Concurs: suggereix un títol pel conte per fascicles

S'amplia el termini per participar en aquest concurs fins el 16 de maig. Aquí teniu el conte sencer perquè us pugueu insiprar...

I) Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.

II) El Llibreter, un home d'una cinquantena d'anys, alt, amb ulleres i amb el rostre sempre pensatiu, va començar a inspeccionar, un per un, tots els prestatges de la llibreria. Quan va arribar a la darrera secció, es va quedar perplex. Al terra va trobar un llibre, un llibre obert. "Com hi ha anat a parar?" es deia. De sobte, va sentir un soroll.

III) El Llibreter va seguir el rumb dels sorolls, fins que va arribar al taulell. Allà amagada hi havia un nena, una nena d'uns 12 anys. Duia dues trenes rosses, i tenia uns ulls observadors i inquiets. El Llibreter, sorprès, li va preguntar: -Qui ets tu? Però la nena no deia res. El Llibreter va insistir: Qui ets tu?

IV)
-Qui ets tu? Va preguntar per tercera vegada el Llibreter a la nena desconeguda.
-Em dic Ariadna. Va contestar ella tímidament mentre ell se la mirava entre encuriosit i entendrit.
-D'on has sortit? I què hi fas aquí?Ella va dubtar uns segons i finalment va contestar-li:
-He sortit d'un llibre.
-Què dius ara! -Va exclamar el Llibreter perplex i incrèdul.
-Dic que he sortit d'un llibre. Va tornar a insistir l'Ariadna.
El Llibreter es va fregar els ulls i ella de sobte li digué -No, no estàs somniant, sóc aquí-.

V)El Llibreter es va fregar els ulls i ella li va dir: -No, no estàs somniant sóc aquí.
"Aquesta nena és el personatge d'un llibre i és real?" -Sí, sóc un personatge de llibre i sóc real.
"Ohh aquesta nena llegeix els meus pensaments". Aleshores ella va fer un somriure ple de complicitat. -Per què has sortit del teu llibre? va preguntar el Llibreter encuriosit. Ella va deixar de somriure i llavors se li va dibuixar la tristesa al seu rostre. Finalment va respondre: -No m'agrada el llibre on visc.

VI)
Es va fer un breu silenci a la llibreria, fins que el Llibreter el va trencar:
-Per què no t'agrada viure en el teu llibre?
Ella va dubtar uns moments i després va respondre:
-Perquè tinc un autor que sempre em mana i ja n'estic tipa. Ara sóc lliure.
-Però els personatges no podeu viure fora dels llibres.
-Qui ho diu això? I clar que podem viure-hi. Mira'm bé. Sóc aquí davant teu!
En aquell moment al Llibreter no li sortien les paraules.
-Me'n vaig.
I en pocs instants aquella nena ja havia desaparegut de la llibreria davant la sorpresa del Llibreter.


VII)
Finalment, l'Ariadna havia sortit al carrer. Sentia com l'alè se li anava extingint, però no se'n preocupava. Quan va veure els carrers, amb la gent i els cotxes circulant va tenir por, però la curiositat de descobrir aquell món va poder més i va continuar caminant carrer avall.

VIII)
L'Ariadna va començar a caminar carrer avall. Estava tan contenta, que no s'ho podia creure.
Va saludar a la primera persona amb qui es va creuar, però aquella dona no la va saludar."Potser no he parlat prou fort i no m'ha sentit". Aleshores va saludar a un home que venia gelats, i aquell home tampoc li va contestar. "Què passa, perquè no em sent ningú?" De cop i volta, es va trobar davant l'aparador d'una botiga i va un fer gest d'esglai: "On és el meu reflex?"Llavors va començar a córrer, i a córrer cridant: -ajudeu-me, ajudeu-me!- Però ella era invisible en aquell món. Ella seguia corrent sense aturar-se. A poc a poc, se li va anar apagant l'alè, fins que va caure en un son profund.


XI)
L'Ariadna va obrir els ulls, no sabia on era ni què li havia passat. Aleshores va sentir una veu familiar que la cridava:
-Ariadna! Ariadna!
Quan es va despertar es va trobar davant del Llibreter, sense dir res va donar un cop d'ull a l'estança i llavors és quan va reconèixer la llibreria.
-Com he arribat fins aquí? Preguntà finalment amb un fil de veu.
-T'has desmaiat al carrer, i jo que venia darrere teu t'he dut fins aquí.
Ella es va quedar uns moments en silenci. I per sorpresa de tots dos, el llibre que estava desat a l'estanteria es va obrir com per art de màgia. L'Ariadna sense dubtar-ho va fer camí per entrar-hi i abans que ella entrés, ell digué:
-Ariadna, pots tornar aquí sempre que vulguis, això serà sempre casa teva.
-Gràcies així ho faré, amic Llibreter.
- A reveure, doncs.
-A reveure.
I aleshores el llibre es va tancar.