El lector respon

-









Quin és el teu racó preferit per llegir un bon llibre?

Comentaris

  1. el llibreter1 de juny del 2008, a les 21:43

    La butaca que em vaig comprar fa uns quatre mesos. És perfecta per llegir.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau2 de juny del 2008, a les 7:47

    No en tinc cap de predilecte. El racó me l'he de crear jo mateix. allunyant-me del món i concentrant-me en la lectura

    ResponElimina
  3. Anònim2 de juny del 2008, a les 10:53

    De jovenet, m'encantava estirar-me al llit a llegir. Hi passava un guster. Avui dia llegeixo on puc: al cafè, al bus, al tren, al sofà, davant l'ordinador... També al llit, però la veritat és que la son em venç molt més aviat.
    Així que, sens dubte, actualment el millor moment, quan t'ho pots permetre, és a primera hora del matí, amb claror natural, amb el cap ben desxondit.

    ResponElimina
  4. Jordi Gonzalez3 de juny del 2008, a les 12:15

    Depen. Ni massa comode per no dormir-me ni massa incomode per no concetrar-me.

    ResponElimina
  5. L'Espolsada llibres3 de juny del 2008, a les 13:17

    A mi m'agrada molt llegir al llit a primera hora del matí o abans d'anar a dormir.
    Estic pedent d'una bona butaca per llegir al costat d'una finestra des de la qual veig unes flors molt boniques.

    ResponElimina
  6. El veí de dalt5 de juny del 2008, a les 0:53

    Depèn. Llegeixo força al llit; però també al sofà de casa; al metro, a la platja; esperant una cita...

    ResponElimina
  7. SU6 de juny del 2008, a les 12:51

    Esgarrapo el temps de llegir com puc... i on puc. M'atreviria a dir que un dels millors llocs és al metro, en els trajectes per anar i tornar a la feina.
    Al llit em costa (si el llibre és gruixut és gairebé impossible!).

    SU, meitat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació