Us heu parat mai a tafanejar els milers de lectors que hi ha al metro? Quan faig un trajecte en metro, si tinc un trajecte llarg, busco una distracció, i aleshores començo a mirar els lectors anònims que hi ha. N'hi ha que llegeixen diaris gratuïts, i devoren notícies, n'hi ha que llegeixen bestsellers com El noi del pijama de ratlles o El joc de l'àngel, l'última novel·la del Ruiz Zafón, n'hi ha que llegeixen la Bíblia, per posar alguns exemples. I és que el més curiós de tot això són les expressions dels seus rostres: tots els lectors estan concentrats, devorant pàgines, i són dins un món lluny de la nostra realitat. I si estic al costat d'algú que llegeix, la tafaneria pot més, i tafanejo què llegeix, i llavors trobo diferents reaccions. Hi ha lectors que et deixen compartir la lectura, i n'hi ha que em miren amb desaprovació com si destorbés algun moment íntim entre el llibre i ells, i aleshores aparten el llibre de la meva vista. I jo com ells també em converteixo en una lectora anònima, i és llavors quan sóc objecte de la seva tafaneria. Realment és tota una experiència divertida descobrir els milers de lectors anònims que viatgen/viatgem com en metro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada