Digue'm
què llegeixes aquest mes.
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Fa no-res m'acabo de rellegir La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera, i ara he començat un llibre d'un autor novell, El vigilant d'horitzons, de Valer Gisbert
ResponElimina"L'espectre se'n va", de Philip Roth. Tenia ganes de llegir el nord-americà, sempre me n'havien parlat molt bé... Per cert, no t'atures, eh? Ja he vist l'Antaviana Vídeos
ResponEliminaHe acabat l'Autoretrat de la Rodoreda i Adiós, hasta mañana del Maxwell. Ara estic amb La família del meu pare de la Lolita Bosch.
ResponEliminaEl mes passat va ser un mal mes -literariament parlant- ja que no n'encertava ni un. Potser era jo... Ara sembla que em començo a posar altre cop en marxa. He llegit El amor en los tiempos del Colera de Gabriel García Márquez i ara en llegeixo un que fa posar la pell de gallina. Ja en parlaré més endavant...
ResponElimina