Fòrum literari: gener del 2009

-








Creus que Hamlet és l'obra més universal de William Shakespeare?

Comentaris

  1. Anònim3 de gener del 2009, a les 11:49

    Crec que "Hamlet" és l'obra més universal, això no obstant a mi em resulta molt interessant "El rei Lear".
    En "Hamlet" l'acció et manté en tensió fins el final. Segurament esperes un desenllaç que resolgui l'etern dilema en què es mou l'acció.
    En "El rei Lear" és la constant reflexió la que et fa vibrar al llarg de tota l'obra. Reflexió sobre la traïció, l'honestedat,i la ingratitud, completament embolicades en el cap del rei.

    Epsilon

    ResponElimina
  2. Anna3 de gener del 2009, a les 19:50

    Si per universal interpretem coneguda, jo hi posaria de costat, o potser per davant, Romeu i Julieta.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls3 de gener del 2009, a les 19:53

    Hola Epsilon gràcies per opinar. És molt interessant la teva reflexió.

    Anna, gràcies per participar amb la teva opinió al fòrum de gener del 2009.

    Salutacions ben cordials.

    ResponElimina
  4. Jesús M. Tibau4 de gener del 2009, a les 23:07

    suposo que és la més coneguda

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls5 de gener del 2009, a les 7:38

    Hola Jesús. Gràcies per opinar al Fòrum del gener del 2009.

    Bon any i bones lectures!

    ResponElimina
  6. Anònim6 de gener del 2009, a les 16:11

    Hamlet és molt coneguda pel "to be o not to be" Otelo, el Rei Lear, molt aprop unes de les altres.
    Imma

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls6 de gener del 2009, a les 19:54

    Benvinguda Imma. Moltes gràcies per participar al Fòrum de gener del 2009 amb la teva opinió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació