Fòrum literari: febrer del 2009

-







Don Quixot és boig o més aviat és un idealista?

Comentaris

  1. Anònim1 de febrer del 2009, a les 11:50

    L’idealisme sempre és una bogeria.

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau1 de febrer del 2009, a les 13:16

    no són la mateixa cosa?

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls1 de febrer del 2009, a les 15:23

    Hola Jesús! Moltes gràcies per la teva participació al Fòrum del blog.

    ResponElimina
  4. Sadurní1 de febrer del 2009, a les 22:37

    Bojament idealista?

    ResponElimina
  5. Anònim3 de febrer del 2009, a les 7:09

    Don Quijote de la Mancha és un cavaller idealista, no en té res de boig, encara que ho sembli.
    Podria dir "és quan dormo que hi veig clar"
    Imma

    ResponElimina
  6. Anònim3 de febrer del 2009, a les 20:11

    Al mateix Quixot (i perdoneu la intromisió), es diu que l´idealista és un boig per voluntat pròpia.La qüestió, per tant,podria ser : el Quixot té voluntat pròpia?Si és que no,simplement, és boig.Si en té, pel contrari,doncs això, un idealista.

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls7 de febrer del 2009, a les 17:55

    Hola! Moltes gràcies a tots per la vostra participació al Fòrum literari de febrer del 2009.

    Salutacions ben cordials.

    ResponElimina
  8. Anònim25 de febrer del 2009, a les 16:59

    Tot això ho heu pensat tot sols?

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls25 de febrer del 2009, a les 19:10

    Hola a tothom. Gràcies per les vostres opinions. Anònim tercer, aquest és un fòrum obert a la participació de tothom, respectant les opinions siguin quines siguin.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació