Ves al contingut principal

L'Article: Charles Darwin i el naturalisme literari









L'any 1809 neix Charles Darwin. Enguany es compleixen 200 anys del seu naixement.Charles Darwin fou un naturalista de nacionalitat anglesa, fill d'un metge, així que es dedicà a estudiar medicina. Cap al 1837 va començar el primer llibre de notes on ja feia referència a l'origen de les espècies. Una teoria que prendria forma l'any 1858 amb l'obra L'origen de les espècies (On the origin of species by Means of Natural Selection or the Preservation of Favoured Races in the struglle for life). Coetàniament aquesta obra, va sorgir un nou moviment literari: el naturalisme, sobretot a França i de la mà de l'escriptor i màxim difusor Èmile Zolà. L'esmentat corrent literari es definia com una mena de doctrina de caire filosòfic que no admetia res que fos superior a la natura, la natura com la realitat existent, i l'objetiu dels teòrics i escriptors del corrent de comprendre aquesta realitat seguint les lleis naturals. D'aquí prové el fet que ciència, experimentació i literatura són conceptes que conformen el naturalisme. Segons Taine, l'ésser està sotmès al determinisme universal, on tot està predestinat per les lleis de l'herència tant a la literatura com en la biologia i la teologia. I aquí és on trobem la influència de Charles Darwin i la seva teoria evolucionista amb el naturalisme. Les forces de la llei de la natura, teoria darwiniana i la predestinació de l'ésser, com a integrant de les espècies, és un dels aspectes clau d'aquest moviment sorgit a França i encapçalat per Zolà. Podem estar més o menys d'acord amb la teoria de l'evolucionisme defensada i difosa per Darwin, però també és cert, que a finals del segle XIX, a França i arreu d'Europa sorgí un corrent literari que anava de bracet amb la ciència i l'experimentació, i sobretot amb les tesis darwinistes. Aquí a Catalunya tot i que no podem parlar d'autors que combreguessin amb el naturalisme, hi van haver un parell de noms que van importar el corrent en terres catalanes: Josep Yxart i Joan Sardà. Aquests dos crítics van encaminar Narcís Oller perquè fes alguns tempteigs en el naturalisme en algunes de les seves novel·les. La papallona s'obre amb un pròleg de Zolà, on manifesta obertament que aquella obra no és pròpiament naturalista, i que, per tant, Oller no és en el llistat dels naturalistes. Tot i així el nou corrent va tenir una repercussió molt important a Catalunya.

En conclusió, l'any 1858 és l'any de la publicació de L'origen de les espècies que van canviar la visió de la realitat i també la ciència. Així doncs la teoria darwiniana i els nous presupòsits estètics es van unir per configurar el naturalisme: una doctrina filosofico i científica que va transformar el panorama literari arreu d'Europa i a Catalunya.

Comentaris