En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. (Capítol I, Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes).
Miguel de Cervantes Saavedra va néixer al 1547 a Alcalà de Henares i va morir el 22 d'abril del 1616 a Madrid. Tot i que fou enterrat el 23 d'abril. Per tant, el dia de Sant Jordi no és només el dia dels llibres i les roses, ce celebra també l'aniversari de la mort d'un dels escriptors més universals de la literatura castellana. És sabut per tothom que la seva obra més reeïxida i coneguda és El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Aquesta és una immensa obra en què dos personatges: Don Quixot i Sancho Panza viatgen com a cavallers errants. El primer és un idealista o un boig, segons el cristall per on es miri. El segon és un home realista. Són dos personatges antagònics però, complementaris. L'un no existira sense l'altre. I no ens oblidem d'esmentar el tercer personatge: Dulcinea, la dona que don Quixot estima dins del seu món ideal. El cert és que Cervantes en aquesta obra pren el tema dels cavallers errants, però li dóna la volta, perquè el converteix en un dels primers idealistes de la història. Més tard, els escriptors romàntics es convertirien també en idealistes. I més endavant, Calderón de la Barca posaria en dubte el somni la realitat, a la seva obra teatral La vida es sueño, entre molts d'altres exemples.Així gràcies a Miguel de Cervantes Don Quixot ens va ensenyar a somniar desperts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada