Ves al contingut principal

L'Article: un any i 3 mesos d'Antaviana










El mes de novembre aquest bloc o blog de literatura ha complert 15 mesos. Com un nadó que neix, i un dia obre els ulls per veure el món que l'envolta, i que a poc a poquet va aprenent a comunicar-se amb sorolls, així com també aprèn a gatejar, ensopegant amb els obstacles, aquest espai ha anat creixent dia a dia, gràcies a vosaltres, els lectors. Perquè ben cert és que un/a escriptor/a, si em permeteu que modestament m'anomeni així, no escriu per si mateix, perquè aleshores allò que escriu no té cap sentit, ni raó de ser. Perquè són els lectors i els crítics els que donen vida a la literatura, amb les opinions, ja siguin favorables o desfavorables, i això és el que a mi em motiva a exigir-me escriure millor cada dia. Recordo que sempre havia sentit el xafardeig popular que Flaubert s'estava tot un dia per escriure una pàgina, i d'això en van sorgir obres canòniques. No sóc Flaubert ni ho pretenc, jo sóc la Roser Caño Valls, i és amb aquest nom amb el què escric. En la meva època universitària, gràcies a uns crítics excessivament constructius vaig estar a un peu, de deixar d'escriure. Però això ho porto a la sang, constantment tot allò que veig, que sento, que llegeixo i en definitiva que visc és material que utilitzo per escriure. I clar que em queda molt camí per aprendre i madurar, però gràcies aquest bloc he bandejat l'abandó d'allò que em pertany i que forma part de mi. Gràcies a tots vosaltres aquest espai s'ha convertit en un indret on puc deixar anar pensaments, jocs, articles, contes, perquè sé que a l'altra banda, molts de vosaltres participeu llegint-ho o dient-hi la vostra. Això és el que em converteix mica en mica en escriptora. I espero poder continuar aquest trajecte, amb el bloc, i amb tots vosaltres.

Comentaris

Arlequí ha dit…
Hola. Moltes gràcies.

Salutacions cordials.