Joan Brossa: Què et suggereix...
aquest poema visual?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
`M´agrada molt en BROSSA
ResponEliminaAquest no et sé dir...
Nova, l´ufana
de l´abril em trasbalsa.
El cos a penes
surt de la letargia
d´un hivern sense somnis
Pilar Cabot. Els rossinyols insomnes
un contrast enorme
ResponEliminaDolor físic perquè la primera cosa que m'ha vingut al cap ha estat una sina punxada.
ResponEliminaEstic d'acord en tot
ResponEliminaesta molt bonic aquest poema
ResponEliminaNo trobar pa a l'agulla...que és com dir, no res.
ResponEliminaDolor, incomoditat, obstacles, coses que aparentment són boniques però que en realitat fan mal...
ResponEliminaLa idea de clavar una bona queixalada a una llesca de pa i clavar-se una agulla posa la pell de gallina. Ai!
S.
No em suggereix res... Si és de Brossa, mare meua... ho haurà cavil·lat el paio...! Déu quines suors..!
ResponElimina