Ves al contingut principal

Teatre: Els nois d'història d'Alan Bennett






Ahir vaig passar la nit de cap d'any al Teatre Goya, veient Els nois d'història d'Alan Bennett i dirigida per Josep Maria Pou. L'obra tracta d'uns estudiants de darrer curs de batxillerat a Anglaterra que s'han de preparar per fer l'examen d'ingrés a Oxford o Cambridge, les universitats més prestigioses del país anomenat. Aquests etudiants tenen dos professors antagònics: l'Hèctor, un professor que no creu en els programes educatius establerts, i que ensenya poesia, francès, l'ús del subjuntiu, en definitiva, coneixements; i l'Irwin, un professor jove que es dedica a qüestionar tots els fets històrics, i a donar-los la volta amb teories i arguments. La veritat és que l'autor anglès ens presenta dues formes d'ensenyar totalment oposades, però no necessàriament enfrontades, que cerquen formar joves. El dubte ve del fet de si aquests joves només se'ls ha d'ensenyar allò que han de saber per aprovar un examen d'ingrés en una universitat de prestigi, o se'ls ha d'ensenyar allò essencial per enfrontar-se amb el món real. És realment una qüestió interessant, i enmig de tots els coneixements apareix la literatura. Per a Hèctor: "Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa- un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que no tan sols coneixes, i que fa temps que és morta, fins i tot. I és com sihagués sortit una mà i hagués agafat la teva" . I per a l'Irwin la literatura no és útil a l'examen d'ingrés a Oxford o Cambridge. Bennett deixa enlaire tota una sèrie de reflexions sobre l'educació dels joves en l'obra que queden reflectides en la frase final pronunciada per l'Hèctor: Passa-ho. Allò que t'han ensenyat passa-ho. Per tant, allò important no és només la metodologia d'ensenyament d'un professor sinó com ho transmeten els estudiants a la vida, i a la societat, i a les generacions futures. Així doncs aquesta és una bona obra de teatre que planteja un debat sobre l'educació, un debat actual, ja que la formació dels adolescents és el bagatge dels adults, una formació no tan sols de coneixements sinó també vital i social per viure i sobreviure en la societat actual.

Comentaris