Des fa uns quants anys, la literatura catalana ha deixat de ser únicament l'estudi i l'admiració de i en terres catalanes. Per començar la Fira de Frankfurt és una plataforma consolidada que s'encarrega de difondre els autors catalans en terres alemanyes. La difusió internacional no s'acaba aquí. L'any 2010 la nostra literatura serà la convidada d'honor al Festival de Poesia, i l'obra i la difusió de la Mercè Rodoreda hi tindrà un paper important.
Si mirem enrere, la llengua i la literatura catalanes han patit persecucions i han estat prohibides per factors políticosocials: la monarquia castellana durant els segles de l'anomenada Decadència, i posteriorment, les dues dictadures (Primo de Rivera, i Francisco Franco). Així i tot, alguns autors es van resistir a aquestes prohibicions de la llengua i amb dificultats van contruibuir a configurar la tradició literària catalana. Ara em vénen a la memòria noms com Pere Serafí, Joan Timoneda, el Rector de Vallfogona, etc.
Actualment hi ha institucions com: l'Institut Ramon Llull, la Institució de les lletres catalanes o la Fundació Joan Brossa que es dediquen a exportar, al món, els autors i les obres d'aquesta tradició. En una xerrrada a la Universitat de Bellaterra, Enric Cassassas va definir la literatura catalana com minoritària, però no menor, i per tant podia adquirir el caràcter d'universal. I és clar que tenim tota una tradició literària en llengua catalana, el nostre llegat, que vam conèixer quan érem estudiants, i aquell que avui ensenyem a les aules als lectors novells. Ben cert és que una literatura no es mesura per la seva quantitat d'obres, sinó per la seva qualitat i riquesa literàries. I tal com deia Carles Riba,: un escriptor està lligat a la llengua pròpia, perquè pensament i llengua és un tot. Així doncs, la tradició i la llengua han teixit un bagatge cultural propi i universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada