Ves al contingut principal

Prosa poètica: L'esperit de la tardor







Els dies són més curts i els carrers tenen una catifa de fulles daurades i seques. Començo a sentir la flaire de la tardor. Llavors em vénen records nostàlgics dels dies d'estiu que semblaven eterns. Aviat les escoles i instituts obriran les seves portes a un nou curs escolar. I veurem castanyeres coent les castanyes i els boniatos per la festa de la Castanyada. Les orenetes emigren cap a les terres del sud. El setembre s'inicia doncs un nou cicles estacional que es clourà amb l'arribada de l'hivern.

Comentaris

novesflors ha dit…
Doncs ací encara fa una calor de mil dimonis. A veure si refresca una mica, que ja ens cal.
zel ha dit…
Jo la tardor l'ensumo encara amb tristor, però quan hi sóc de ple m'enamora la tardor a la classe amb els nens...
Jesús M. Tibau ha dit…
una estació molt poètica
Biel Barnils ha dit…
La tardor, la meva estació preferida. A mi m'agrada l'entretemps, no puc amb la calor.