Des de sempre, a casa hi ha hagut prestatgeries plenes de llibres de tota mena. Quan tenia cinc anys vaig veure la primera obra de teatre Antaviana, una peça teatral basada en contes de Pere Calders i dirigida pel grup teatral Dagoll Dagom, que em va marcar tant que avui el nom d'aquesta obra és un espai virtual de literatura. I és que tot el que hem après des del bressol és allò que ens ha format culturalment i personalment d'una manera rica. Perquè ja se sap que tot músic, artista, escriptor, etc, no ha nascut del no-res. Els infants neixen i creixen a partir d'allò que veuen, aprenen, senten dels adults més pròxims. Els primers biberons culturals doncs esdevenen un punt de partida per construir el nostre bagatge cultural que anirem peixant amb els anys, i sobretot en l'etapa adulta, quan hom pot escollir el llibre, l'obra de teatre, la pel·lícula que pot degustar. I és per això que no cal oblidar quins són els nostres orígens perquè aquests són, han sigut i seran el nostre vaixell a través del qual naveguem per il·limitats oceans de la cultura.
4 comentaris:
El moment en què el xiquet s'inventa la paraula és preciós, preciós.
Hola Novesflors. Tens tota la raó, des del primer cop que el vaig veure em va agradar. És tan bonic inventar-se paraules.
Salutacions cordials.
bàsicament estic d'acor, però cal tenir en compte que els nostres orígens han de ser el trampolí cap al futur, no un fre que ens limiti.
Hola Jesús. Tens tota la raó, el bressol de cultura ha de ser l'inici d'un camí sense fi, ni obstacles.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada