El passat divendres vaig tenir l'ocasió de veure el programa Thalassa al canal 33, dedicat a la literatura i el mar, dins la Setmana de la Lectura i la Literatura de Televisió de Catalunya. La veu en "off" de l'esmentat programa anava esmentant autors com Jules Verne, Joseph Conrad, Herman Melville, entre d'altres; i algunes de les seves obres, l'argument i l'acció dels quals se situen al mar. Així em vénen al cap, un parell de contes del recull "La meva Cristina i altres contes" de Mercè Rodoreda, com "El mar", i el conte que dóna títol a l'obra esmentada relacionats amb aquest tema literari universal. En tots els relats i les novel·les l'element comú és la relació complexa de l'ésser humà amb el mar, una relació que esdevé una lluita d'aquell per sobreviure en un espai inabastable i ple de perills que el poden abocar a la soledat o a la mort. El mar és un món ple de dualitats: calma, i perill; bellesa i misteri, és a dir que el mar ens ofereix unes infinites possibilitats literàries. Unes possiblitats literàries que ja va deixar escrites Homer a l'Odissea, on el mar és el personatge que durà Ulisses a un viatge ple d'adversitats de retorn a la seva illa natal, Ítaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada