Ves al contingut principal

Aigües de Primavera de Josep Carner









AIGÜES DE LA PRIMAVERA
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.
Carner, Josep. “Aigües de la primavera”. Poesia. Barcelona, Ed. dels Quaderns
Crema.1992 (p.396)

Comentaris

Anònim ha dit…
esta molt bonic el poema;)
Anònim ha dit…
Va bé trobar-se poemes pels blogs.
Bonic poema per donar la benvinguda a la primavera.
Imma
Arlequí ha dit…
Hola. Gràcies per les vostres aportacions.

Salutacions cordials.
Unknown ha dit…
Que vol dir brins?