Llavors

Fa uns mesos, arrel d'una visita al Jardí Botànic de Madrid vaig tenir un rampell, d'aquells inevitables, de comprar llavors de bulb i de clínia. La veritat és que mai abans m'havia interessat per les plantes excepte per admirar-ne la seva esplendor. Vaig agafar les llavors, i les vaig plantar cadascuna en un test. Jo, impacientment, mirava per la finestra cada dia. Semblava que allà no hi creixeria res. Un matí per sorpresa meva, en una d'elles vaig començar a veure una tija verda, petiteta. Aquesta tija avui ja creix mirant cap al cel, i ja s'albira un diminut capoll, amb una flor a dins. I ja estic esperant amb ànsia la primavera. I és que una cosa tan senzilla com fer néixer una planta, m'ompla d'una mena de joia, cada dia que miro per la finestra i veig com aquell "nadó" esdevé poncella i més tard una flor. La natura és una poesia que es construeix a si mateixa, gràcies a la llum del sol, les gotes de rec i un grapat de bona terra. Benvinguda sigui la primavera que ens durà a tots la bonança del verd, la bellesa i la fugacitat.