magnífica versió d'en Frank Sinatra, la veu. I seguint en aquesta recerca, anirem a parar a l'actualitat, i a Michael Bublé. I no oblidem pas que gràcies a la companyia Dagoll Dagom i al musical T'odio amor meu, Carme Cuesta va versionar aquest clàssic en català als anys 90. Però aturem-nos ara en la lletra. Aquesta cançó parla d'amor; l'amor és un tema universal de la literatura que s'ha literaturitzat des dels grecs i fins a l'actualitat. Però aquí, Cole Porter utilitza una mena de metonímia per dir en clau de música fins a quin punt el jo té interioritzat l'objecte del seu amor; un amor, que no és correspost; com el de Petrarca i Laura, o el d'Apol·lo i Dafne. I és que tant la lletra com la melodia, plena de ritmes jazzístics, s'uneixen per crear una cançó plena de poesia. I és per això, que aquesta cançó ha esdevingut una peça indispensable de la nostra banda sonora.
2 comentaris:
M'encanta el jazz. Com la poesia.
Quina cançó més maca. Cada cop m'agrada més la música d'aquella època.
Publica un comentari a l'entrada