El lector opina

-





Amb quin/a escriptor/a t'agradaria fer un cafè i parlar de literatura?

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau11 de gener del 2009, a les 12:19

    Possiblement amb el Sergi Pàmies, perquè no el conec personalment, però diumenge vinent tindré l'opotunitat i la felicitat de fer una cafè amb diversos companys escriptors

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls11 de gener del 2009, a les 12:38

    Hola Jesús! Està molt bé de fer realitat aquesta idea de fer un cafè amb companys escriptors.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. El veí de dalt11 de gener del 2009, a les 20:07

    Doncs amb la Carme Riera, per dir algú.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls11 de gener del 2009, a les 20:44

    Hola véi de dalt. Gràcies per la teva participació.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  5. Anònim12 de gener del 2009, a les 23:59

    Hola,
    amb en Manuel Baixauli de L´home manuscrit

    amb en Jordi Lara de La màquina d´espavilar ocells de nit
    Imma

    ResponElimina
  6. Viu i llegeix18 de gener del 2009, a les 21:08

    a mi, amb en Pere Calders, llàstima que ja no hi soc a temps

    ResponElimina
  7. Unknown24 de gener del 2009, a les 19:05

    Jo, posats a demanar en dic tres:
    · Eduard Márquez
    · Enrique Vila-Matas
    · Robertson Davies (ja és mort, llàstima!)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació