El testimoni de la lluna









Jo era davant teu, i el meu dimoniet em va fer avançar cap a tu. Ens vam intercanviar poques paraules, el silenci parlava per nosaltres. El rellotge de sorra es va aturar. Ens vam regalar dues besades a les galtes. I ella fou testimoni del nostre instant eternament fugaç.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies