Teatre: Dramatúrgia al País de les Meravelles?







Aquest migdia he tingut una bona sorpresa quan he arribat a casa. He trobat un sobre gran, que provenia de la UAB. I quan l'he obert, he trobat el llibre Dramatúrgia al País de les Meravelles? Publicat i editat per Francesc Foguet i Núria Santamaria, gràcies a PUNCTUM&GELCC. L'any 2006 arrel del FIT Festival Internacional de Teatre infantil i juvenil de Cerdanyola del Vallès, el Departament de la Universitat Autònoma de Bellaterra, el GELCC, i els professors Francesc Foguet i Núria Santamaria van organitzar el I Simposi sobre teatre infantil i juvenil. En aquest simposi van intervenir Joan Carbonall, Antoni Morral, Consol Pla, Ramon Llimós, Lluís Calderer, Manuel Molins, Anna Roca, Pasqual Alapont, Pep Albanell, Marta Albir, Joan Castells, Francina Gómez, Maria Agustina Solé i els dos professors esmentats. En conjunt es va debatre quina era la situació del teatre infantil a Catalunya, i els ponents es van qüestionar si hi ha Dramatúrgia al País de les Meravelles? i on són els dramaturgs? Perquè ja sabem que el teatre infantil i juvenil sempre s'ha considerat com un gènere menor, quan en la meva opinió és un gènere complicat perquè el públic al qual s'adreça és molt exigent. Els nens i els adolescents no s'acontenen amb qualsevol obreta, sinó que demanen una obra que els captivi de ple, i els faci protagonistes actius i no passius des de les seves butaques. Aquesta publicació reuneix totes les ponències i els debats que van participar en aquest tema. I no només això, sinó que l'Arlequí des del punt de vista de professora de llengua catalana va participar-hi enviant una ponència sobre la "Pedagogia didàctica en el teatre infantil i juvenil"ja que podem educar els infants i els joves en el teatre des de les llars, les escoles i instituts, les universitats, els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, etc. Primerament, cal bandejar el mite que el teatre infantil i juvenil és un gènere menor, i aquest I Simposi i aquesta publicació del mateix són un primer pas per trencar aquest mite, i aconseguir que surtin iniciatives i dramaturgs d'acord amb les exigències d'aquest públic tan especial que algun dia esdevindran els espectadors de teatre del futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies