L'Ariadna va començar a caminar carrer avall. Estava tan contenta, que no s'ho podia creure.
Va saludar a la primera persona amb qui es va creuar, però aquella dona no la va saludar."Potser no he parlat prou fort i no m'ha sentit". Aleshores va saludar a un home que venia gelats, i aquell home tampoc li va contestar. "Què passa, perquè no em sent ningú?" De cop i volta, es va trobar davant l'aparador d'una botiga i va un fer gest d'esglai: "On és el meu reflex?"Llavors va començar a córrer, i a córrer cridant: -ajudeu-me, ajudeu-me!- Però ella era invisible en aquell món. Ella seguia corrent sense aturar-se. A poc a poc, se li va anar apagant l'alè, fins que va caure en un son profund.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada