Premi a l'esforç femení

-
















El passat 8 d'abril, la Teresa del bloc Paraules i mots
m'ha concedit el Premi a l'esforç femení. Com diu la Teresa, l'objectiu d'aquests premis-mems és ajudar-nos a conèixer-nos, tant a nivell de blocs com de persones.

I jo dono aquest premi als blocs fets per dones:

Entre somnis i realitats,

Ariadna al laberint grotesc

Moltes gràcies per aquest premi Teresa.

Comentaris

  1. Teresa Bosch13 d’abril del 2008, a les 17:35

    No es mereixen. M'agrada molt el teu blog, ja fa uns mesos que el segueixo.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls13 d’abril del 2008, a les 18:40

    Gràcies Teresa. Això em permetrà a mi també, seguir i conèixer més bé el teu bloc.

    ResponElimina
  3. digue'm ariadna13 d’abril del 2008, a les 21:12

    ... Moltes gràcies, Arlequí...
    =:)

    ResponElimina
  4. Anònim15 d’abril del 2008, a les 17:41

    Com pots veure en aquesta ressenya apareguda al DIARIO DE MENORCA, potser no som el més indicat per rebre aquest premi. De totes maneres, gràcies.
    CULTURÀLIA, suplement dominical del DIARIO DE MENORCA
    "Laura va néixer el mes de maig de 2006, per vèncer el tedi, i ho va aconseguir. Si llegeixes això, és que ets una persona especial...”
    Una sugerente y enigmática presentación invita a navegar por un blog con nombre de mujer. Su autor, un apasionado de las letras y de la cultura en general (se deduce...), publica entradas que van desde la literatura hasta la actualidad social y política pasando por referencias personales aplicables a la vida misma. La poética es una constante en una relación de “posts” que se atreven con la recomendación de lecturas y conciertos. Pero ¿cómo se llama esta bitácora? Amo a Laura. Un encabezamiento tan singular como la vida misma ¿no creen?
    “Eclecticisme, entès com a afany de cercar nous camins, sense tancar-se cap perspectiva i, si ho voleu, fins i tot arriscant-se a cometre errades ocasionals.” (Josep Fontana i Làzaro). Buena cita para un cajón desastre que no olvida las referencias a Menorca y donde una amplia secuencia de álbumes fotográficos, por tema, complementa los archivos escritos editados.
    Cualquier internauta que se precie disfrutará del listado de enlaces favoritos del autor, Jaume Vidal Forteza, quien entre el menú posee una característica distribución entre “el cielo”, “el purgatorio” y “el infierno”. Entrevistas a relevantes personajes del ámbito cultural y las más bellas imágenes de paisajes o fenómenos astronómicos forman también parte de los contenidos de este grupo de enlaces externos donde hay un capítulo dedicado a Ramon Llull.
    Volviendo a la bitácora, se agradece el mensaje claro de quien escribe, en verso o prosa, cada entrada invita a desvelar y a formar parte del misterio que esconde la creatividad de cada ser humano.
    Valoración: Excelente variedad de contenidos. Prevalece la PALABRA.

    @Para que el suplemento haga mención de un blog en especial, enviad vuestra sugerencia a culturalia@menorca.info

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls15 d’abril del 2008, a les 19:02

    Tens raó. Ja he solventat aquesta petita errada.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  6. Carme Fortià1 de maig del 2008, a les 20:59

    Arribo tard, però moltíssimes gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació