288 Comentaris

-








Avui mentre esmorzava m'he dedicat a comptar els comentaris que m'heu anat deixant al llarg d'aquests vint-i-nou mesos de vida d'Antaviana. I m'he sorprès positivament al veure la xifra de 288. I és que en tots aquests mesos tots vosaltres, els lectors habituals, i els altres heu anat passejant per aquest blog de literatura, i li heu donat vida, vida pròpia. Així doncs us dono les gràcies per la vostra participació i la vostra fidelitat al blog.

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau28 de febrer del 2009, a les 10:59

    felicitats.
    Blogger té algunaopció de saber el nombre de comentaris, o els has anat comptant post a post?

    ResponElimina
  2. el llibreter28 de febrer del 2009, a les 11:04

    I amb aquest ja són 289!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls28 de febrer del 2009, a les 17:35

    Hola Llibreter. Gràcies.


    Hola Jesús, ho he anat comptant post a post.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  4. Anònim2 de març del 2009, a les 10:55

    Hola,
    Passejar-se pels carrers i laberints d´Antaviana és molt agradable.
    Imma

    ResponElimina
  5. Sadurní2 de març del 2009, a les 23:49

    M'agrada que celebris els vint-i-nou mesos, que és una xifra tan bona com qualsevol altra (per què sempre hem de pensar en números rodons?).

    Endavant!, i una abraçada.
    S.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació